Fraga en una visita a la població de Candelario (Salamanca)

En aquest reportatge

• Manuel Fraga, innocent o culpable?
• L’estudiant falangista
• El precursor de la Llei de premsa
• L’home de Franco a Londres
• El policia de la Transició
• El pare de la dreta en democràcia
• Culpable, segons Josep M. Solé i Sabaté
• Innocent, segons Manuel Milian Mestre

La carrera política de Manuel Fraga va tenir un moment culminant quan l’any 1962 Franco li va assignar la cartera de ministre d’Informació i Turisme. Pel jurament al càrrec, l’11 de juliol, Fraga va vestir la indumentària oficial del Movimiento: camisa blava, jaqueta blanca i corbata negra. La seva etapa al capdavant d’aquest ministeri serà recordada per haver elaborat la Llei de premsa i impremta i l’Estatut de la publicitat (1966), i també per ser el dinamitzador del turisme, sector que es va convertir en la primera indústria de l’Estat.

La informació del Règim Durant els set anys al capdavant del Ministeri, Fraga es va marcar com a objectiu defensar la imatge del règim franquista, tant a l’interior com a l’exterior, i no va dubtar a utilitzar tots els mecanismes de què disposava. En una conferència de premsa el 14 de juliol del 1962, va dir: “El Gobierno tiene la certeza que sus principios del 18 de julio constituyen un camino seguro y definitivo, específicamente español y fundamentalmente cristiano. El Gobierno no aceptará nunca nada que pueda significar un paso atrás”.

Tortures contra els comunistes
Un afer confirma aquestes intencions: la detenció de Julián Grimau, màxim responsable de l’organització interior del Partit Comunista d’Espanya el 7 de novembre del 1962 a Madrid. El nou ministre d’Informació es va erigir en el màxim responsable d’una campanya de difamació sobre la persona i l’obra de Grimau, el qual va ser presentat com un assassí sense pietat. El líder comunista va ser torturat i llençat des d’una finestra de la Direcció General de Seguretat, però Fraga assegurà —encara ho fa avui— que el detingut va intentar treure’s la vida.

Fraga mateix lliurà personalment a la premsa uns fulls mimeografiats amb diverses fotografies del ferit per a demostrar la tesi de l’intent de suïcidi. L’opinió pública internacional va protestar enèrgicament per l’actitud del govern de Franco i Fraga va respondre amb la redacció d’un dossier “espeluznante de crímenes y atrocidades cometidas personalmente por este caballerete”. Mentre va durar l’empresonament de Grimau, metges, lletrats i diputats de tot Europa desplaçats a Espanya es van trobar amb la impermeabilitat informativa de Fraga. En una d’aquestes visites, els va comentar: “¿Y qué quieren que haga si el señor Julián Grimau insiste en tirarse por la ventana?”.

El 19 d’abril del 1963 Franco va convocar un consell de ministres per a resoldre definitivament el futur de Grimau. No hi va haver sorpreses. Grimau va ser executat l’endemà i Fraga elaborà un nou dossier, ara titulat «¿Crimen o castigo? Documentos inéditos sobre Julián Grimau García». Per a netejar la imatge del règim, el 3 de maig, Fraga comunicà que el Govern havia enviat un projecte de llei a fi de crear el Tribunal d’Ordre Públic (TOP), per a substituir els consells de guerra. Però el decret llei de creació del TOP s’havia aprovat el 5 d’abril del 1963. Si s’hagués publicat seguint el procediment jurídic habitual, el consell de guerra s’hauria suspès.

Una nova forma de censura?
part de la dinamització del turisme, la gran aportació de Fraga des del capda-vant del Ministeri d’Informació i Turisme és la Llei de premsa de l’any 1966. Amb aquest ordenament, en certa manera, s’acaba amb el control absolut del règim franquista sobre els mitjans de comunicació. Però, segons alguns, comença una nova forma de censura encara més perillosa, que apareix en forma de multes, segrestos de publicacions i, fins i tot, la presó per a periodistes i editors.