sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XIX
Simón Bolívar, el 'libertador' il·lustrat

Simón Bolívar, el 'libertador' il·lustrat

El paper del líder revolucionari veneçolà va ser fonamental en la independència de l'Amèrica colonial de l'imperi Espanyol

Arnaul Cònsul (text), Javier Laviña (assessorament)

Simón Bolívar a cavall
Tot i procedir de l'oligarquia veneçolana, Bolívar va ser una figura clau per a l'emancipació d'Amèrica davant de l'imperi Espanyol
En aquest reportatge

Les accions militars i legisladores de Simón Bolívar, el seu carisma i la seva abnegació expliquen l’honor que dos estats (Bolívia i la República Bolivariana de Veneçuela) i una ciutat (Ciudad Bolívar) duguin el seu nom. Malgrat que no va veure complert el seu somni de constituir uns Estats Units llatins, sí que va contribuir decisivament a la independència de Bolívia, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Veneçuela.

Fill de l'elit colonial
Que les colònies espanyoles d’Amèrica, tard o d’hora, s’independitzessin era un fet natural de l’evolució històrica, però va caldre que les elits locals s’adonessin dels avantatges perquè el procés fos una realitat. Convé ressaltar-ho: Simón Bolívar Palacios era descendent d’una família d’origen basc amb arrels a Veneçuela des del s. XVI, que en els quasi tres-cents anys que duia al Nou Continent havia acaparat grans extensions de terreny, mines, plantacions, esclaus, bestiar i força residències a Caracas. Eren, a més, una família “blanca”, sense cap rastre de mescla racial en les set generacions precedents, fet que en aquella societat classista formada en gran part per negres i mestissos els atorgava un grau més de distinció. En definitiva, els Bolívar (i també els Palacios) formaven part de l’oligarquia que, des de sempre, havien tallat el bacallà en aquella colònia espanyola.

Fascinat per l’Europa atlàntica

Els canvis al món occidental que van marcar l’entrada al segle XIX també són al darrere de l’emancipació de les colònies hispanoamericanes. A grans trets, es pot afirmar que les revolucions francesa i americana van marcar la pauta, tot i que el procés no s’entén si no es té en compte les figures de pròcers com Simón Bolívar, i l’esclat de les guerres napoleòniques amb la invasió de la península Ibèrica el 1808 i el subsegüent buit de poder a les colònies. Mentre Espanya es lliurava a la seva particular guerra del Francès, els britànics van aprofitar per desembarcar als ports de l’Amèrica Llatina, on els grans oligarques van trobar-se de cop amb els avantatges del liberalisme de mercat que oferien els anglesos i la metròpoli espanyola els negava.

No va ser tan fàcil, però: no tots els ciutadans de Veneçuela veien clara l’opció separatista o republicana. El mateix 1808, els reialistes van avortar un intent de rebel·lió; i tot just el 1810 el primer pas del procés d’emancipació fou fer dimitir el governador, enviar-lo a l’exili juntament amb els alts funcionaris espanyols i crear la Junta Suprema Conservadora de los Derechos de Fernando VII, el primer govern patri, escudat en un nom monàrquic però amb intencions republicanes. Entre altres accions, enviar agents diplomàtics a diferents estats; a Bolívar li tocà Anglaterra.

Els viatges per Europa
No era la primera vegada que el futur 'Libertador' viatjava a Europa. Hi havia anat per primer cop l’any 1799, quan només tenia setze anys, a visitar parents a Madrid, on va estar-se una temporada estudiant i freqüentant tertúlies Dos anys després, tornà al Vell Continent passant per Bilbao i París, ciutat que el marcà profundament. El detall no és sobrer: en el tombant de segle els llatinoamericans començaren a descobrir que Europa anava més enllà d’Espanya, i la fascinació per les lleis i maneres franceses i britàniques fou immediata. El tercer viatge de Bolívar vingué precedit per la desgràcia: la seva dona morí poc després del casament, just en arribar a Veneçuela (la boda s’havia celebrat a Madrid), i el jove vidu inicià llavors una llarga gira europea que tingué la seu principal a la Ciutat de les Llums. Era l’any 1803 i Napoleó vivia el seu moment d’auge: el 18 de maig de l’any següent, Bolívar assistí a la seva coronació imperial a Notre-Dame; el fervor popular coincidia amb el propi: lector majúscul com era, a París no descansà mai de nodrir-se de textos, des de Montesquieu, Rousseau i Voltaire, fins als empiristes britànics (Hume, Hobbes, Locke), algun racionalista (Spinoza) i un bon nombre d’autors clàssics. Es començava a formar el pensament d’un polític pur que, envoltat d’una comunitat d’hispanoamericans rics, cultes i contestataris que vivien a París, ja sentia la necessitat de fer alguna cosa pel seu país.

El cop de gràcia definitiu va ser la 'tournée' per Itàlia durant l’any 1805. El dia 15 d’agost, impressionat per les runes dels gloriosos temps passats, al capdamunt del Mont Sacre va proclamar un famós jurament que, dues dècades després es convertiria en profètic: “¡Juro por el Dios de mis padres, juro por ellos, juro por mi honor y juro por mi Patria, que no daré descanso a mi brazo, ni reposo a mi alma, hasta que haya roto las cadenas que nos oprimen por voluntad del poder español!”.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 95
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Repassem la història d'aquesta organització criminal en 13 punts
Identifiquem algunes vies públiques que reten homenatge a personatges com Isabel la Catòlica, Ramón Franco, Carles III o Ramiro Ledesma
El dijous 26 d'octubre té lloc la primera sessió, en què parlarem sobre el canvi de concepció del món quan es va tenir constància que la Terra és rodona
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació