Història moderna

Sembla el nom d’una malaltia, i per a algú és possible que ho sigui. La bibliopègia antropodèrmica, però, és la pràctica d’enquadernar llibres amb pell humana. Un assumpte tabú. Tanmateix, de tant en tant, els mitjans provoquen esgarrifances en difondre la troballa d’algun exemplar confegit amb un material sensible per definició

El 1788, prop de l’actual ciutat romanesa de Caransebeș, va tenir lloc un esdeveniment bèl·lic tan extraordinari que els estudiosos de la història militar encara debaten què hi ha de real i què de llegendari en l’incident: un exèrcit, sota els efectes de l’alcohol i el pànic, i sense un enemic que l’ataqués, va aconseguir derrotar-se a si mateix

La vida d’aquests temuts homes de mar no era només sembrar el caos i fer estralls per allà on passaven. En un context de lluita constant entre la vida i la mort, va aparèixer, a finals del segle XVII, l’anomenat 'codi dels pirates', unes normes, uns compromisos pactats entre la tripulació i el capità, que regulaven la quotidianitat d’aquests mariners

Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els imperis europeus van endur-se una part significativa del patrimoni de les seves colònies. Ara, un projecte pioner de la UB, (Tr)african(t)s, ha estudiat les peces dels museus catalans fruit del llegat colonial i les millors opcions de restitució. En aquest dossier presentem els resultats d'aquest estudi

Entre els segles XIV i XVII, aquesta família alemanya va crear un imperi financer sense precedents que la va convertir en el poder polític a l’ombra de l’imperi germànic i la monarquia Hispànica, i en una de les peces que van desencadenar la reforma protestant de Martí Luter

Dones de diferents estrats socials van tenir un paper destacat en les mobilitzacions populars que van acabar amb l’antic règim a França, a finals del segle XVIII. Entre totes, va destacar Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, una dona amb un passat turbulent, que brandava una espasa en nom de la igualtat i la llibertat i vestia com una amazona

Al segle XVI, el cartògraf favorit de l'emperador Carles V, un home que no havia viatjat mai, va projectar l'esfericitat de la Terra en un mapamundi que avui encara és el més utilitzat