sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?

Descobreix la simbologa d'aquesta celebració infantil

Roger Costa Divendres, 23 de desembre de 2016

Tions (Fira de Nadal de Caldes)
Tions
Mikhail Zahranichny

El caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió —o tronc, tronca, rabassa... entre altres noms que rep al nostre país— és abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— del grup domèstic.

Originalment cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perquè deien que la Mare de Déu baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jesús i a escalfar-se. En alguns llocs la veneració per aquest tros de fusta arribava a l’extrem d’adreçar-li oracions, oferir-li aliments i fer-li libacions amb vi, pràctiques que coneixem perquè van merèixer la reprovació del bisbe de Braga al segle VII.

L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles. Ritus solsticials similars han estat documentats en pobles hispànics en principi tan dispars entre si com el País Basc i Extremadura, arreu d’Europa —des d’Anglaterra fins en alguns països eslaus—, i fins i tot en determinades cultures de l’Àfrica negra.

Joan Soler Amigó assenyala també en la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana que el costumari del tió que ens ha arribat fins avui s’estengué durant els segles XVIII i XIX des de les zones rurals i muntanyoses de l’interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors de l’època.

Comparteix
Comentaris
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • A sang fredaL'assassinat d'una família catalana a l'Argentina
  • A la recerca del gran dinosaureCom s'ha trobat i extret al Pallars el coll de titanosaure més gran del país
  • En quarentenaLa pesta sobre Catalunya al segle XVII
Repassem la història d'aquesta organització criminal en 13 punts
Identifiquem algunes vies públiques que reten homenatge a personatges com Isabel la Catòlica, Ramón Franco, Carles III o Ramiro Ledesma
El dijous 26 d'octubre té lloc la primera sessió, en què parlarem sobre el canvi de concepció del món quan es va tenir constància que la Terra és rodona
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació