sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Ramon Llull, el doctor il·luminat

Ramon Llull, el doctor il·luminat

Vida i llegenda de l'eminent escriptor, teòleg i viatger del segle XIII

Antoni Janer

Ramon Llull
Ramon Llull

Ramon Llull és la millor carta de presentació internacional de la cultura catalana. El seu afany evangelitzador el convertí no solament en l’autor més prolífic de l’edat mitjana, sinó també en el primer que s’atreví a emprar una llengua vernacla per a registres cultes. I el complex mètode que inventà per a la seva causa cristiana fa que fins i tot se’l consideri un precursor de la informàtica moderna.

Ramon Llull fou home d’una personalitat portentosa amb una sola idea al cap: demostrar la veracitat de la fe cristiana. En la seva tasca proselitista, ell mateix es qualificà de phantasticus, paraula llatina que en l’edat mitjana significava ‘boig’. Aquest místic eixelebrat de les lletres catalanes, coetani de l’italià sant Tomàs d’Aquino, va néixer a Ciutat de Mallorca (actual Palma) poc després de la conquesta catalana, en una data incerta entre el 1232 i el 1235. Fill d’un llinatge acomodat de Barcelona, des de ben petit va estar vinculat a la casa reial. Fins i tot arribà a ser nomenat preceptor de l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca. El 1257 es casà amb Blanca de Picany, de qui tingué dos fills, Magdalena i Domènec. Les seves obligacions familiars, patrimonials i cortesanes, però, no li impediren continuar amb la seva vena de poeta trobadoresc. Tanmateix, la vida li tenia preparades altres ocupacions.

L’aparició divina
En vorejar la trentena, Llull viuria una experiència abassegadora. Així ho relata a la Vida coetània, una autobiografia —la millor de l’època medieval— que ell mateix féu dictar, pocs anys abans de morir, a un monjo de la cartoixa de Vauvert (París). Segons la narració, una nit en què es trobava capficat escrivint un poema d’amor per a una amant, se li aparegué la imatge de Crist crucificat. La visió, que es repetiria quatre vegades més, li féu entendre que havia de deixar aquella vida tan dissoluta per dedicar-se en cos i ànima a servir Déu. Aquesta dedicació es duria a terme a través de tres camins: la conversió d’infidels, la redacció d’un llibre —“el millor del món” per combatre els errors d’aquests infidels— i la fundació, amb el suport de papes i reis, de monestirs on els missioners es poguessin instruir en l’estudi de l’àrab i altres llengües orientals.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
El 2 de desembre, aquests equipaments mostraran espais com els magatzems o els tallers de restauració
Testimonis que ens acosten a l’infern i ens recorden el perill del feixisme
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació