sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Anna Maria Martínez Sagi, a contracorrent

Va ser la primera dona a la junta del Barça, però la pressió masculina la va fer plegar

Agnès Rotger Dijous, 23 de juliol de 2015

Anna Maria Martínez Sagi
Anna Maria Martínez Sagi
Wikipèdia. ©GifTagger

L’Anna Maria es va preparar: va avançar una cama, va acomodar el cos poderós i va fixar la vista en l’objectiu mentre la mà subjectava amb força la javelina. Els cabells, foscos i a la moda, els havia pentinat a consciència perquè no li tapessin els ulls. Notava les mirades de la gent a la grada i de les companyes en aquell estadi de Montjuïc. Potser entre el públic hi havia algú dels que desaprovava que les dones fessin esport; algú dels que l’havien acusatda públicament d’exhibicionista.

La reportera atleta
Però en aquell moment precís, a punt de fer volar la javelina, se sentia forta i segura; se se sentia ella mateixa. I tenia l’Elisabeth al costat. Preparada, llesta, ja? L’Anna Maria va llançar la javelina. I va guanyar el Campionat Nacional del 1931. Aquell triomf de quan tenia 24 anys el va recordar moltes vegades, quan la vida li va deixar de somriure i ella també va deixar de fer-ho. Filla d’una família burgesa de l’Eixample de Barcelona, on va néixer el 1907, va treballar com a periodista –—al servei de premsa de l’aAjuntament de Barcelona i en diversos mitjans de comunicació—– i també va dedicar moltes energies en la promoció de l’esport femení. Li agradava jugar a bàsquet, a tennis, nedava, esquiava, feia rem i sobretot atletisme. El futbol també li interessava molt: hi jugava de petita amb el seu cosí Emili Sagi-Barba, que després va ser un popular davanter del Barça. I ella mateixa va estar vinculada al club quan a proposta del president Josep Sunyol es va convertir en la primera dona de la junta.

Un exili demolidor
També va ser una de les impulsores del Club Femení i d’Esports. Però totes les seves esperances es van anar trencant: la pressió familiar la va obligar a separar-se del seu gran amor, l’escriptora Elisabeth Mulder; la insuportable oposició masculina la va fer plegar del Barça, i la guerra va trencar les il·lusions de la República. L’Anna Maria es va apuntar plena d’energia a la columna Durruti, però amb la derrota es va haver d’exiliar a França. Allà va tenir una filla que va morir de petita. Devastada, va anar als Estats Units, on va treballar com a professora a la Universitat d’Illinois, i amb la fi del franquisme va tornar a Catalunya. Va morir a Santpedor l’any 2000, enfadada amb el món.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Caral, la primera ciutat d'AmèricaViatgem al Perú precolombí per conèixer les investigacions més recents sobre la civilització de la vall del Supe
  • El tràgic viatge del 'Sally'La travessia d'aquest vaixell esclavista va acabar en catàstrofe
  • Speculum al foder: l'art de cardar
    El primer manual eròtic d'Europa és català
La història d'intrigues i terror d'aquest bastió mil·lenari
Per commemorar l'efemèride, s'han organitzat desenes d'activitats en centres culturals d'arreu del país
Vine a escoltar històries marítimes i música antiga en directe a la nova sessió que organitzem amb el Museu Marítim de Barcelona
Aquesta convocatòria potenciarà el vessant històric
Joan Pinyol va saber el destí del seu avi a través de SÀPIENS. En relatem els esforços de la família per localitzar-lo
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació