Història antiga

Sàpiens 272

L'epopeia de Gilgamesh

Escrit fa més de quatre mil anys a Mesopotàmia, el 'Poema de Gilgamesh' és l’obra més antiga conservada de la literatura universal. Explica la història del rei Uruk i de la seva recerca de la immortalitat, una epopeia que, a més de relatar aventures mítiques, planteja preguntes fonamentals sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència
Sàpiens 271

Psunennes I, el faraó de plata

L’any 1922, el descobriment de la tomba de Tutankamon va eclipsar l’atenció mediàtica d’arreu del món amb històries de tresors sumptuosos i malediccions enigmàtiques. Disset anys més tard, la descoberta de la tomba de Psusennes, una troballa de la mateixa magnitud, va passar completament desapercebuda a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial
Sàpiens 266

Cartes d'un gladiador

Lucius Annius Valens va ser un gladiador que va morir al segle III, a l’edat de vint anys, a l’actual Còrdova. A través d’unes cartes imaginàries, però perfectament documentades, descobrim com es vivia, des de dins, l’espectacle més important de l’època romana
Sàpiens 265

A la recerca de les tombes perdudes

Nefertiti, Cleòpatra, Alexandre el Gran i Imhotep han estat figures clau de la història d’Egipte. Però també tenen una altra cosa en comú: els seus mausoleus encara no s’han localitzat. Des de fa segles que egiptòlegs i arqueòlegs van de corcoll a la recerca de les restes d’aquests sepulcres, però no es donen per vençuts
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Format per les restes de milions d’àmfores trencades, aquest pujol és el testimoni de l’esperit comercial de l’imperi romà i del seu afany per l’ordre. Un dels abocadors principals de la ciutat entre els segles I i IV és avui un gran jaciment arqueològic
Sàpiens 263

Tjaru, la ciutat dels nassos tallats

Tots els habitants d'aquesta ciutat fortalesa tenien dues coses en comú: eren delinqüents i els faltava una part del cos, perquè a l’antic Egipte les mutilacions eren un càstig habitual
Sàpiens 259

Olimpia de l'Epir, la mare d'Alexandre el Gran

La vida d’Alexandre el Gran no hauria estat possible sense Olímpia de l’Epir, la seva mare. Alguns homes de la seva època la van titllar de bruixa i de 'femme fatale', però els historiadors encara no es posen d’acord si era la realitat o misogínia