sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

D'on prové la tradició de regalar la mona de Pasqua?

Resseguim els possibles orígens grecs, llatins i àrabs d'aquesta tradició de Setmana Santa

Roger Costa

Mona de Pasqua
La mona de Pasqua clàssica
nito / Shutterstock

L’existència de la 'mona' entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.


Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • El tigre del MaestratLa perillosa vida de Ramon Cabrera, el gran general carlí de les Terres de l'Ebre
  • El regne perdut del NepalLa descoberta d'una misteriosa cultura a l'Himàlaia
  • Què menjàvem el 1714?Ens entaulem amb les classes benestants barcelonines abans del setge
Lluís Royo va formar part de 'la Nueve', la companyia de soldats republicans que va tenir un paper decisiu en la victòria aliada el 1944
Aquest cap de setmana, els jaciments acullen dos espectacles sobre la fi de la cultura ibèrica i la medicina grecoromana
El pare biològic de Magda Goebbels, la “mare model del Tercer Reich”, va morir el 1939 al camp de Buchenwald
La iniciativa busca dificultar el tràfic d’ullals d’elefant, que es fan passar per ivori de l’animal prehistòric
La polèmica sobre l'ús del burquini ens ha portat a buscar deu interdiccions que s'han fet un lloc en la història
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació