sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Anna Maria Martínez Sagi, a contracorrent

Va ser la primera dona a la junta del Barça, però la pressió masculina la va fer plegar

Agnès Rotger Dijous, 23 de juliol de 2015

Anna Maria Martínez Sagi
Anna Maria Martínez Sagi
Wikipèdia. ©GifTagger

L’Anna Maria es va preparar: va avançar una cama, va acomodar el cos poderós i va fixar la vista en l’objectiu mentre la mà subjectava amb força la javelina. Els cabells, foscos i a la moda, els havia pentinat a consciència perquè no li tapessin els ulls. Notava les mirades de la gent a la grada i de les companyes en aquell estadi de Montjuïc. Potser entre el públic hi havia algú dels que desaprovava que les dones fessin esport; algú dels que l’havien acusatda públicament d’exhibicionista.

La reportera atleta
Però en aquell moment precís, a punt de fer volar la javelina, se sentia forta i segura; se se sentia ella mateixa. I tenia l’Elisabeth al costat. Preparada, llesta, ja? L’Anna Maria va llançar la javelina. I va guanyar el Campionat Nacional del 1931. Aquell triomf de quan tenia 24 anys el va recordar moltes vegades, quan la vida li va deixar de somriure i ella també va deixar de fer-ho. Filla d’una família burgesa de l’Eixample de Barcelona, on va néixer el 1907, va treballar com a periodista –—al servei de premsa de l’aAjuntament de Barcelona i en diversos mitjans de comunicació—– i també va dedicar moltes energies en la promoció de l’esport femení. Li agradava jugar a bàsquet, a tennis, nedava, esquiava, feia rem i sobretot atletisme. El futbol també li interessava molt: hi jugava de petita amb el seu cosí Emili Sagi-Barba, que després va ser un popular davanter del Barça. I ella mateixa va estar vinculada al club quan a proposta del president Josep Sunyol es va convertir en la primera dona de la junta.

Un exili demolidor
També va ser una de les impulsores del Club Femení i d’Esports. Però totes les seves esperances es van anar trencant: la pressió familiar la va obligar a separar-se del seu gran amor, l’escriptora Elisabeth Mulder; la insuportable oposició masculina la va fer plegar del Barça, i la guerra va trencar les il·lusions de la República. L’Anna Maria es va apuntar plena d’energia a la columna Durruti, però amb la derrota es va haver d’exiliar a França. Allà va tenir una filla que va morir de petita. Devastada, va anar als Estats Units, on va treballar com a professora a la Universitat d’Illinois, i amb la fi del franquisme va tornar a Catalunya. Va morir a Santpedor l’any 2000, enfadada amb el món.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • El setge de MassadaL'episodi més èpic de la guerra dels jueus contra l'imperi Romà
  • Qui era Elmyr de Hory?La increïble vida del gran falsificador d'art del segle XX
  • Morir a l'edat mitjanaObrim el testament d'un noble, d'un pregoner i d'una esclava
Escolta la gravació clandestina del consell de guerra que va posar el franquisme contra les cordes
Les revistes SÀPIENS i DESCOBRIR organitzen la segona edició del concurs del monument favorit
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació