sapiens.cat

Descobreix la teva història

Reportatges 1714
  • Comenta
Segle XX
L'oblit que va salvar l'estàtua de Rafael Casanova

L'oblit que va salvar l'estàtua de Rafael Casanova

L'odissea del monument al conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714 durant el segle XX

Cristina Serret (text), Enric Pujol (assessorament)

Estàtua de Rafael Casanova
Estàtua de Rafael Casanova
 

El monument al conseller en cap de Barcelona abatut durant el setge del 1714 va esdevenir una icona del moviment catalanista des del primer dia en què es va inaugurar. Amb l’arribada del franquisme el monument es va desmuntar i desar. Gràcies a això va sobreviure als anys més durs de la dictadura oblidat en un barracó sense portes i protegit per un fals envà.

L’octubre del 1959 el No-Do mostrava la col·locació a Barcelona d’una nova escultura de la Mare de Déu de la Mercè a la seva basílica. La figura havia de reemplaçar l’estàtua desapareguda durant la guerra civil. La imatge, de més de quatre tones de pes, s’havia fabricat amb bronze, un metall car. Però el règim tenia solucions per a tot. N’havia tingut prou de fer fondre diverses escultures dels prohoms catalans. D’aquesta manera es feia un clar gest de política d’estalvi i, de passada, es culminava un genocidi identitari que anava molt més enllà de la brutal repressió física i política.

L'escultura supervivent
Les figures de Guifré el Pelós, Bernat Desclot, Ramon Berenguer I, Jaume Fabre i Pere Albert havien sucumbit a les flames. Però estàtues tan estimades com la de Rafael Casanova es van salvar de la depredació gràcies al fet que el mateix règim les havia fetes desmuntar i desar en un magatzem mig oblidat. I gràcies, sobretot, a l’acció d’uns ciutadans anònims, patriotes coratjosos, que van ocultar l’estàtua del conseller en cap darrere un fals envà. Emparada per un mur, la imatge del conseller en cap de Barcelona, venerada pels catalans com a símbol nacional, va sobreviure als anys obscurs de dictadura, i va tornar a emergir per presidir l’històric Onze de Setembre del 1977.

Una estàtua per a l’Exposició Universal

L’any 1869 la ciutat de Barcelona va recuperar, prèvia demolició, el conjunt arquitectònic de la Ciutadella, que havia manat construir Felip V el 1716 i que havia comportat l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera. Per dignificar-lo, s’hi va projectar un gran parc, i en un dels solars, el que es va denominar Saló de Sant Joan, un passeig que havia de servir per connectar el parc amb l’Eixample i ser alhora espai d’entrada a l’Exposició Universal des de la gran ‘porta’ de l’Arc del Triomf.

A la barana del passeig, s’hi va projectar la col·locació de vuit estàtues de personatges il·lustres catalans. Així, l’any 1884, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar els dos primers integrants del passeig: Guifré el Pelós i Roger de Llúria. No va ser fins dos anys més tard quan el consistori, governat per l’alcalde Rius i Taulet, va determinar dues noves incorporacions, les de Bernat Desclot i Rafael Casanova. El monument a Rafael Casanova va ser encomanat a Rossend Nobas, deixeble de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El conjunt monumental del Saló de Sant Joan es va completar amb les estàtues de Ramon Berenguer I, Jaume Fabre, Pere Albert i Antoni Viladomat.

Enllaços relacionats
Descarrega't el PDF del reportatge
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Escolta la gravació clandestina del consell de guerra que va posar el franquisme contra les cordes
Les revistes SÀPIENS i DESCOBRIR organitzen la segona edició del concurs del monument favorit
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació