sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

Analitzem els fets, les intrigues i els noms que van gestar un pacte cabdal de la nostra història

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Compromís de Casp
Quadre del pintor Dióscoro Puebla sobre el 'Compromís de Casp'
 

La mort sense descendència de Martí l’Humà el 1410 va escapçar el llinatge reial català. Tampoc no hi havia un successor clar i cada nucli de poder va encetar les maniobres pertinents perquè l’elegit fos algú afí als seus interessos. Dels fins a set noms que van sorgir, el guanyador contra pronòstic va ser Ferran d’Antequera. La decisió va marcar per sempre les relacions entre Catalunya i Castella.

La desgràcia es va instal·lar a la corona catalanoaragonesa el dia de Sant Jaume del 1409. Martí el Jove, hereu de Martí I l’Humà, havia mort a la ciutat sarda de Càller. La seva desparició trencava una línia de descendència masculina ininterrompuda des de Guifré el Pilós, la més llarga d’Europa. El problema es va fer evident el 31 de maig del 1410, amb la mort de Martí l’Humà al monestir de Valldonzella, als afores de la Ciutat Comtal. Va ser aleshores quan es van posar en dansa les maquinacions que van dur la corona a aquest període tan original com violent que va ser l’interregne.

Ni hereu ni testament
Després de la mort del seu fill, Martí l’Humà s’havia tornat a casar —a contracor— per provar d’engendrar un nou príncep, però xaruc i malalt no se’n va sortir. S’extingia així el Casal de Barcelona, i pitjor: el rei no deixava un testament que designés successor. Insòlit? Absolutament: la medieval era una societat que feia i desfeia i canviava últimes voluntats de manera constant. Per això, costa de creure que, davant la imminència de la pròpia mort, de la falta d’hereu i de tot el que hi havia en joc per a una corona en crisi, el rei Martí no deixés ben lligada la seva successió. Qui el va aconsellar? Quina era la seva intenció? Sabia a qui no volia com a monarca? Quantes faccions va haver d’escoltar durant la seva agonia? Com s’ho va fer el candidat amb menys punts per aconseguir el tron? I sobretot: a qui beneficiava aquesta elecció i per què?

L’esperpèntica fi d’un gran llinatge

L’escena s’ha debatut de totes les maneres possibles i ningú no n’ha tret l’entrellat: el dia abans de la mort de Martí I, a les 11 de la nit, una comissió encapçalada per Ferrer de Gualbes, conseller de Barcelona, va sortir de la ciutat i va presentar-se davant del rei. Deien que eren representants de les Corts i venien a preguntar-li: “Senyor, ¿plau-vos que la successió dels dits vostres regnes e terres, après obte vostre, pervinga a aquell que, per justícia, deurà prevenir?”, segons consta en l’acta aixecada per un protonotari d’aquella astuta visita. La pregunta era tramposa: només podia respondre’s amb un sí o un no. “Hoc” va dir Martí, que volia dir sí. No podia pas estar-hi en contra: és evident que volia justícia en la seva successió!

Però aquesta visita aixeca moltes sospites. D’entrada: si el rei només podia dir “hoc” —com consta, i se li preguntà altres vegades—, estava en plenes condicions mentals? Més encara: com és que a l’acta no hi ha el nom de la resta de comissionats que van visitar el sobirà, però sí el d’un seguit de testimonis? I per si no n’hi havia prou: com és que la comissió, teòricament delegada per les Corts, no consta en les actes de l’última sessió celebrada el dia 29? I per què no es presenta davant del monarca fins a altes hores de la nit del dia 30?

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Repassem la història d'aquesta organització criminal en 13 punts
Identifiquem algunes vies públiques que reten homenatge a personatges com Isabel la Catòlica, Ramón Franco, Carles III o Ramiro Ledesma
El dijous 26 d'octubre té lloc la primera sessió, en què parlarem sobre el canvi de concepció del món quan es va tenir constància que la Terra és rodona
De la clandestinitat a la consulta: els cent anys d'independentisme català en 10 punts
B the travel brand Xperience és un nou concepte de botigues de viatges
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació