sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Història Medieval
Tirant lo Blanc: entre la ficció i la realitat

Un amor gens cortès

En contraposició amb la major part de llibres de cavalleries, a 'Tirant lo Blanc' l'amor és més sensual que platònic

Víctor Labrado (text), Lola Badia (assessorament)

Il·lustració medieval
Il·lustració medieval
Leinad-Z
En aquest reportatge

L’episodi del bany, que ocupa els capítols 231-236 del Tirant lo Blanc, és dels més coneguts i celebrats de la novel·la de Martorell. Induït per la donzella Plaerdemavida, el noble cavaller s’havia deixat dur per ella secretament fins a la cambra de la princesa Carmesina.

Amagat dins una caixa, a molt poca distància d’on la princesa prendria el bany, guaitava com arribava i es despullava, assistida per Plaerdemavida, que amb una candela encesa —és de nit— repassava la seva magnífica presència, comentant en un festiu monòleg tots els seus atributs i gràcies: “Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora princesa; jo els bese en nom de tu, qui ets dels cavallers del món lo millor. Vet ací los ulls e la boca; jo la bese per tu. Vet ací les sues cristal·lines mamelles, que tinc cascuna en sa mà; bese-les per tu; mira com són poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant, vet ací lo seu ventre, les cuixes e lo secret.” La princesa, del tot innocent, es prestava al joc sense imaginar-se que Tirant, des de molt prop, s’ho escoltava i s’ho mirava per un badall: “Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona gràcia amb què Plaerdemavia ho raonava.”

Una estratègia matrimonial
Tirant s’havia deixat embolicar en una conspiració molt arriscada amb el doble objectiu que l’animava: aconseguir la princesa i la corona imperial. La sàvia donzella Plaerdemavida l’havia convençut que, si es volia veure casat amb la princesa Carmesina i coronat emperador, no n’hi hauria prou de salvar l’imperi Grec derrotant els turcs, sinó que hauria d’aventurar-se, alhora, en una intriga molt discutible i de resultat incert: introduir-se al llit de la princesa i, per la via dels fets consumats, esdevenir el seu marit.

Un cop acabat el bany, i deixat passar el temps necessari perquè la princesa s’adormís, Plaerdemavida, que, com a donzella de la màxima confiança compartia el llit amb la princesa, va anar a buscar Tirant, el va treure de la caixa i, quasi per força, el va fer entrar al llit i ocupar el lloc que ella mateixa ocupava poc abans, al costat de Carmesina. Quan Tirant, enjogassat, la despertà i ella “conegué que era més que dona” el cos que havia suposat de Plaerdemavida, va fer un crit d’esglai que va arribar a les orelles de la Viuda Reposada. Aquesta, sospitant-ne la causa, “despertà totes les donzelles amb grans crits e remor, e venc [vingué] a notícia de l’emperadriu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e amb cuitats passos anaren a la porta de la cambra de la princesa”.

Amb la pressa que es pot imaginar, Plaerdemavida va treure Tirant del llit i el va fer saltar per una finestra que donava a un terrat. Tot seguit li va donar una corda. Ell, ja sol, la va lligar ben fort i, després de penjar-se de la corda, es va deixar anar paret avall. Plaerdemavida, però, no havia calculat prou bé l’alçària i la corda era massa curta. Així, doncs, a Tirant “fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama.”

Joanot Martorell no ens podia donar una representació més viva i acolorida, menys hieràtica, de la cavalleria i de la cort imperial. Un lector escèptic podria dubtar si el narrador habilíssim i benhumorat que va ser Martorell no exagerava, deixant-se dur pel seu gust, a estones accentuadament festiu i desmitificador. En canvi, ara sabem que Martorell no es va inventar l’escena sinó que va aprofitar una anècdota que havia protagonitzat la reina Joana Enríquez, muller de Joan II, el dia 28 de març del 1461 esdevinguda justament quan ja feia més d’un any que Martorell redactava el Tirant.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació