sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
El Compromís de Casp, pacte o conxorxa?

Preguntes amb trampa al llit de mort

La resposta del rei va obrir una competició basada en els interessos de les classes dirigents

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Però si tot plegat fa tuf d’improvisació, el fet que l’endemà, dia 31 de maig, a les 9 del matí del mateix dia que el rei finà, la mateixa delegació es presentés de nou davant seu a fer-li idèntica pregunta, acaba de convèncer que alguna cosa no era del tot neta. Martí tornà a respondre “hoc”, però hi ha un afegit essencial: “E que’n sia feta carta pública?”. Era el vistiplau reial perquè aquella visita precipitada fos coneguda per tothom. En l’acta d’aquesta segona visita els testimonis de l’escena signen l’escriptura, cosa que havien oblidat de fer la nit anterior; però tampoc no se’ns diu qui eren la resta de comissionats designats per les Corts.

Respecte de la resposta del rei, hi ha hagut interpretacions de tota mena: des de qui afirma que més que “hoc”, Martí va emetre un so gutural què vés a saber què volia dir, fins als qui creuen que el rei tenia molt clar què deia, passant pels qui neguen l’existència de les dues visites. Passés el que passés, el que és indubtable és que l’“hoc” de l’Humà evitava que ningú no es proclamés rei immediatament. Si Martí volia que el tron fos “per qui pervingués per justícia”, calia que els parlaments ho discutissin.

Era ben sabut que, en vida, el rei havia demanat l’opinió de juristes dels diferents regnes, de manera que aviat tothom es va creure la versió interessada del capítol nocturn al monestir de Valldonzella. Tanta va ser la convicció general, que ningú no va demanar l’acta d’aquelles visites fins un any i tres mesos després. El governador general, Jaume d’Urgell, a qui per càrrec corresponia agafar les regnes, hauria pogut proclamar-se hereu, però aviat va comprovar que la jugada dels seus rivals el lligava de mans i peus. Ells havien dictat les normes de joc: caldria estudiar a fons les diferents candidatures. I així van escolar-se dos anys.

I qui eren 'ells'? En bona part, la clau de volta d’aquest afer espinós que ha fet córrer molta tinta ideològica. Tot el que envolta el compromís de Casp ha servit d’arma identitària d’historiadors oposats. De manera que, mentre que uns parlen de traïció al candidat més purament català (Jaume d’Urgell), d’altres fan relluir la maduresa dels catalans autodeterminant-se com un poble espanyol i optant pel candidat castellà (Ferran d’Antequera) com un primer pas cap a la unió inevitable.

Uns i altres obliden que el marc en què es produeix el buit de poder és molt delicat, però no és nou; i no tenen en compte que el problema de fons no és jurídic, sinó polític. Els diferents candidats al tron tenien tots els mateixos drets legals, en funció de quin fos el punt de partida de l’arbre genealògic [vegeu pàgina 31], i el que acabà pesant en la balança foren els interessos de l’autèntica classe dirigent catalana.

Catorze anys abans s’havia produït una situació similar: el rei Joan I el Caçador morí de sobte, sense descendència masculina. Tot i que una filla seva casada amb el comte de Foix reclamà el títol (i el marit provà d’envair el Principat), fou la Generalitat qui coronà el germà petit del monarca difunt, Martí I, i qui posà vigilància a la vídua, Violant de Bar, que assegurava estar embarassada d’un nen. Com que passats alguns mesos, l’engany d’ella va fer-se evident (i la invasió va ser un fracàs), quedà un únic candidat i el problema successori es resolgué. Però acabat el regnat de Martí, menys sobtadament del que de vegades es diu ­—el rei era un home malalt, que patia obesitat mòrbida i respirava amb dificultat—, el problema el plantejà la falta d’un pretendent clar com l’animadversió que els consellers i diputats que movien els veritables fils del poder sentien per Jaume d’Urgell. O potser més que odi cal entendre-ho com un xoc de classes: certes faccions de l’aristocràcia contra la part dominant de la burgesia que, gràcies a un organisme com la Generalitat, havia trobat la manera de dur a terme les seves polítiques.

Cal entendre el moviment dilatori en la successió com una estratègia a la defensiva, per guanyar temps. En morir el rei, les Corts catalanes estaven en dansa, i si haguessin proclamat un nou monarca tot seguit, els regnes de València i Aragó, que vivien temps de lluites entre famílies nobiliàries, haurien acatat la decisió sense pensar-hi gaire. I en aquells primers dies, Jaume d’Urgell era l’únic candidat vàlid, amb suport majoritari entre la noblesa catalana, la valenciana i la mallorquina; cunyat del rei i posseïdor del càrrec més alt de tota la Corona: qui s’hi hauria oposat? Però els rumors que el rei, abans de morir, havia demanat una “successió justa” van posar el crit al cel: no era qüestió de prendre-s’ho a la lleugera. Això va acabar convertint-se, amb el pas dels mesos, en unes suposades “voluntats del rei Martí”. En definitiva, una jugada mestra d’uns polítics que pretenien repetir el que ja havien fet amb Joan: decidir qui havia de ser el nou rei, i posar-se així per sobre del monarca per poder influir-lo en les seves decisions futures.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Entre una quarta i una cinquena part de la humanitat professa l'islam, la religió que va predicar Mahoma a la primeria del segle VII
Surten a la llum vuit mòmies, deu taüts amb decoració original i centenars de figures funeràries
Es tracta d’unes empremtes de fa 247 milions d’anys procedents d’un arcosauromorf
El líder de la tribu celta que va inspirar Uderzo i Goscinny
Rememorem els 80 anys del bombardeig de Guernica tot repassant els atacs aeris més sanguinaris contra la població civil
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació