sapiens.cat

Descobreix la teva història

Reportatges 1714
  • Comenta
Història Moderna
El dia a dia d'un miquelet

El dia a dia d'un miquelet

Els combatents que van fustigar els borbònics a la guerra de Successió

Carla Galisteo (text), Àngel Casals (assessorament)

Festa dels Miquelets
Grup de recreació històrica de la 'Festa dels Miquelets'
En aquest reportatge

Els miquelets es van convertir en una força auxiliar imprescindible en les guerres que van tenir lloc a Catalunya entre els segles XVII i XVIII. Tots ells eren homes de camp que es van especialitzar en l’art de l’emboscada i els atacs brutals i per sorpresa a la rereguarda. Així va ser com van convertir-se en la gran bèstia negra de les tropes franceses de Felip V.

Amagat entre la frondositat dels arbres, en algun indret entre Corbera d’Ebre i Móra, el coronel Falcó espera el moment oportú per donar l’ordre d’atac. A la seva esquena, cinc companyies de miquelets resten a l’aguait. Un comboi de les tropes borbòniques escortat per 150 cavalls i 300 granaders s’acosta pel camí. “Primer morir que rendir-se!” Centenars d’homes es llancen a una lluita acarnissada. Una hora després, els borbònics han perdut 279 soldats entre morts i presoners, 24 cavalls i 380 atzembles carregades de farina.

És el març del 1711 i, en plena guerra per la Successió espanyola, la pressió borbònica s’estén sobre el territori català. Però hi ha una zona on el pes de la guerra no recau en els combats que les tropes regulars de Felip V de Borbó i l’arxiduc Carles d’Àustria lliuren al camp de batalla. Mentre aquestes se centren més en els fronts de Lleida i a l’Empordà, al sud el conflicte ha pres un camí diferent, el de la guerra petita, on unes unitats qualificades d’auxiliars o irregulars han pres protagonisme per l’efectivitat de les seves accions.

Una força àgil i silenciosa
La primera constància de la paraula miquelets es remunta a l’any 1640, durant la guerra dels Segadors. La necessitat de reclutar més homes per frenar la invasió de les tropes de Felip IV de Castella va portar les autoritats catalanes a crear un cos auxiliar que inicialment van anomenar Companyia d’Almogàvers —pels seus antecessors medievals. Aviat, però, es van començar a conèixer popularment com a miquelets i van adoptar un tipus de guerra de muntanya, basada en les emboscades i els atacs a la rereguarda. I és que podien fer aquestes accions amb els ulls tancats. Originalment no eren soldats, sinó camperols de pobles rurals contractats per actuar en campanyes concretes que es lliuraven pels voltants de la seva pròpia terra. Així, coneixien fil per randa cada racó i cada camí, es movien amb agilitat i sabien on eren els amagatalls més recòndits. Des de les seves posicions privilegiades entre el boscatge, els miquelets sorprenien les tropes enemigues amb les més brutals emboscades, causant-los grans pèrdues i entorpint el seu avanç. Una part important de la seva estratègia era la intercepció de combois i la requisa de tots els subministraments que transportaven: aliments, munició, cavalleria i bestiar. Tot i que les seves actuacions fregaven el bandolerisme, eren tan eficaces que els miquelets es van convertir en un cos imprescindible en totes les guerres que van tenir lloc durant els segles XVII i XVIII, servint tant la Corona espanyola com la francesa. El que els mobilitzava era el sou i el contractant era, al cap i a la fi, un factor secundari.

Tenir miquelets era pràctic, però també barat. Encara que cobressin, no se’ls mantenia com als exèrcits regulars i el procés de reclutament era més ràpid, més directe i menys costós. Com que no tenien amo, el rei s’estalviava de pagar intermediaris i comissions. Per llogar una nova tongada que no superés els tres-cents homes, era suficient de fer una crida pels pobles de l’interior de Catalunya —a la Cerdanya, la Garrotxa, el Berguedà, el Pallars, el Priorat, el Montseny, la Ribagorça o la Vall d’Aran— al mateix temps que se sol·licitava una autorització reial.

Enllaços relacionats
Descarrega't el reportatge en PDF
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Víctor Gavín ha localitzat els documents on apareixen els confidents amb qui els cònsols estatunidencs es reunien per conèixer els detalls de tot el que es movia durant la dictadura
En l'acte s'han reivindicat la importància i la vigència dels clàssics
A casa nostra els maçons han estat sovint perseguits ja sigui per les seves idees progressistes, pel paper de l’Església catòlica o per ser una de les obsessions Franco, cosa que els ha obligat a viure en clandestinitat i a quedar envoltats de misteri
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació