sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Edat Antiga
Per què Brutus va matar Juli Cèsar?

Per què Brutus va matar Juli Cèsar

El 15 de març del 44 aC el dictador moria assassinat, en un crim que va canviar la història de Roma

Arnau Cònsul (text), Arturo Pérez (assessorament)

Juli Cèsar
Juli Cèsar
En aquest reportatge

Any 50 aC. Tota la Gàl·lia està ocupada. I Bèlgica, i Helvècia, i una part de Germània i Britània. Les possessions de la República s'estenen molt més enllà de les ribes de la Mediterrània i, en bona mesura, és obra de dos homes: Pompeu Magne i Juli Cèsar. El primer ha conquerit terres de Síria, Palestina i Àsia Menor, on ha desarborat la xarxa de pirateria que feia estralls al comerç marítim romà. L'altre, Cèsar, amb una habilitat militar que només pot comparar-se a la d'Alexandre Magne o Anníbal, és el responsable de les conquestes d'Europa i de fer créixer les terres controlades pel Senat romà.

Vet aquí una circumstància que cal tenir en compte: el gran òrgan de govern fundat per Ròmul, que ha fet i desfet durant els quatre segles en què la República Romana ha imposat el seu domini sobre etruscs, grecs, macedonis i cartaginesos, funciona amb els paràmetres de sempre.

El pes de l'oligarquia
Malgrat les seves gestes militars a la Gàl·lia, Cèsar té molts enemics al Senat: l'aristocràcia més alta no el veu amb bons ulls. Al capdavall, Cèsar prové d'una família patrícia i antiga, però vinguda a menys i, sobretot, ningú no ha oblidat el seu pas pel consolat (59 aC). Per tal d'accedir al cim del poder, Cèsar va haver de pactar amb dos pesos pesants de l'oligarquia romana: Pompeu, el conqueridor d'Àsia, i Marc Licini Cras, un home riquíssim i vencedor de la sagnant revolta dels esclaus d'Espàrtac. Tots dos desitjaven aprovar unes lleis que no agradaven al Senat i Cèsar els prometé tirar-les endavant si potenciaven la seva candidatura. Fou el primer triumvirat: una aliança no oficial entre tres dels homes més influents de Roma, en virtut de la qual res que ells no aprovessin no es duria a terme.

És clar que el càrrec només durava un any, o sigui que si Pompeu, Cras i Cèsar no volien que les lleis del 59 aC s'anul·lessin, havien de mantenir el pacte. Cèsar va demanar ser enviat a les Gàl·lies per a fer mèrits i fortuna, i els altres dos van succeir-se al consolat fins que Cras morí en campanya (53 aC). Però quan Cèsar arriba victoriós de la Gàl·lia, es troba amb un Pompeu convertit en cònsol únic que l'insta a llicenciar les legions i el desposseeix de les províncies que feia nou anys que governava. Si Cèsar ho acceptava, era la seva mort política. Per això va triar l'única solució que li quedava: liderar un exèrcit en direcció a Roma. Cinc anys després d'una sagnant guerra civil, els partidaris de Pompeu queien derrotats.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 23
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
L'activitat, oberta a tothom, presenta una nova mirada sobre el món rural
Repassem el pes d’un segle de dominació anglesa en 10 punts
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació