sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
Parla Ramon Mercader, l'assassí de Trotski

Parla l’assassí de Trotski

Trobem als arxius mexicans la versió de Ramon Mercader, el seu botxí

Trotski
Lev Trotski, al centre de la imatge, va ser assassinat per Ramon Mercader a la seva casa mexicana
En aquest reportatge
  • Parla l’assassí de Trotski

El 20 d’agost de 1940, Ramon Mercader, àlies Jacques Mornard, entrava a la casa mexicana on vivia el líder revolucionari Lev Trotski i li clavava al cap el piolet més famós de la història. Més de seixanta anys després, hem recuperat dels arxius mexicans el recurs d’apel·lació que Mercader va interposar a la Cort Suprema de Mèxic, un document excepcional que ens ha permès plasmar la versió de l’assassí en el reportatge que encapçala la portada del número 109 de SÀPIENS.

En el recurs, que SÀPIENS publica per primera vegada i que us reproduïm a continuació (vegeu el PDF), Mornard dóna la seva visió dels fets. Segons la versió oficial, Trotski havia estat assassinat fredament mentre revisava un article signat pel mateix Mercader. En canvi, Mercader rebutjava l’actuació amb premeditació i traïdoria i assegurava que havia matat el líder bolxevic després d’una baralla en què el revolucionari rus hauria buscat una pistola. Al número 109 de la revista trobareu el reportatge complet. Al web, podeu veure el recurs d’apel·lació de Mercader (a sota) i la resposta de la Cort Suprema de Mèxic, en la pàgina següent.


 

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Cuina.cat fa un pas endavant i presenta un redisseny que aposta clarament per les receptes
Aquest any, les conferències giraran al voltant de la història comuna dels Països catalans
Demà a les 23 hores, s'estrena a TV3 i a internet una producció sobre l'agent literària que va propulsar l'èxit de García Márquez, Vargas Llosa o Isabel Allende
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació