sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
El genocidi armeni

Turcs i armenis, dues realitats oposades

Mentre l'Imperi Otomà perdia territoris i s'immergia en un procés de decadència, els armenis vivien el seu moment d'auge cultural i econòmic

Sònia Casas (text), Agustí Colomines i Gor Abgaryan (assessorament)

Assassinat a Istanbul el periodista Hrant Dink per defensar la comunitat armènia. França il·legalitza la negació del genocidi armeni. El Nobel de literatura turc, Orhan Pamuk, jutjat per afirmar que Turquia va matar un milió d’armenis… El genocidi perpetrat per l’Estat turc contra la minoria armènia durant la Primera Guerra Mundial continua generant titulars i controvèrsia. Cent anys després, Turquia segueix sense admetre’l i manté una llei que castiga aquells que hi fan referència. Tampoc no l’han reconegut oficialment Espa­nya, el Regne Unit, els Estats Units o Israel, tot i que Hitler el posés d’exemple. “Qui recorda ara els armenis?” –va dir el Führer a Varsòvia l’any 1939 mentre argumentava la seva Solució Final.


La decadència otomana
L’any 1908, un partit anomenat Joves Turcs engegava un procés per enderrocar el règim autoritarista del sultà Abdulhamid II mitjançant un cop d’Estat. Es posaven al capdavant d’un imperi Otomà en plena decadència. En pocs anys, aquell gegant que sempre havia mirat cap a Europa havia perdut mig milió de quilòmetres quadrats. Esdevenia així una entitat eminentment asiàtica i menys heterogènia. La independència de Bulgària i Grècia i el traspàs de Bòsnia i Hercegovina al protectorat austríac van convertir el poble armeni en la comunitat cristiana més nombrosa i influent del país, una minoria que s’havia acostumat a viure sota sospita permanent.

Des del 1375, el mil·lenari regne d’Armènia havia quedat annexionat dins l’imperi Otomà. Però després de sis segles de convivència, les relacions entre turcs i armenis es trobaven profundament emmetzinades. No feia ni vint anys que el sultà Abdulhamid II havia establert un règim de terror que havia transformat l’Armènia oriental en un toll de sang. Sota la seva sandàlia van trobar la mort 300.000 armenis i centenars de pobles van desaparèixer. En el rerefons d’aquelles massacres hi havia les aspiracions sobiranistes armènies. Més en el rerefons encara, l’esplèndida renaixença cultural i econòmica que la minoria cristiana havia experimentat al llarg del segle XIX i que els otomans miraven amb enveja i percebien com a amenaça.


L’esplendor armeni
Pròspers i cosmopolites, els armenis eren canvistes, joiers i experts en comerç internacional, tenien una extensa xarxa de contactes a Occident gràcies a la seva diàspora i molts es formaven, generació rere generació, com a metges, arquitectes o enginyers a les millors universitats europees. En aquest sentit el símil és inevitable. Allò que la burgesia jueva era, per exemple, a Polònia, ho eren els armenis a l’imperi Otomà.

Després de les massacres perpetrades pel furibund sultà, no és estrany que la comunitat armènia ajudés els Joves Turcs a enderrocar-lo. Els nous líders prometien modernitzar el país i crear un govern parlamentari que respectaria la igualtat entre els diferents pobles i minories de l’imperi. Una matança de més de vint-i-cinc mil armenis a la regió d’Adana l’any 1909 va demostrar que aquelles promeses no eren més que paper mullat.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 66
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Qui era el príncep romanès que va inspirar la novel·la de Bram Stoker?
La mostra permanent del Museu del Disseny de Barcelona inclou 18.000 peces dels segles XVI al XXI
L'església es va construir en poc més de cinquanta anys fent visible, d'aquesta manera, el poder dels gremis del barri del Mar de la Barcelona del segle XIV
Des de les vaques de Jenner fins a la conilla verda Alba passant per la gossa Laika
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació