sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Per què el dia dels Innocents es pengen llufes a l'esquena?

La celebració és una amalgama de tradicions populars, romanes i cristianes

Roger Costa Dijous, 28 de desembre de 2017

Llufa
Un nen penja una llufa a l'esquena d'un adult

Les llufes són dones encantades que viuen amagades a les muntanyes i als boscos del nostre país, responsables, entre altres fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem en aquests paratges. Caterina Albert contà a 'Solitud', per primera vegada en la literatura culta catalana, què eren aquestes criatures. Ho va fer per boca d’un pastor: “La primera d’aquelles rondalles que la Mila li oí contar, fou la de les Llufes: [...] Perquè has de sebre que les encantades erin una llei de gent molt divertida i agradada de follejar amb el jovent”. La seva aparença és incerta, volàtil, indefinida. De naturalesa enginyosa, a aquests éssers els agrada de tant en tant fotre el pèl als incauts, als càndids, sobretot a l’entorn de l’acabament de l’any. En la contalla de 'Solitud', es riuen d’un vell que “eri innocent com un infant de cria, i tot s’ho hauria pensat fora que en el món passés cosa amb macadura de malici o d’enginy segret”. Les llufes són així.

Tot i que amb el dia dels Sants Innocents l’Església recorda la matança d’infants que el rei Herodes va ordenar per evitar que Jesús esdevingués el que anunciaven les profecies, en el calendari popular aquesta data no és més que una supervivència del cicle carnestoltenc, que antigament durava de Nadal a Carnestoltes, i que tenia el seu origen en les saturnalia romanes. El dia dels Innocents, doncs, es barrejaven dos elements de la nostra fantasia popular: les llufes, aquestes animetes burlesques, es penjaven a l’esquena de la gent en el context d’uns dies d’inversió, en què era freqüent mofar-se dels babaus i dels innocents. L’escarni que els soldats romans feren de Jesús, per exemple, s’ha interpretat com un acte típic d’aquesta època (vegeu Sàpiens núm. 52).

Avui les llufes són de paper, d’una forma molt característica que tots hem après a reconèixer i a reproduir, però antigament s’usaven també draps, fulles de col, pells d’algun animal de corral, etc. El nom de llufa aplicat a la ventositat està relacionat estretament amb la inconsistència física de les fades de què hem parlat, fora del fet que els esperits, per definició, no fan olor ni pudor.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Els pioners de l'esquíCatalunya, 1908: quan esquiàvem amb corbata i faldilla
  • Segle XIIIParís, Bolonya i Òxford. Així eren les primeres universitats
  • Investigació SàpiensJuan Gómez de Lecube: futbolista de dia, espia nazi de nit
La dona nua acompanyada de bohemis va incomodar un públic acostumat als paisatges i a escenes religioses o bèl·liques
El Museu de Cultures del Món s'endinsa en les dures condicions de vida a la colònia militar que va tenir Espanya al Marroc
SÀPIENS i Cementiris de Barcelona us conviden a la projecció del documental sobre un periodista excepcional
Publiquem al web documents que descriuen el calc franquista de l'aparell repressiu nazi
Durant la Guerra Civil va dur a terme tota mena de tasques de suport a la República
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació