Fraga en un míting l'any 1978

En aquest reportatge

• Manuel Fraga, innocent o culpable?
• L’estudiant falangista
• El precursor de la Llei de premsa
• L’home de Franco a Londres
• El policia de la Transició
• El pare de la dreta en democràcia
• Culpable, segons Josep M. Solé i Sabaté
• Innocent, segons Manuel Milian Mestre

L’estiu del 1969, el català Joan Vila Reyes, director de l’empresa Maquinaria Téxtil del Norte SA (Matesa), va ser acusat d’apropiació indeguda de 10.000 milions de pessetes per a finançar les activitats de l’Opus Dei a l’exterior. Aquesta crisi va ser aprofitada per Fraga, que va llançar un dur atac mediàtic contra els tecnòcrates, que s’havien fet amb el control de l’Administració. Però Fraga no havia calculat bé la jugada, ja que molts dels ministres implicats en la trama eren amics personals de la família Franco. El vicepresident del Govern, l’almirall Carrero Blanco, va elaborar un informe en què proposava “poner en el Ministerio de Información a una persona que ofrezca las máximas garantías morales junto a una probada lealtad política”. Fraga havia perdut la confiança de Franco i dels homes forts de l’executiu i va ser destituït l’octubre del 1969.

Protestes estudiantils
Un mes després, el 20 de novembre, es va reincorporar a la seva càtedra de dret polític a la Universitat Complutense de Madrid, a la vegada que era nomenat director general de Cervezas El Águila, president de Unión Resinera, conseller de Rank Xerox i Telefonía y Electrónica. L’ambient que es respirava a les universitats (bufaven aires revolucionaris inspirats en els fets del maig del 68) provocà que dia rere dia els alumnes boicotegessin les classes del doctor Fraga, que hagué de suportar escridassades, cartells ofensius i amenaces constants. Els estudiants li retreien de manera especial que la brigada politicosocial hagués detingut i torturat, el gener del 1969, l’estudiant de dret Enrique Ruano per activitats subversives. Fraga, com ja havia fet amb Grimau, havia exculpat la policia al·legant que Ruano també havia caigut per una finestra en un intent de suïcidi.

Poca diplomàcia
Però la vida de l’exministre va donar un tomb inesperat l’estiu del 1973, quan Laureano López Rodó, nou ministre d’Afers Exteriors, li va encomanar la màxima representació a l’ambaixada de Londres. El 9 d’octubre, Fraga va arribar a la capital anglesa, però el seu pas pel govern de Franco li passà factura. El 31 de gener del 1974 va ser escridassat pels estudiants de la Universitat d’Oxford i des del 21 de febrer d’aquell any, i mentre va durar el judici a l’anarquista català Salvador Puig Antich —executat al garrot vil un mes més tard—, es va trobar amb nombroses manifestacions de protesta davant la porta consular. Fraga no va dubtar a continuar defensant la dictadura espanyola i va tenir fortes enganxades amb periodistes d’arreu d’Europa. El 30 de setembre del 1975, tres dies després de l’afusellament de dos membres d’ETA i tres del Frente Revolucionario Antifascista i Patriota (FRAP), Fraga va sorprendre tothom en un sopar a l’ambaixada d’Israel quan va enfrontar-se amb l’amfitrió, que havia criticat aquells fets: “No tolero que se meta usted con Franco”, van ser les seves paraules, segons apareix en el llibre de Carles Sentís ‘Manuel Fraga Iribarne, perfil humano y político’.

Els darrers cinc morts del franquisme van provocar que centenars de manifestants fessin guàrdia dia i nit davant l’ambaixada espanyola. Fraga, nerviós i indignat, féu saber al ministre de l’Interior britànic que si algú intentava forçar la porta allò podia acabar en un desastre, ja que, segons conta el mateix Fraga, “hice saber que tenía dos escopetas del 12, cargadas con perdigones del 4”. El 19 de novembre del 1975, just el dia abans de la mort del dictador, Fraga Iribarne va tornar a Espanya. Estava convençut que li havia arribat l’hora de dirigir el país.

Preparant el terreny
Abans de marxar cap a Londres, Fraga té una trobada amb el príncep Joan Carles per a confiar-li els seus plans de futur: serà fora no més de dos anys i tornarà amb un seguit de mesures reformistes. El 20 de desembre del 1973 es produeix l’assassinat del president del Govern, Luis Carrero Blanco. Franco, molt debilitat, nomena Carlos Arias Navarro com a president del Govern. Aleshores, Fraga veu clar que no podrà assolir el poder mentre el dictador sigui viu i aposta per esperar mentre intensifica els contactes polítics a Londres.