sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Les mil vides de Paulina Pi de la Serra

Destinada a ser una "senyora de", Pi de la Serra va ser una política i activista cultural del primer ordre

Agnès Rotger Dijous, 21 de juliol de 2016

Paulina Pi de la Serra
Paulina Pi de la Serra

Si la paraula prohom tin­gués un equivalent en femení, la Paulina Pi de la Serra en seria una a Terrassa. Hi va néixer el 1906 en una família acomodada, intel·lectual i catalanista. Conservadora i catòlica practicant, es va casar amb divuit anys amb un barceloní de casa bona que tenia una fàbrica de cel·luloide. Amb aquest començament, tot porta­va a pensar que viuria una vida convencional i discreta de “senyora de”. Però la Pau­lina no va seguir exactament les normes marcades.

El 'Rossinyol' de la Lliga
Estava a la vintena quan li van demanar que presentés Frances­ca Bonnemaison en un acte que la secció femenina de la Lliga Re­gionalista feia a Terrassa. Aque­lla primera intervenció pública va tenir tant d’èxit que aviat va co­mençar a fer conferències políti­ques arreu. El rossinyol de la Lli­ga, com algú la va etiquetar car­rinclonament, defensava el valor de la dona però creia llavors que “no ha de voler imposar-se sinó actuar al costat de l’home, com li ho mana Déu en fer-la la seva col·laboradora i guia”. Aviat va co­mençar a formar part de la jun­ta directiva de la secció femenina de la Lliga i va prendre més res­ponsabilitats, com la de formar part del consell de redacció del setmanari Després, viatjar com a delegada del partit al Congrés de Grups Nacionals Europeus a Berna... De fet, va fer diverses es­tades a Europa, i el 1934, en un d’aquests viatges a Lausana, va tenir una filla. El pare era Joan Estelrich, mà dreta de Francesc Cambó, amb qui va tenir una llarga relació secreta, ja que tots dos eren casats i era impensable que es divorciessin.

Un viatge oportú
I precisament era amb Es­telrich a Venècia quan va esclatar la guerra ci­vil. Davant d’això va decidir anar a França i s’hi va quedar fins a la fi de la Segona Guer­ra Mundial, treballant per a Cambó, fent clas­ses, traduccions i col·laboracions en projec­tes editorials. Quan el 1945 va tornar a Terrassa va conti­nuar fent de profes­sora, va vendre llibres de la col·lecció Bernat Metge —dirigida per Es­telrich— i es va anar introduint en la resistència cultural cata­lana, on es va convertir en una activista i un referent cultural. Va morir el 1991, després de re­bre grans reconeixements de la seva ciutat natal.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Cuina.cat fa un pas endavant i presenta un redisseny que aposta clarament per les receptes
Aquest any, les conferències giraran al voltant de la història comuna dels Països catalans
Demà a les 23 hores, s'estrena a TV3 i a internet una producció sobre l'agent literària que va propulsar l'èxit de García Márquez, Vargas Llosa o Isabel Allende
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
  • Exclusiva SàpiensQui eren els confidents del cònsol americà a la Barcelona dels anys 70
  • París subterraniDescendim pel laberint de catacumbes que amaga la ciutat
  • Arqueologia subaquàticaDescobrim un vaixell romà carregat d'àmfores sota les aigües de Cabrera
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació