Entrevista

Quin paper ha tingut l’arquitectura per transmetre valors, traslladar missatges i condicionar els ciutadans? Per saber-ho, el dissenyador industrial Sergi Miquel Valentí s’ha endinsat en la història dels edificis i de les ciutats

Al maig, Laura de Castellet va rebre el Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, per la tesi 'El paisatge sonor de la Catalunya medieval (segles VI-XIV)'. En parlem amb l’autora, doctora en història medieval

Com s’ha nodrit Barcelona? Quines transformacions hi ha hagut com a conseqüència de l’abastiment? En parlem amb Jordi Planas, editor d’un llibre que ressegueix la petjada alimentària de la ciutat des del segle XI fins a l’actualitat

El 2022, el genetista suec va ser guardonat amb el Nobel de Medicina o Fisiologia “pels descobriments sobre els genomes dels homínids extints i l’evolució humana”. En parlem amb ell a Barcelona, on va rebre el Premi Hipàtia

Després de publicar ‘L’espoli franquista dels ateneus catalans’, Neus Moran continua indagant en un dels aspectes de la repressió franquista més desconeguts, i per primera vegada posa xifres a un espoli que està lluny de ser retornat

De lladres de tombes n’hi ha hagut des de l’antiguitat. Marc Balcells, doctor en Justícia Penal per la Universitat de Nova York, analitza al llibre 'ArqueoMàfia' (La Campana) els ‘tombaroli’, l’origen d’una extensa xarxa internacional de venda de patrimoni il·legal

A ‘El duelo interminable’, José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), desplega el seu mestratge per descriure amb rigor els combats d’idees i les pugnes historiogràfiques que han tingut lloc al llarg del segle XX, des de la Comuna de París i fins a l’actualitat