Història antiga

Com es pot veure en aquest quadre d’Ulpiano Checa (1894), l’emperador i un públic nombrós contemplaven les batalles de naumàquies, en la qual participaven milers de gladiadors, esclaus i presoners
Sàpiens 290

Naumàquies: gladiadors a bord!

Gladiadors, presoners, esclaus, lleons, braus i, fins i tot, elefants. Les fonts textuals i arqueològiques ens expliquen que, durant segles, els amfiteatres romans van ser l’escenari de combats ferotges. Hi havia, però, un espectacle que destacava per sobre dels altres per la seva magnificència: les batalles navals, més conegudes com a 'naumàquies'
Els hitites disposaven d’un exèrcit molt ben estructurat i jerarquitzat, equipat amb armes i eines d’una gran qualitat
Sàpiens 289

La maledicció dels hitites: ascens, caiguda i redescobriment d’un imperi oblidat

Tot i que l’imperi hitita va ser, durant els segles XVI i XV aC, una de les potències més destacades del Pròxim Orient, sempre ha estat una de les més desconegudes. Només l’ús d’una llengua pròpia, l’aplicació de tècniques innovadores al camp de batalla i els motius de la seva desaparició, han revifat l’interès per aquest imperi
Una ciutat romana amagada sota l'aigua
Sàpiens 288

Baies, la ciutat del pecat

Davant de la costa napolitana, sota l’aigua, hi ha aquesta ciutat romana, destinació vacacional de les elits i dels emperadors Cèsar, August i Neró. Una localitat plena de vil·les esplendoroses i que els pensadors clàssics qualificaven de “depravada” i “enemiga de les noies decents”
La missió catalana a la ciutat perduda d'Osiris copia
Sàpiens 286

Missió catalana a Oxirinc: la ciutat perduda d'Osiris

Des de fa més de trenta anys, un equip d’arqueòlegs catalans excava de manera continuada el jaciment d’Oxirinc, a Egipte. La darrera campanya ha permès localitzar les tombes 66 i 67, una troballa excepcional que reforça la importància d’aquest enclavament per entendre les pràctiques funeràries i la societat de l’antic Egipte
Tret dels temples, Tebes va ser totalment derruïda. Els seus habitants van ser assassinats o venuts com a esclaus
Sàpiens 283

La destrucció de Tebes

L’any 335 aC, un exèrcit liderat per Alexandre el Gran va convertir en runes una de les ciutats-estat més llegendàries de l’antiga Grècia. Els tebans van pagar ben car el fet d’haver gosat revoltar-se contra el rei macedoni, que, a més, va aconseguir una fortuna capturant 30.000 ciutadans i venent-los com a esclaus
Fragment de l’estela del banquet d’Assurnasirpal, avui al Museu Britànic
Sàpiens 282

El festí més gran de l'antiguitat

Durant la inauguració de la nova capital del seu imperi, el rei neoassiri Assurnasirpal II va decretar que se celebrés un banquet fastuós amb gairebé 70.000 convidats. El menú, gravat en una estela de pedra imponent, incloïa bous, cérvols, xais, trenta mil ocells i deu mil gerres de cervesa
Esclaus castigats per un cap d’obra. Relleu del tercer mil·lenni a.C., trobat a la necròpolis de Saqqara
Sàpiens 281

El primer delinqüent de la història

El papir Salt 124 és el primer text de la història en el qual es descriu una agressió sexual. L’objectiu d’aquest document era denunciar tota una sèrie de delictes comesos per un tal Paneb, un dels caps dels constructors de les tombes de la Vall dels Reis
Les dones també van lluitar a l'arena dels amfiteatres
Sàpiens 280

Gladiadores de l'antiga Roma

Les dones també van lluitar a l’arena dels amfiteatres. Les gladiadores van transgredir totes les normes socials de la seva època per guanyar-se la vida, per aconseguir la fama i convertir-se en les estrelles de l’espectacle més aclamat de l'antiga Roma
L’emperador Constantí fa cremar llibres del prevere Arri, que negava la divinitat de Crist, un postulat que va ser rebutjat a Nicea.
Sàpiens 279

El concili de Nicea

El maig del 325, ara fa 1.700 anys, començava a la província romana de Bitínia, a l’actual Turquia, el que es va considerar el primer concili ecumènic de la història de l’Església. Una assemblea convocada per l’emperador Constantí en què religiosos d’arreu de l’imperi romà van haver de posar-se d’acord sobre la naturalesa de Crist
'La medusa' és un dels millors mosaics trobats a Tàrraco. Es va elaborar entre els segles II i III dC i es pot visitar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Sàpiens 278

Els mosaics romans, pas a pas

L’art musivari és un dels testimonis artístics principals de l’antiga Roma, però el seu origen es remunta segles enrere, a Grècia, on es va donar forma a la minuciosa tècnica 'opus tessellatum', que ha permès que alguns d’aquells mosaics hagin pogut arribar fins als nostres dies
La figura de la reina de Saba, una reina poderosa, arribada des del sud de la península Aràbiga, apareix a la Bíblia, a l’Alcorà i en la tradició cristiana etíop
Sàpiens 277

La reina de Saba, entre la història i el mite

Diverses fonts de l’antiguitat parlen de la sobirana d’una civilització esplendorosa al sud d’Aràbia que es va reunir amb el rei Salomó d’Israel. Malgrat tot, la vida i la figura de la reina de Saba, coneguda per tots els pobles del Mediterrani, continua sent, avui en dia, un misteri per resoldre
El mite de les amazones va ser creat pels grecs i ha arribat fins a l’actualitat
Sàpiens 276

Amazones: les dones guerreres de l'antiguitat

Qui eren? Van existir o van ser una invenció dels grecs? Ens endinsem en el mite d’unes dones que vivien en societats femenines i que han arribat als nostres dies convertides en un exemple d’empoderament, un símbol de combat en tots els camps de batalla de la nostra societat
SPQR són les sigles de Senatus Populusque Romanus (‘el Senat i el poble romà’). L'emblema de la legió va ser forjat a l’època republicana i va perdurar fins a la caiguda de l’Imperi d’Occident
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Des del Pirineu català i fins a les ribes del golf Pèrsic, passant per la capital de l’imperi, Luci Emili Patern va servir a l’emperador Trajà com a membre de la Guàrdia Pretoriana. Aquest militar natural d’Aeso (Isona) va formar part de les unitats d’elit de l’imperi romà quan vivia el moment més gloriós, però també l’inici de la seva decadència
Els relleus de les reines d’aquest període s’assemblen molt i costa saber de quina Cleòpatra es tracta. S’assimilen a la deessa Isis i són representades amb un pit fora, símbol de la divinitat i de la reina
Sàpiens 273

Les altres Cleòpatres

El nom de Cleòpatra és ben conegut per tothom; però la que es va atrevir a enfrontar-se amb el poder de Roma no va ser sinó la darrera d’una llarga llista de reines poderoses que van governar Egipte i que portaven el mateix nom. Reines regents, mares reials, germanes i esposes... Aquesta és la història de les altres Cleòpatres
El ‘Poema de Gilgamesh’ va ser descobert al segle XIX per l’arqueòleg Austin Henry Layard a Nínive, l’antiga capital de Mesopotàmia
Sàpiens 272

L'epopeia de Gilgamesh

Escrit fa més de quatre mil anys a Mesopotàmia, el 'Poema de Gilgamesh' és l’obra més antiga conservada de la literatura universal. Explica la història del rei Uruk i de la seva recerca de la immortalitat, una epopeia que, a més de relatar aventures mítiques, planteja preguntes fonamentals sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència
El 1939, Pierre Montet descobria la tomba de Psusennes, el tercer faraó de la XXI dinastia, a l’antiga ciutat de Tanis
Sàpiens 271

Psunennes I, el faraó de plata

L’any 1922, el descobriment de la tomba de Tutankamon va eclipsar l’atenció mediàtica d’arreu del món amb històries de tresors sumptuosos i malediccions enigmàtiques. Disset anys més tard, la descoberta de la tomba de Psusennes, una troballa de la mateixa magnitud, va passar completament desapercebuda a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial
L’obra 'Ave, Caesar, morituri te salutant', feta per Jean-Léon Gérôme l’any 1859, retrata la salutació dels gladiadors a l’emperador Vitel·li
Sàpiens 266

Cartes d'un gladiador

Lucius Annius Valens va ser un gladiador que va morir al segle III, a l’edat de vint anys, a l’actual Còrdova. A través d’unes cartes imaginàries, però perfectament documentades, descobrim com es vivia, des de dins, l’espectacle més important de l’època romana
No tenim gaires pistes d’on pot ser el cos de Nefertiti, però sí que tenim imatges del seu rostre
Sàpiens 265

A la recerca de les tombes perdudes

Nefertiti, Cleòpatra, Alexandre el Gran i Imhotep han estat figures clau de la història d’Egipte. Però també tenen una altra cosa en comú: els seus mausoleus encara no s’han localitzat. Des de fa segles que egiptòlegs i arqueòlegs van de corcoll a la recerca de les restes d’aquests sepulcres, però no es donen per vençuts
El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Format per les restes de milions d’àmfores trencades, aquest pujol és el testimoni de l’esperit comercial de l’imperi romà i del seu afany per l’ordre. Un dels abocadors principals de la ciutat entre els segles I i IV és avui un gran jaciment arqueològic
A Tjaru hi enviaven delinqüents condemnats per delictes contra el faraó o els déus que mutilaven com a càstig
Sàpiens 263

Tjaru, la ciutat dels nassos tallats

Tots els habitants d'aquesta ciutat fortalesa tenien dues coses en comú: eren delinqüents i els faltava una part del cos, perquè a l’antic Egipte les mutilacions eren un càstig habitual
Segons explica la llegenda, Olímpia va ser temptada per Júpiter, amb cos de serp
Sàpiens 259

Olimpia de l'Epir, la mare d'Alexandre el Gran

La vida d’Alexandre el Gran no hauria estat possible sense Olímpia de l’Epir, la seva mare. Alguns homes de la seva època la van titllar de bruixa i de 'femme fatale', però els historiadors encara no es posen d’acord si era la realitat o misogínia
El taüt de Nesperennub, sacerdot del temple de Karnak (imatge dreta), es pot veure al Museu Britànic des del 1899
Sàpiens 253

Diari d'un sacerdot egipci

Com era la vida quotidiana d’un sacerdot de Karnak, el temple més important de l’Antic Egipte? A través d’un diari personal fictici, reproduïm el dia a dia de Nesperennub, un sacerdot de Tebes que va viure al voltant de l’any 800 aC
Howard Carter inspeccionant el sarcòfag de Tutankamon
Sàpiens 252

El secret dels sarcòfags

D’or, de pedra, de fusta o de cartonatge, aquests fèretres han servit per protegir les mòmies egípcies durant milers d’anys. Produir-los no era senzill. Un sarcòfag de fusta podia estar format per una trentena de peces. Un veritable trencaclosques
Segons la Bíblia, Déu li va entregar a Moisès els deu manaments, un decàleg que va formar la Llei d’Israel, la Torà
Sàpiens 252

Els misteris de la Bíblia

Aquesta no és la història d’un llibre, sinó la d’una biblioteca, la d’una col·lecció d’obres que recullen les experiències de jueus i cristians i que s’ha convertit en el gran llibre sagrat d’aquests dos col·lectius de creients
Les restes arqueològiques demostren que abans de Colom a Amèrica ja hi havia grans ciutats. Per exemple, la mexicana Teotihuacan —a la imatge—, on hi vivien 200.000 persones
Sàpiens 251

Amèrica abans de Colom

Són molts els historiadors que des de fa dècades refusen la idea que les civilitzacions americanes anteriors a la colonització eren primitives. Els darrers estudis demostren societats sofisticades i tecnològicament avançades i ciutats urbanitzades i densa
Un dels quadres més famosos del pintor xilè Henrique Bernardelli és un retrat de l’emperadriu Messalina al llit de mort
Sàpiens 251

Dones poderoses a Roma: pèrfides?

Considerades fredes i calculadores, instigadores de conjures i maquinacions, a Roma, les dones properes al poder estaven sota sospita
Des del 2009, es realitzen campanyes d'excavació a l'estiu. A l'hivern, el jaciment es cobreix i es col· loquen bosses de sorra per protegir-lo de l'erosió
Sàpiens 249

La troia de l'Àrtic

El 2007, centenars d’objectes van aparèixer en una àmplia zona de la tundra d’Alaska. Eren restes del jaciment de Nunalleq
Imatge de la vil·la dels Munts, a l'actual Altafulla
Sàpiens 247

Com es vivia en una vil·la romana

Les grans residències romanes eren un oasi de calma on l’aristocràcia fugia del rebombori de la ciutat. A la vora de Tàrraco, en trobem un clar exemple
Aquest quadre de Giovanni Martinelli, ‘La mort ve a la taula del banquet’, mostra la por de morir enverinat, al segle XVII
Sàpiens 246

Tastadors d'aliments

Allà on hi havia una autoritat, hi havia un tastador de menjar. Es tractava de persones de confiança (o bé esclaus) que ingerien, amb anticipació, el mateix que se serviria als seus caps per assegurar-se que no hagués estat enverinat
El final de l’imperi romà va coincidir amb un refredament climàtic que es va sumar a un procés de desertització que va causar problemes als conreus i, per tant, en l’economia i l’alimentació
Sàpiens 244

Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà

L’explicació clàssica sobre la caiguda de l’imperi romà apuntava a la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi pels efectes del canvi climàtic
L’emperador August va ser qui va manar construir el pont del Diable, que va esdevenir un punt central entre el Pla de Barcelona i Tàrraco
Sàpiens 243

Com es construïa un pont romà?

La pacificació d’Hispania i l’establiment de l’imperi romà van comportar una sèrie d’innovacions al territori català. En destaca el gran desenvolupament de l’arquitectura pública amb construccions tan notables com la del pont del Diable o de Sant Bartomeu
El mineralogista francès Frédéric Cailliaud va localitzar Sikait el 1817, però les excavacions no van començar fins a la dècada del 1990
Sàpiens 239

Els misteris de la muntanya maragda

Els romans adoraven les maragdes, per la bellesa del seu verd i perquè, suposadament, tenien propietats curatives; però només en un únic punt de l’imperi en podien aconseguir: a les mines de Sikait
Eira i Carmion, les dues serventes de Cleòpatra, van ser testimonis de la seva mort i després també es van suïcidar, tal com escenifica aquest oli de Jean-André Rixens
Sàpiens 238

De què va morir realment Cleòpatra?

Explica el seu biògraf, Plutarc, que Cleòpatra es va suïcidar deixant-se mossegar per una serp verinosa. Però què hi ha de cert en aquesta història? Ens podem creure la versió que van difondre els romans, els seus enemics?
Els sabins eren una tribu ramadera que tot i habitar els turons propers de Roma eren considerats estrangers
Sàpiens 236

El racisme al món clàssic

Les actituds xenòfobes són inherents a la civilització? Com considerava la cultura grecollatina les persones d’altres races? La resposta sembla clara: fa més de dos mil anys els prejudicis racials i ètnics eren força similars als actuals
L’art egipci està carregat d’escenes amb contingut sexual, com aquest relleu de la Capella Vermella de la reina Hatshep- sut, a Karnak, on la faraona visita el déu Min-Amon
Sàpiens 234

El sexe faraònic

A l’antic Egipte, la religió, la vida i la sexualitat formaven una tríada inseparable. Els faraons reproduïen la vida eròtica dels déus perquè la potència sexual era atribut d’un bon governant. Desvelem els secrets d’una civilització escandalosa
Tot i no ser tan coneguda, la història diu que el poder de Lívia va ser similar o fins i tot superior al de Cleòpatra
Sàpiens 233

Lívia, la dona més poderosa de l'imperi romà

Lívia Drusil·la va ser la primera dama de Roma. Les fonts llatines la van il·lustrar com una consellera sàvia i a la vegada una maquinadora pèrfida. El missatge entre línies és contundent: August va governar el món, però Lívia governava August
El trencaclosques dels ibers, un món perdut que hem fet tornar a la vida en aquest article
Sàpiens 232

Els 7 misteris dels ibers

La civilització ibera va ser una de les més importants de l’edat del ferro europea, però va caure en l’oblit fins que, al segle XIX, van tenir lloc les primeres descobertes arqueològiques, però encara hi ha moltes incògnites obertes
Arqueòlegs i treballadors egipcis van haver de fer front a les inclemències del temps
Sàpiens 231

El temple perdut de Ptolemeu

Per a una arqueòloga, la troballa d’un fragment d’os o una simple moneda pot donar sentit a anys de feina. Sovint, la recompensa d’hores i hores de feina pot ser un objecte que cap dins d’una mà. Però a vegades passen coses extraordinàries
Marxa legionària de l'antiga Roma
Sàpiens 227

Romans al Pirineu

Les darreres excavacions han desmentit que els romans no han tingut presència al Pirineu. No solament han demostrat que hi van construir importants ciutats sinó que consideraven aquesta zona estratègica, tant econòmicament com de comunicació
Quadre que representa el mite del descobriment de la porpra
Sàpiens 224

Els senyors de la porpra

L'escassa gota malva que s’extreia d’un mol·lusc concret va revolucionar la moda de l’antiguitat i va convertir el poble fenici en el principal fabricant, comerciant i distribuidor de tint porpra de la Mediterrània
Antic convent dels monjos servites d'Empúries on hi ha un museu amb les principals peces trobades al jaciment
Sàpiens 221

Empúries: el bressol de la nostra cultura

La visita a Empúries, jaciment ubicat en un marc incomparable, et permetrà conèixer com era la vida, l’economia, l’espiritualitat i l’organització de les civilitzacions gregues i romanes
L'amfiteatre romà de Tarragona
Sàpiens 221

Tàrraco: la ciutat sota els nostres peus

Durant set-cents anys, Tàrraco va ser una de les ciutats més importants de l'imperi romà, fins al punt de convertir-se en la capital de la província de la Hispània citerior
Considerades el naixement d’Occident, les guerres mèdiques han estat reproduïdes en jocs i pel·lícules com ‘300’, amb fotogrames de la qual hem il·lustrat aquest reportatge.
Sàpiens 219

Perses vs grecs

Fa 2.500 anys els perses dominaven un imperi que s’estenia de l’Indus al Nil. A la seva frontera occidental, però, Atenes i altres polis gregues es resistien a formar-ne part i amenaçaven la seva supremacia a l’Egeu
Està demostrat que moltes dones egípcies també treballaven fora de casa, on eren pagades igual que els seus companys
Sàpiens 215

Dones del Nil

Afirmar que les dones de l’antic Egipte tenien el mateix pes social que els homes seria agosarat, però el cert és que eren considerades ciutadanes amb drets i podien decidir lliurement sobre els aspectes més transcendents de la seva vida
Els exercicis d'educació física eren un pilar fonamental de l'educació grega
Sàpiens 211

Així educaven a l'antiga Grècia

La Grècia de dels segles V i IV aC i la societat actual tenen en comú una de les grans preocupacions de la història: l’educació dels fills. Com ho feien a les polis per controlar la formació dels nens? Era igual arreu? Com educaven les nenes?
Gal·la Placídia, una dona desconeguda que va arribar a Barcelona com a reina i presonera dels visigots, va tenir cinc vides i a totes va sobreviure
Sàpiens 210

Les cinc vides de Gal·la Placídia

Recordem la filla de Teodosi I, una dona que va ser reina dels visigots amb Ataülf com a espòs, que va viure fugaçment a Barcelona i que durant 12 anys va ser l'emperadriu regent d'un imperi romà ja en decadència
En el seu avenç Nil amunt, els legionaris romans van arribar a latituds desconegudes pels europeus
Sàpiens 209

Romans a la recerca de les fonts del Nil

Les inquietuds d’un dels emperadors més famosos de la història, Neró, i la necessitat de saber perquè es produïen les crescudes del Nil, van ser l’origen d’una llegendària expedició per buscar les fonts del riu
La 'lex agraria' de Tiberi Semproni Grac pretenia posar fi als latifundis de les grans famílies i afavorir els petits camperols
Sàpiens 208

Qui va matar els germans Grac?

Al segle II aC dos germans de la classe alta romana, Tiberi i Gai Semproni Grac, van morir violentament després de proposar ambicioses reformes agràries que amenaçaven l’oligarquia senatorial de Roma
A l'interior del sarcòfag, el rostre de Pakal estava immortalitzat en una màscara funerària formada per més de 200 làmines de jade
Sàpiens 207

Pakal, el Tutankamon americà

La perseverança d’un arqueòleg va posar al descobert una troballa impensable: la tomba d’un rei maia sota la gran piràmide de Palenque, un descobriment que va canviar els coneixements sobre aquesta civilització precolombina
Alguns historiadors afirmen que vam viure abans en tendes que en coves
Sàpiens 206

Des de quan plantem la tenda?

Sigui per motius econòmics o per ganes d’aventura, cada any milions de persones arreu del planeta opten per anar d’acampada. La vida portàtil, però, no ha estat sempre una elecció. Us convidem a donar un volt per la història de la tenda de campanya
L’antiguitat de la cultura de Nok s’ha hagut d’anar adequant amb els nous estudis: hi ha peces que daten del 500 aC, cosa que les fa contemporànies dels guerrers de Xi’an i la fa la cultura més antiga de l’Àfrica occidental
Sàpiens 205

La civilització més antiga de l'Àfrica occidental

Fa 2.500 anys va florir una cultura rica i complexa que s’estenia sobre el territori que avui és Nigèria. Batejada com a Nok, tot el que en sabem prové de les desenes d’escultures de ceràmica decorada que han sobreviscut a l’espoli i al pas del temps
Piràmide escalonada de Saqqara
Sàpiens 204

10 curiositats sobre Imhotep

El constructor de la primera piràmide va ser, també, un metge capaç de curar les pitjors ferides, algú amb un talent tan gran que faraons posteriors van considerar que era fill de déus
Plató
Sàpiens 203

10 idees genials de l'antiga Grècia

Els segles IV-II aC van viure un auge de l’enginyeria de la mà de savis grecs com Arquimedes, autor d’invents que han passat a la història i que avui en dia sembla impossible que existissin. Tenien l’aparença de màgia, però era pura física i tecnologia
Miniatura del segle XII extreta de l’'Hortus deliciarum' d’Herrad de Landsperg
Sàpiens 202

Abraham, el pare de tots

Jueus, cristians i musulmans creuen en un personatge del qual encara no se n’ha verificat mai l’existència. Això el converteix tant en punt de trobada com en focus d’origen dels enfrontaments de les tres confessions
Els escribes maies eren també cal·lígrafs, i amb una escriptura tan complex, això equival a dir que eren veritables artistes
Sàpiens 200

Així es va desxifrar l'escriptura maia

Un cúmul de casualitats va permetre descobrir el significat dels prop de 15.000 textos maies que s’han conservat. La seva traducció ha fet reviure aquesta civilització que durant segles va romandre soterrada a la selva
Thomas Cole, l’any 1836, va imaginar així el saqueig de Roma que van perpetrar Alaric i els visigots l’agost del 410
Sàpiens 200

Roma, ciutat fantasma

Ni l’Imperi Romà es va col·lapsar de cop ni Roma es va convertir en una capital medieval d’un dia per l’altre. Per entendre una mica millor aquell trànsit, explorem les ruïnes de l’antiga Ciutat Eterna després dels saquejos dels invasors germànics
Esbós fet per al joc d’ordinador 'Total War: Rome II', de Creative Assembly, una immersió a la història de Roma
Sàpiens 197

Ibers contra Roma

Quan Roma va decidir créixer per convertir-se en un imperi, tenia clar l’enemic a batre: Cartago, que senyorejava el mar occidental i havia teixit complicitats amb els pobles locals. D’entre aquests, els ilergets van demostrar ser un rival dur de vèncer
Reproducció de la Cesarea romana feta per Jean-Claude Golvin, un dels principals especialistes en recreació dels grans llocs de l’antiguitat
Sàpiens 196

Última notícia de Cesarea

La descoberta d’un tresor de fa mil anys aporta noves dades a la història de la ciutat que va ser capital de Judea. Gràcies al seu imponent port, es va convertir en un gran centre comercial i en la residència oficial dels emperadors romans
Il·lustració que recrea les runes de la ciutat enfonsada Atlàntida
Sàpiens 195

L'Atlàntida andalusa?

Fa vint anys que un grup de científics indaga sota les maresmes del Parc de Doñana a la recerca de les restes de l’Atlàntida, la mítica illa de Plató. Allà, al segle XX, es va descobrir la primera gran civilització de la península Ibèrica: Tartessos
Confuci no va deixar res escrit, van ser els seus alumnes els que van compilar les seves ensenyances en les 'Analectes' o 'Converses'
Sàpiens 194

Confuci: manual per entendre la Xina actual

Les relacions familiars, la cultura de l’esforç, l’espiritualitat íntima, basada en el culte als avantpassats, o el fet de posar el bé comú per sobre de l’individual són trets diferencials que ens remeten, en gran part, a aquest gran filòsof xinès
El Palau Potala, la residència dels dalai-lames
Sàpiens 185

Per què al Tibet són budistes?

Al segle VIII el Tibet va viure un moment d’esplendor amb l’establiment de l’Imperi. Entre les innovacions i els coneixements que van nodrir el país, l’arribada d’una nova religió que va saber connectar molt bé amb les creences prèvies dels habitants
Zhang Qian retorna a la cort imperial després de la seva missió, quan tothom el donava per mort
Sàpiens 184

Quan la Xina va descobrir la ruta de la seda

La seda era un producte molt preuat arreu del món, però els xinesos no en van ser conscients fins que aquest explorador va tornar d’un llarg viatge per explicar-ho. Una aventura que va marcar el destí de la dinastia més esplendorosa de l’antiguitat xinesa
Les insulae que es conserven millor es poden veure a Òstia, el gran port de Roma, com aquesta anomenada 'insula' dels Aurigues
Sàpiens 182

Llogar un pis a l'antiga Roma

L’habitatge, en temps dels romans, ja era objecte de negoci. Mentre que les domus (cases unifamiliars luxoses) només estaven a l’abast dels ciutadans adinerats, les insulae (grans blocs de pisos) eren l’habitatge dels més humils
El temps ha fet que la vida hagi brollat a sobre de la superfície argilosa d’aquests recipients
Sàpiens 180

Àmfores romanes a les aigües de Cabrera

Una joia arqueològica. Així defineixen els arqueòlegs subaquàtics aquest derelicte trobat a setanta metres de profunditat de les aigües protegides de Cabrera. Som davant d’un tresor intacte sota el mar
Les ruïnes de Massada sobre una talaia gairebé inexpugnable
Sàpiens 179

Massada no es rendeix!

L'any 73, l'inhòspit desert de Judea va ser l’escenari d’una gran batalla entre romans i jueus pel control de la regió. Els romans van haver d'enginyar-se-les per expugnar l'últim reducte jueu. Massada va significar la fi de l'Estat jueu antic
Lawrence Alma-Tadema va pintar l’escena en què Claudi, amagat rere una cortina, acaba sent nomenat emperador pels guàrdies pretorians
Sàpiens 178

Claudi, l'emperador inesperat

Al palau imperial, tothom es mofava de Claudi per estúpid i malgirbat. L’any 41 va arribar al cim del poder d’una manera ben estranya, sense intervenció del Senat ni de la família imperial, sinó per aclamació de la guàrdia pretoriana