sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Per què mengem dotze grans de raïm per Cap d’Any?

Expliquem l'origen d'aquesta tradició al nostre país i les variants en alguns països llatins

Jordi Pinent Diumenge, 31 de desembre de 2017

raïm
Menjar raïm per Cap d'Any és una tradició moderna

Es tracta d’una pràctica molt observada i de la qual en sabem ben poc. L’explicació més estesa és que la implantació d’aquest costum és el resultat de la iniciativa d’uns viticultors del sud del País Valencià, que l’any 1909 —un any d’excedència de collita— van idear aquesta estratègia per donar sortida a l’excés de producció. L’hàbit s’hauria anat implantant a partir d’aquell moment arreu de l’Estat, amb més o menys celeritat, però no de manera immediata. Amades, per exemple, en el seu clàssic Costumari català ni tan sols ho esmenta; si tenim en compte que aquesta obra data de la dècada del 1950, hem de deduir que, si es feia, no devia ser una tradició gaire antiga, i si estava implantada, devia tenir una connotació de costum modern i sense arrelament.

Però potser la decisió no va ser tan casual. Ja a l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos. Per tant, no fóra estrany que a la primeria del segle XX en quedés algun vestigi o se’n conegués alguna notícia que inspirés els viticultors esmentats.

Salut i prosperitat
Hom ha apuntat que aquest costum amaga actualment un desig de prosperitat i d’abundància: aquest seria el significat de menjar raïm fora de l’època de la verema (la qual es fa, segons el lloc, des d’abans i fins passat el mes de setembre). Així ho recull també el refrany: “Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per a tot l’any”.
La convenció de menjar dotze grans de raïm, si bé s’ha estès en alguns països llatinoamericans com ara Colòmbia, no és pròpia d’enlloc més que d’aquí. A l’Argentina se’n practica una variant que, de fet, desmentiria una mica la possibilitat que el raïm sigui símbol d’abundància perquè es menja fora de temporada: allà es menja raïm pansit, o sigui, panses (dotze, és clar).
Entorn d’aquesta tradició darrerament s’ha originat una petita polèmica: els dotze grans de raïm són un per cada campanada o un per cada mes de l’any? Qui ho sap... El cert és que el costum diu que te n’has de menjar un a cada campanada, però no si cada gra correspon a un mes de l’any. O és que potser hi ha algú creu que si es deixa de menjar el vuitè, l’agost serà pitjor que el gener?

Aquest article va aparèixer per primera vegada a la revista SÀPIENS n. 63, de gener de 2008.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Els pioners de l'esquíCatalunya, 1908: quan esquiàvem amb corbata i faldilla
  • Segle XIIIParís, Bolonya i Òxford. Així eren les primeres universitats
  • Investigació SàpiensJuan Gómez de Lecube: futbolista de dia, espia nazi de nit
La dona nua acompanyada de bohemis va incomodar un públic acostumat als paisatges i a escenes religioses o bèl·liques
El Museu de Cultures del Món s'endinsa en les dures condicions de vida a la colònia militar que va tenir Espanya al Marroc
SÀPIENS i Cementiris de Barcelona us conviden a la projecció del documental sobre un periodista excepcional
Publiquem al web documents que descriuen el calc franquista de l'aparell repressiu nazi
Durant la Guerra Civil va dur a terme tota mena de tasques de suport a la República
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació