sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Les mil vides de Paulina Pi de la Serra

Destinada a ser una "senyora de", Pi de la Serra va ser una política i activista cultural del primer ordre

Agnès Rotger Dijous, 21 de juliol de 2016

Paulina Pi de la Serra
Paulina Pi de la Serra

Si la paraula prohom tin­gués un equivalent en femení, la Paulina Pi de la Serra en seria una a Terrassa. Hi va néixer el 1906 en una família acomodada, intel·lectual i catalanista. Conservadora i catòlica practicant, es va casar amb divuit anys amb un barceloní de casa bona que tenia una fàbrica de cel·luloide. Amb aquest començament, tot porta­va a pensar que viuria una vida convencional i discreta de “senyora de”. Però la Pau­lina no va seguir exactament les normes marcades.

El 'Rossinyol' de la Lliga
Estava a la vintena quan li van demanar que presentés Frances­ca Bonnemaison en un acte que la secció femenina de la Lliga Re­gionalista feia a Terrassa. Aque­lla primera intervenció pública va tenir tant d’èxit que aviat va co­mençar a fer conferències políti­ques arreu. El rossinyol de la Lli­ga, com algú la va etiquetar car­rinclonament, defensava el valor de la dona però creia llavors que “no ha de voler imposar-se sinó actuar al costat de l’home, com li ho mana Déu en fer-la la seva col·laboradora i guia”. Aviat va co­mençar a formar part de la jun­ta directiva de la secció femenina de la Lliga i va prendre més res­ponsabilitats, com la de formar part del consell de redacció del setmanari Després, viatjar com a delegada del partit al Congrés de Grups Nacionals Europeus a Berna... De fet, va fer diverses es­tades a Europa, i el 1934, en un d’aquests viatges a Lausana, va tenir una filla. El pare era Joan Estelrich, mà dreta de Francesc Cambó, amb qui va tenir una llarga relació secreta, ja que tots dos eren casats i era impensable que es divorciessin.

Un viatge oportú
I precisament era amb Es­telrich a Venècia quan va esclatar la guerra ci­vil. Davant d’això va decidir anar a França i s’hi va quedar fins a la fi de la Segona Guer­ra Mundial, treballant per a Cambó, fent clas­ses, traduccions i col·laboracions en projec­tes editorials. Quan el 1945 va tornar a Terrassa va conti­nuar fent de profes­sora, va vendre llibres de la col·lecció Bernat Metge —dirigida per Es­telrich— i es va anar introduint en la resistència cultural cata­lana, on es va convertir en una activista i un referent cultural. Va morir el 1991, després de re­bre grans reconeixements de la seva ciutat natal.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d’un règim colonial abusiu i inoperant
Del canal de Suez al gran pantà del Colorado, passant pel Golden Gate i el pont de les cascades Victòria
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació