sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Jesús Carruesco

“L’estructura de les ciutats gregues la van definir els balls i les festes”

Sònia Casas Dimarts, 24 d'abril de 2012

Jesus Carruesco
Jesus Carruesco
Enrique Marco

Aquest investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ens explica per què tenim carrers i places i com els moviments rituals dels homes han definit tots els espais. I és que des del centre parisenc d’estudis clàssics que van impulsar Jean-Pierre Vernant, Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne es va començar a analitzar la Grècia antiga des d’una perspectiva antropològica i no literària, com s’havia fet fins aleshores. Carruesco va estudiar a París amb Detienne i el seu àmbit d’estudi s’emmarca en aquest corrent.

Què va significar aquest canvi de mirada envers el món clàssic grec?
Es va començar a entendre la literatura grega no tant com a obres literàries sinó com un text col·lectiu fruit d’un seguit de tradicions rituals. Aquests rituals duien implícita una representació escènica que va tenir un paper molt més cabdal del que es creia. Per exemple, alguna vegada t’has plantejat què és el que va fer que els grecs estructuressin les primeres polis tal com ho van fer?

Vol dir per què van organitzar l’espai en places i carrers? Doncs no, mai no m’ho he preguntat, la veritat.
Doncs tot va venir determinat pels moviments que dibuixaven els rituals. M’explico. El ritual matrimonial, per exemple, consistia en una processó que anava de casa de la núvia a casa del marit, la qual servia per traslladar la dona d’una llar a l’altra. Els nuvis i les seves famílies no feien sols aquest recorregut, sinó que els acompanyaven uns convidats. Tots plegats feien la processó cantant. Seria el que els especialistes en diem una 'coralitat en moviment', coral en el sentit que hi participa molta gent.

I si haguessin estat parats en un lloc, ballant en cercle?
Això seria una 'coralitat estàtica' i solien produir-se en una altra mena de rituals, els de les festivitats en honor als déus. En aquestes festes els nois i les noies ballaven davant de la comunitat. Els moviments o recorreguts d’aquests balls i processons són els que van dibuixar l’espai dels primers carrers i places. I també van tenir molt a veure en l’estructuració del temps.

Organitzadors de l’espai i també del temps? És un pèl abstracte, tot plegat.
La manera més clara de veure-ho és a través de la mitologia. Les estacions de l’any, que per als grecs eren tres, es representaven per un cor o agrupació de tres deesses ballant, anomenades Hores. Aquest cor de tres era summament important per als grecs. A banda de les Hores, hi havia les tres Muses, les filles de la deessa Memòria, i les tres Gràcies, paradigma de la bellesa i del concepte de la reciprocitat entre els homes. D’aquí ve el costum, i no és per casualitat, de donar les gràcies.

De quina època estem parlant?
Del segle VIII aC, l’època d’Homer. És un moment de transició, en el qual es comencen a definir els eixos que vertebraran les polis gregues. Amb el temps, aquests espais traçats pels moviments de la gent es van començar a monumentalitzar i és quan comencen a aparèixer els edificis.

Per tant, l’àgora és una plaça perquè calia un espai on es pogués reunir molta gent.
Sí, de fet, àgora vol dir reunió! Per exemple, els primers judicis. Hi havia uns protagonistes (el jutge, l’acusat, el defensor i el fiscal), una posada en escena (el jutge al mig, el fiscal a un cantó i l’advocat a l’altre…) i un públic, gent que passava per allà i es posava a mirar-s’ho i que, en amuntegar-se, acabaven fent un semicercle. Era, doncs, un espectacle amb una coreografia concreta i una disposició també molt específica de l’espai. D’aquesta disposició espacial espontània, en va sorgir la futura estructura arquitectònica de bona part dels edificis, des del tribunal de justícia fins a l’assemblea o el teatre.

És la “monumentalització de l’espai”.
Sí, quan comencen a sorgir els edificis. Va ser un procés gradual i es veu molt clarament amb el teatre. Primer, es ballava en un espai que era com una pista de ball, anomenada orquestra. Després, es van fer les grades, per acollir la gent, després es fa l’escena… fins a tenir el teatre complet, cap al segle VI aC.

Com sonava la música en aquesta primitiva “pista de ball”, molt abans que s’hi representessin comèdies i tragèdies?
Els poemes es musicaven amb una lira, per això es diuen 'lírics'. Tenen una mètrica amb un esquema molt rítmic de síl·labes curtes i llargues. Només llegint-los ja intueixes la música. Però hi ha arqueòlegs musicals que n’han reconstruït els sons.

Com?
Al santuari de Delfos s’ha recuperat una llosa on hi ha inscrits dos cants corals amb les seves corresponents notes musicals. No són com les del nostre pentagrama actual, és clar, però se n’ha pogut reproduir la melodia.

Quins serien els poetes més famosos?
N’hi ha diversos, Alcman, Estesícor, Simònides… però Píndar és el més famós, també en el seu temps. Quan un ciutadà d’una polis guanyava als Jocs Atlètics, aquesta encarregava a Píndar un poema per lloar-lo. Com si l’Ajuntament de Barcelona encarregués ara un poema per lloar un jugador del Barça!

De quins altres temes parlen?
Són molt variats. Hi havia himnes dedicats als déus, per venerar-los o bé per donar-los les gràcies pel triomf d’una guerra, per haver-se guarit d’una malaltia… I també hi havia els cants processionals de núpcies, el cant fúnebre dels enterraments, el cant dels soldats per anar la guerra i fins i tot el cant per celebrar un banquet.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Es tracta de 18 plats inspirats en les peces originals que es mostren al Born Centre Cultural
Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona lideren un estudi que pot revolucionar els coneixements sobre la dieta de la població humana preagrícola
El Museu Marítim de Barcelona convida els interessats a enviar les seves fotografies aquàtiques, que formaran part de la mostra
Els tibetans s’adapten millor a les grans alçades gràcies a l’herència genètica dels homes de Denisova, extingits fa 40.000 anys
El sistema de camins centenaris fa poques setmanes que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat
  • Qui va finançar Franco?El desconegut paper dels jueus del nord d'Àfrica en el cop d'estat del 1936
  • Papes bandarresEls draps bruts dels pontífexs més perversos de la història
  • Catalunya 1714Gemelli Careri, un turista visita la cort de l'arxiduc Carles
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació