Fraga durant els 'Pactes de la Moncloa'

En aquest reportatge

• Manuel Fraga, innocent o culpable?
• L’estudiant falangista
• El precursor de la Llei de premsa
• L’home de Franco a Londres
• El policia de la Transició
• El pare de la dreta en democràcia
• Culpable, segons Josep M. Solé i Sabaté
• Innocent, segons Manuel Milian Mestre

L’estiu del 1976, el rei Joan Carles ja havia descartat Manuel Fraga com a candidat a la presidència del Govern. Havia arribat el moment de la reforma autèntica i el cap de l’Estat va confiar aquesta missió al jove Adolfo Suárez. Fraga, molest i terriblement enutjat, es va desmarcar de la línia centrista del jove president.

Després d’incomptables reunions amb representants de grups polítics reformistes, liberals i associacions representants de l’anomenat franquisme sociològic, el 9 d’octubre Manuel Fraga va anunciar que set distingits exfranquistes, encapçalats per ell mateix, havien convocat una “alianza popular” amb l’objectiu de constituir una força política sobre la base de la “continuidad perfectiva y la reforma responsable”.

Fraga estava convençut que després de gairebé quaranta anys de dictadura franquista, la majoria d’espanyols se situaven ideològicament a la dreta més conservadora. Així, juntament amb Laureano López Rodó, Licinio de la Fuente, Federico Silva Muñoz, Cruz Martínez Esteruelas, Enrique Thomas de Carranza i Gonzalo Fernández de la Mora, esperava captar els vots de qui enyorava el pensament i la figura del general Franco. La cita a les urnes era el 15 de juliol del 1977 per a escollir el primer president sorgit de la voluntat popular.

Fracassa el projecte polític de Fraga
En l’acte de presentació d’AP, Fraga va exposar l’ideari de la coalició en tretze punts fonamentals, segons els quals “rechazamos toda ruptura y exigimos respeto para la obra de un pueblo durante casi medio siglo” i “nos opondremos a la legalización de los grupos comunistas, terroristas o separatistas”. Fraga també defensava la unidad nacional per a evitar, segons un opuscle polític repartit en el primer Congrés del partit, tornar “al mundo tribal anterior a la romanización, o a los reinos de taifas medievales”.

Però la proposta de Fraga no fou electoralment engrescadora. No va agradar, per exemple, que AP presentés Arias Navarro com a candidat al Senat per Madrid, ni que es culpés el separatisme, el comunisme, les protestes universitàries o la pornografia de tots els mals de la societat. Alianza Popular es va quedar amb només setze escons al Congrés dels Diputats espanyol. El projecte polític de Fraga havia fracassat davant el triomf de les forces de centredreta.

Jurant la Constitució
Entre el 1977 i el 1978 Fraga forma part de la ponència que redactar l’actual Constitució espanyola. Després del fracàs electoral del juliol del 1977, el polític gallec necessita desfer-se de la seva imatge autoritària i, de passada, revitalitzar AP, com reconeix en una entrevista biogràfica: “Contribuyó a que el partido recuperara su credibilidad, pues había tenido muchas bajas y había padecido una gran falta de medios”.