sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Les mil vides de Paulina Pi de la Serra

Destinada a ser una "senyora de", Pi de la Serra va ser una política i activista cultural del primer ordre

Agnès Rotger Dijous, 21 de juliol de 2016

Paulina Pi de la Serra
Paulina Pi de la Serra

Si la paraula prohom tin­gués un equivalent en femení, la Paulina Pi de la Serra en seria una a Terrassa. Hi va néixer el 1906 en una família acomodada, intel·lectual i catalanista. Conservadora i catòlica practicant, es va casar amb divuit anys amb un barceloní de casa bona que tenia una fàbrica de cel·luloide. Amb aquest començament, tot porta­va a pensar que viuria una vida convencional i discreta de “senyora de”. Però la Pau­lina no va seguir exactament les normes marcades.

El 'Rossinyol' de la Lliga
Estava a la vintena quan li van demanar que presentés Frances­ca Bonnemaison en un acte que la secció femenina de la Lliga Re­gionalista feia a Terrassa. Aque­lla primera intervenció pública va tenir tant d’èxit que aviat va co­mençar a fer conferències políti­ques arreu. El rossinyol de la Lli­ga, com algú la va etiquetar car­rinclonament, defensava el valor de la dona però creia llavors que “no ha de voler imposar-se sinó actuar al costat de l’home, com li ho mana Déu en fer-la la seva col·laboradora i guia”. Aviat va co­mençar a formar part de la jun­ta directiva de la secció femenina de la Lliga i va prendre més res­ponsabilitats, com la de formar part del consell de redacció del setmanari Després, viatjar com a delegada del partit al Congrés de Grups Nacionals Europeus a Berna... De fet, va fer diverses es­tades a Europa, i el 1934, en un d’aquests viatges a Lausana, va tenir una filla. El pare era Joan Estelrich, mà dreta de Francesc Cambó, amb qui va tenir una llarga relació secreta, ja que tots dos eren casats i era impensable que es divorciessin.

Un viatge oportú
I precisament era amb Es­telrich a Venècia quan va esclatar la guerra ci­vil. Davant d’això va decidir anar a França i s’hi va quedar fins a la fi de la Segona Guer­ra Mundial, treballant per a Cambó, fent clas­ses, traduccions i col·laboracions en projec­tes editorials. Quan el 1945 va tornar a Terrassa va conti­nuar fent de profes­sora, va vendre llibres de la col·lecció Bernat Metge —dirigida per Es­telrich— i es va anar introduint en la resistència cultural cata­lana, on es va convertir en una activista i un referent cultural. Va morir el 1991, després de re­bre grans reconeixements de la seva ciutat natal.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
L’objecte va ser localitzat en una galeria d’art de Manhattan
Repassem les obres més icòniques de qui va ser famós durant molt més de 15 minuts
Nova Zelanda i Nova Caledònia formen part d’aquest enorme tros de terra submergit
Suc de taronja, culleres o ioga han estat algunes de les tècniques usades per aconseguir la llibertat
Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota
  • Els soviets i Catalunya: entre l'esperança i la incògnitaL'interès català per les revolucions russes
  • El Segle d'Or valenciàQui era qui en l'època més esplendorosa de les lletres catalanes
  • Jo, ClaudiL'imprevist ascens al poder de la riota de la família imperial romana
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació