sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

La decisiva intervenció del Papa Luna

Els compromissaris que haurien de votar el nou monarca van ser imposats per una junta trastamarista

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer, un dels nou compromissaris de Casp

Aquest es trobava immers en la pugna pel control pontifici que mantenien dues ales enfrontades de l’Església Catòlica, coneguda com a cisma d’Occident. És per això que a Benet XIII li convenia que la qüestió de la successió en el regne que més fortament li havia donat suport es resolgués l’abans possible. Al pontífex li va agafar encara més pressa quan França, que al Concili de Pisa del 1409 li havia retirat el seu suport definitivament, va promoure una ambaixada en favor de Lluís d’Anjou, de manera que va convèncer els parlamentaris catalans i aragonesos que desistissin de convocar un parlament general i nomenessin una comissió de juristes de cada regne perquè examinessin a fons la qüestió.

La pressió papal va arribar a Alcanyís, on ja hi havia una junta de parlamentaris aragonesos i sis ambaixadors catalans, dels quals només un era urgellista. Al final de gener del 1412, el Parlament de Vinaròs va voler enviar-hi delegats, però se’ls va ignorar dient-los que eren partidistes. Als mallorquins, que també hi feren cap, se’ls va negar el dret de participar-hi adduint que formaven part de la cort catalana. Els catalans, sabedors de l’urgellisme militant dels illencs, no van cedir la seva quota de poder.

Fou aquesta junta controlada per aragonesos trastamaristes que imposà les regles de joc: la decisió final la prendrien nou compromissaris, tres de cada regne [vegeu desglossat a la pàgina 28], a Casp, on es reunirien a partir del 29 de març i tindrien un termini màxim de dos mesos. El candidat escollit hauria de tenir sis vots pel cap baix, i un vot de cada regne, com a mínim. Hi havia altres clàusules, però fins aquí les normes podien considerar-se lògiques.

L’autèntica revolució fou que d’Alcanyís van sortir, també, el nom dels nou compromissaris, no solament dels aragonesos. El fet va aixecar protestes tant per part de l’alta noblesa catalana, com dels parlamentaris valencians, fet que va desencadenar la batalla de Morvedre [vg. desglossat], causant de la fugida dels parlamentaris de Vinaròs i la desfeta total de l’urgellisme a València. Mentrestant al Principat, una comissió de 24 diputats va debatre durant 15 dies per canviar els tres representants, però no es van posar d’acord i ho van deixar tal com estava.

La ‘claudicació’ del principat
Sovint s’esmenta aquesta circumstància com la “claudicació” de Catalunya, que, davant la proposta aragonesa, clarament inclinada cap a un dels candidats, no planta cara i flaqueja davant l’empenta dels homes del papa i Ferran. No és del tot cert: cal tenir present que van ser catalans els qui impediren a Jaume d’Urgell d’acudir a Morvedre amb un exèrcit per donar suport als seus, i també ho eren els membres de la vint-i-quatrena que van acceptar els noms dels tres compromissaris proposats per Alcanyís, i dos dels compromissaris que, juntament amb els tres aragonesos, van decidir començar les sessions a Casp abans que arribessin els representants valencians i el darrer dels catalans escollits —que era Guillem de Vallseca, l’únic no trastamarista.

No cal ni dir que cap català no va protestar perquè entre els compromissaris hi hagués individus tan poc imparcials com Berenguer de Bardaixí i quatre homes de Benet XIII: Francesc d’Aranda, Domènec Ram i els germans Vicent i Bonifaci Ferrer, sense comptar-hi Bernat de Gualbes, advocat del papa i pare del Ferrer de Gualbes que havia encapçalat la comitiva que visità el moribund Martí l’Humà. El joc dels disbarats el completa la substitució de Gener Rabassa, compromissari valencià, ferm partidari de Jaume, a qui el seu gendre declarà boig.

La resta de compromissaris nomenaren Pere Bertran, qui s’abstingué en la votació final. Mentrestant, durant els mesos d’abril i maig, les ambaixades dels pretendents es presentaven a Casp per defensar davant de la comissió els drets de cadascun. Escolat el termini de dos mesos, els nou de Casp van demanar una pròrroga, que els duria fins al dia de Sant Joan, quan van celebrar la votació definitiva, a porta tancada, oral i acomboiada d’un discurs justificatiu. Els tres representants d’Aragó van donar el vot a Ferran d’Antequera; de València, dos van ser per al mateix i un en blanc; mentre que els representants catalans van donar dos vots a Jaume d’Urgell i un a Ferran.

El sis a dos final no deixava marge a cap dubte: el Trastàmara es convertí en Ferran I d’Aragó, i aviat va comprovar que el càrrec no era cap ganga. El cèlebre pactisme català va xocar amb la seva cultura política autoritària i en les Corts de l’any 1413, els diputats no solament no van perdonar al rei cap dels deutes que la Corona arrossegava, sinó que li van denegar subsidis, a la vegada que li arrencaren unes lleis per consolidar el rol polític i judicial de la Generalitat. No és estrany que, irat, Ferran es traís un moment i afirmés que “havia muy bien mercado este regnado, e como le havia costado más de mil doblas de oro”, fent públics els xantatges i les despeses militars durant l’interregne.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Geolocalitzem sobre un mapa d'època els edificis religiosos que van ser saquejats, incendiats i assaltats durant la revolta
Es tracta d'uns estudis d'especialització amb una mirada transversal a la història antiga i una aposta per les noves tècniques digitals
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Una mostra dels documents que han permès fer la investigació SÀPIENS sobre la història amagada del cos policial català durant la Guerra Civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació