sapiens.cat

Descobreix la teva història

Reportatges 1714
  • Comenta
Història Moderna
El setge de Castellciutat

El setge de Castellciutat, la fortalesa per dominar els Pirineus

Repassem l'episodi de la guerra de Succesió que va fer perdre el nord

Anna Sàez (text), Albert Villaró (assessorament)

Panoràmica de Castellciutat
Castellciutat va ser assetjat l'estiu de 1713
En aquest reportatge

Som a Castellciutat, a l'Alt Urgell, a l'inici del segle XVIII. L'antic castell que dóna nom al topònim modern és en ple procés de reconversió en una fortificació moderna. L'estratègia militar i l'armament han evolucionat molt des de l'edat mitjana i cal adaptar-se als nous temps. El terreny ja no es guanya pam a pam. “Ara l'enemic ha d'avançar fortificació a fortificació. És un sistema bèl·lic molt diferent. Per això es passa dels centenars de castells medievals a una dotzena de places fortes a tot Catalunya. Serviran per regular el trànsit dels exèrcits invasors. Com si fossin nusos que cal desfer abans de continuar avançant”, explica l'historiador Albert Villaró. I Castellciutat n'és una. Però el perill no sembla imminent, així que el 1705, en els inicis de la guerra de Successió a la Península, la companyia de dragons (soldats especialitzats) borbònics que hi ha instal·lada carrega els canons a bord d'uns rais i, Segre avall, els transporta cap a Ponts, on sembla que fan més falta.

Els cònsols —el Consolat era el règim municipal que regia la ciutat des del segle XIII— de la Seu d'Urgell se'n fan creus. Encara no s'han acabat les obres de reparació d'algun forat que s'ha obert a la muralla i ja es queden sense artilleria. Francesc Carreu, austriacista fill de la Seu, creu que és el moment de fer costat a Carles III d'Àustria. “Es trobe la ciutat oberta, sens muralles, lo Castell de Ciutat sens guarnició alguna”, argumenta. Raons suficients perquè les principals autoritats —llevat del bisbe, que s'ha d'exiliar cap a terres castellanes— donin suport a Carreu i perquè es produeixi un canvi d'obediència sense disparar ni un sol tret.

Reforçant els murs
El nou governador de la plaça, Miquel Ramon, en substitució del borbònic Pedro Marín, demana una bestreta als cònsols i comença a reparar murs. La fortificació torna a mostrar-se sòlida i inexpugnable. Encara que les dependències per acollir la tropa no s’haguessin enllestit, s'havien assegurat les defenses i estaven a punt per rebre l'embat de l'enemic. Ara calia una altra mena de reforç, que va arribar el juny del 1706: una companyia de soldats anglesos i holandesos. Qui es farà càrrec de la plaça és el general Josep Moragues. Moragues havia estat un dels vuit dirigents del grup dels vigatans que, un any abans, havien contribuït decisivament a l'ocupació de Barcelona per part de les tropes austriacistes i que, en arribar al poder Carles d'Àusria, va premiar-lo amb el grau de coronel de les recentment creades Reials Guàrdies Catalanes. Posteriorment, va ser ascendit a general de batalla, el càrrec més important fins aleshores aconseguit per un català a la guerra de Successió.

La guerra pròpiament dita es va acostant a la Seu d'Urgell. A només vint quilòmetres a l'est de la capital de l'Alt Urgell les tropes borbòniques es disposen a conquerir l'antic castell medieval d'Aristot. Un primer pas cap a Castellciutat. Miquelets i fusellers aconsegueixen vèncer l'enemic el dia 20 d'octubre del 1708. És un primer avís. Moragues i els seus homes semblen multiplicar-se per cobrir tots els passos del Pirineu. El 10 de juny del 1711, cinc mil soldats francesos dirigits pel general Moret s'encaminen cap a la Seu d'Urgell. Els filipistes fan seva la màxima que, a la guerra, tot s'hi val i capturen dos cònsols i dos canonges als quals posen preu. La ciutat reuneix els diners que es reclamen per treure'ls de la presó de Balaguer, però Moragues, hàbil estrateg, té uns altres plans. Seran intercanviats per presoners, i els diners recaptats s'utilitzaran per reforçar, encara més, la fortalesa de Castellciutat. Sembla que intueix que el gran atac s'apropa.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació