sapiens.cat

Descobreix la teva història

Dones amb història
Dones amb història
  • Comenta

Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista

Filla d'anarquistes, malgrat l'execució del seu pare i el seu company va continuar la seva lluita a Catalunya, França i Mèxic, on es va unir a la revolució de Zapata

Agnès Rotger Dimarts, 26 d'abril de 2016

Mural del pintor Diego Rivera en el que apareixen revolucionaris mexicans
Mural del pintor Diego Rivera en el que apareixen revolucionaris mexicans
Wikimedia common

La tarda del 3 de maig del 1897, un carruatge puja trontollant a Montjuïc. A dins hi viatgen dues dones que es van a casar, custodiades per dues monges i quatre guàrdies civils. La Francisca i la Salut estimen els homes que les esperen, però malgrat això, l'ambient és més semblant al d'un carro mortuori que no pas al d'un cotxe de noces. Perquè les núvies són dues preses, mare i filla. Els nuvis també són dos presos, que a més estan a punt de ser executats. I el casament és forçat, fruit d'un xantatge sàdic de la justícia espanyola amb l'objectiu d'humiliar i destruir psicològicament alguns dels anarquistes més destacats de l'època.

Casament de conveniència
Quan va néixer la Salut el 1878, la seva casa familiar a la vila de Gràcia ja era un punt de referència per als anarquistes d'arreu d'Europa. Els pares, Martí Borràs i Francisca Saperas, participaven del debat ideològic, amagaven a casa anarquistes perseguits d'arreu i feien difusió dels seus principis (entre d'altres, amb l'edició del periòdic Tierra y Libertad). Aquest protagonisme va fer que les autoritats es fixessin en el pare, a qui van fer culpable de l'atemptat contra el general Martínez Campos. L'home no va poder superar les tortures i l'angoixa i es va suïcidar a la presó el 1894.
Al cap de només dos anys, va ser al company de la Salut (Lluís Mas) i al nou company de la mare (Tomàs Aschieri, un marsellès que havien refugiat a casa) a qui van acusar d'un nou atemptat, el de Canvis Nous. Va ser llavors quan a la Salut i a la Francisca les van obligar a casar-se per l'Església amb les seves parelles si volien evitar que els seus fills anessin a beneficència.

Vida revolucionària
Van acceptar-ho, i tan sols unes hores després es van convertir en vídues. Tot i les desgràcies viscudes, la Salut no va renunciar mai a la lluita per les seves idees. Ho va fer a Catalunya, a França i també a Mèxic, on es va unir amb Octave Jahn a la revolució d'Emiliano Zapata. Ella va tornar, de nou vídua, a Barcelona, però la guerra civil la'n va fer fugir, i va viure a París la resta de la seva vida, fins al 1954.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Els soviets i Catalunya: entre l'esperança i la incògnitaL'interès català per les revolucions russes
  • El Segle d'Or valenciàQui era qui en l'època més esplendorosa de les lletres catalanes
  • Jo, ClaudiL'imprevist ascens al poder de la riota de la família imperial romana
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Suc de taronja, culleres o ioga han estat algunes de les tècniques usades per aconseguir la llibertat
Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació