sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

Ferran d'Antequera entra en acció

L'infant de Castella va ocupar els regnes d'Aragó i València i va iniciar una caça d'urgellistes

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Va ser l’estocada final a l’urgellisme. Malgrat les explica­cions que el magnicida va fer arribar al Parlament de Tortosa —on s’havia traslladat l’autoritat catalana per ser a la vora dels altres regnes—, no va tardar a córrer una versió segons la qual es tractava d’una emboscada. En van resultar dues conseqüències definitives: els partidaris de Lluís de Calàbria van girar la vista cap a un candidat més fort, que pogués socórrer-los militarment; i aquest, Ferran d’Antequera, va passar a l’acció ocupant els regnes d’Aragó i de València i iniciant una caça d’urgellistes.

Com a corol·lari a aquests moviments, els antiurgellistes, encapçalats per Bardaixí, i estimulats pel papa Benet XIII, van convocar un nou parlament aragonès a Alcanyís, pel mes de setembre. N’estaven exclosos els partidaris de Jaume d’Urgell, ja que la intervenció papal els descartava per a qualsevol càrrec, però hi van fer cap els ambaixadors de Ferran, altes autoritats de Castella i tropes trastamaristes que ocupaven castells, mentre el Parlament aragonès feia cas omís als precs del català perquè expulsés dels territoris de la Corona els soldats estrangers.

L’excusa oficial era que els guerrers volien venjar l’arquebisbe assassinat, de qui eren parents. Els urgellistes, que havien d’anar en compte per no topar amb segons qui pels camins vigilats, van optar per convocar un parlament propi a Mequinensa, però la intervenció del papa Benet XIII, els donava un aire d’il·legalitat. Mentrestant, a València, passava just el contrari.

Les hosts castellanes havien llançat ràtzies amb el mateix criteri invasiu que a Aragó. Seguint l’exemple del regne veí, els valencians van convocar Parlament a Vinaròs, promogut pels Vilaragut i amb presència del governador, Arnau Guillem de Bellera, fet que hi donà un rang d’oficialitat; en canvi, el convocat pels Centelles i els seus partidaris (trastamaristes) a Traiguera, feia la impressió de ser el moviment opositor. És a dir, que pel novembre del 1411 hi havia cinc parlaments reunits en un radi d’uns cent cinquanta quilòmetres, alguns a mata-degolla amb els altres, i els que no, mirant-se amb recel.

Enmig d’aquest estira-i-arronsa, es produí el cas Sescomes: el protonotari es negà a lliurar el “document d’últimes voluntats del rei”, que tothom citava i ningú no havia vist. Va donar-ne una còpia i es va oposar a lliurar l’original dient que només el remetria al Parlament general. D’irregularitats i abusos, n’hi va haver més, incloent-hi suborns: l’intent de comprar l’urgellista García López de Sessé perquè canviés de bàndol, que l’advocat de Jaume d’Urgell va denunciar amb documents que posaven en evidència el partidisme dels aragonesos; l’exigència de Ferran perquè el seu rival renunciés com a governador general; la dimissió de Jaume amb l’exigència que Guerau Alemany de Cervelló fes el mateix —cosa que aquest no va fer mai—, i, per damunt de totes les maniobres fosques, la concòrdia d’Alcanyís, ideada pel papa Benet XIII, d’origen aragonès.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell
La Fundació Carulla mostra la seva defensa de l’escola catalana i dona suport a la innovació d’alumnes, professors i centres educatius
7 punts que demostren que l'ombra de Franco segueix sent molt allargada
L'activitat, oberta a tothom, presenta una nova mirada sobre el món rural
Repassem el pes d’un segle de dominació anglesa en 10 punts
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació