Fraga en un míting l'any 1978

En aquest reportatge

• Manuel Fraga, innocent o culpable?
• L’estudiant falangista
• El precursor de la Llei de premsa
• L’home de Franco a Londres
• El policia de la Transició
• El pare de la dreta en democràcia
• Culpable, segons Josep M. Solé i Sabaté
• Innocent, segons Manuel Milian Mestre

El 23 de novembre del 1922 Manuel Fraga Iribarne va néixer al poble gallec de Vilalba (Lugo). Era el primer dels dotze fills d’un matrimoni que va emigrar a Cuba a la recerca de fortuna i prosperitat. Abans de complir els cinc anys, i fins el 1929, Manuel Fraga també va viure a les Antilles al costat dels seus pares. L'esclat de la guerra civil va coincidir amb el seu ingrés al Col·legi dels Germans Maristes de Lugo, on va fer palesa la seva innegable bona fama d’estudiant. Mentre, el seu pare ocupava l’alcaldia d’un poble que ja havia caigut en mans de les forces de Franco.

Als Maristes, el jove Fraga se sentia atret per la mística de la croada franquista, com assegurarà en una entrevista durant la seva època com a ministre d’Informació i Turisme: “Nos pusimos en muchas cosas a seguir aquellos ideales, a imitarles, aceptamos de buena gana el ejemplo de nuestros mayores, nos pusimos sus uniformes y cantamos sus canciones”. Tot i que es va plantejar ingressar al seminari per a dedicar-se al sacerdoci, finalment va decidir cursar la carrera de dret. Inicialment ho va fer a Santiago de Compostel·la un cop acabada la guerra. El segon curs de carrera el va portar a la Universitat Complutense de Madrid. Havia esclatat la Segona Guerra Mundial i Fraga, com la majoria dels seus companys, no va restar indiferent a les evolucions del conflicte.

El pensament polític de Fraga
En el pensament polític del Fraga universitari ja entrava de ple la idea que l’única sortida possible a la gran guerra mundial és la formació d’estats amb règims autoritaris com el d’Espanya. Només així, pensava Fraga, es podia frenar l’avenç del comunisme. En un escrit de l’any 1949, quan formava part de l’Oficina d’Informació Diplomàtica, hi trobem: “Es evidente que el Glorioso Alzamiento Popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria [...] contra un Gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder”.

En aquells temps, Fraga Iribarne va pertànyer a l’organització juvenil de Falange Española: “Me pareció lo más interesante que se podía ser en aquel momento [...] de modo que milité en el SEU y en la Falange Universitaria. Mis lecturas —de tipo ideológico— estaban fundamentalmente vinculadas al pensamiento falangista, especialmente a José Antonio, de cuyo talante personal y pensamiento político he sido y soy admirador”. Una promoció imparable Fraga va continuar, amb molt d’èxit, els estudis jurídics, que va compaginar amb les milícies universitàries, i just quan els aliats desembarcaven a Normandia, es va graduar com a alferes de complement. Aleshores Fraga ja havia aconseguit el premi extraordinari de la llicenciatura de dret i es preparava per a les oposicions a lletrat de les Corts. També en aquells temps, va conèixer María del Carmen Estévez, amb qui va contreure matrimoni el mes de gener del 1948. Fraga guanyà les oposicions i es marcà un nou objectiu: l’ingrés a l’Escola Diplomàtica.

El rei de les oposicions Fraga guanya les oposicions com a diplomàtic el 1946 i un any més tard obté la llicenciatura en Ciències Polítiques i Econòmiques. El 1948 aconsegueix el càrrec de secretari d'ambaixada de segona classe i guanya la càtedra de Dret Polític a la Universitat de València. El 1951 és nomenat secretari general de l’Institut de Cultura Hispànica i dos anys després obté la càtedra de Teoria de l’Estat i Dret Constitucional a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat de Madrid. Fraga és considerat pels seus biògrafs com “l'Hèrcules de les oposicions espanyoles”.