sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Stolpersteine, llambordes per no oblidar

Navàs, Manresa, Igualada i Castellar del Vallès s’han omplert, en els darrers temps, de llambordes daurades que volen recordar les víctimes de la persecució nazi

Marta Simó Divendres, 17 de març de 2017

Stolpersteine
'Stolpersteine' o llamborda que homenatja les víctimes del nazisme
Josef 'Jupp' Schugt (aka 'Penpen') / Wikimedia commons

El 9 d’abril del 2015 i per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Navàs retia homenatge, a través de la col·locació dels Stolpesteine, a cinc navassencs que havien patit els horrors en els camps nazis. El 25 de gener d’aquest 2017, Manresa instal·lava vint-i-una plaques davant dels domicilis on vivien els seus deportats, entre els quals figurava l’autor de la cèlebre novel·la KL Reich, Joaquim Amat-Piniella. En els dies següents, Igualada i Castellar del Vallès seguien els mateixos passos rescatant de l’oblit les víctimes del nazisme que van haver de fugir de la capital de l’Anoia i del municipi vallesà, respectivament. Però d’on va sorgir aquesta iniciativa?

Els primers stolpersteine
El 16 de desembre del 1992, just quan feia cinquanta anys que el cap de les SS, Heinrich Himmler, havia signat un decret per enviar els gitanos als camps d’extermini, l’artista alemany Gunter Demnig va voler recordar el preludi de les deportacions gravant la primera frase del decret en una pedra. Aquesta primera Stolpersteine es va posar davant de l’edifici històric de l’Ajuntament de Colònia. La intenció de Demnig amb aquell acte fou promoure el debat existent en aquell moment a Alemanya per la concessió del dret a residència dels roms provinents de l’antiga Iugoslàvia. El següent Stolpersteine es va gestar per una trobada amb una habitant de Colònia que havia sobreviscut a la guerra i que estava fermament convençuda que en el seu veïnat mai no hi havia viscut cap gitano. Per Gunter, aquest encontre fou el detonant de la seva idea de commemorar totes les víctimes de la persecució nazi davant del seu últim lloc de residència. Es tractava de retornar la memòria al mateix poble alemany i mantenir viva la història de les persones i dels col·lectius perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi.

Els Stolpersteine són llambordes quadrades de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona en el seu idioma, que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar abans de ser empresonades i deportades. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

Interpel·lació ciutadana
No només es ret homenatge a les persones assassinades sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països i també aquelles persones que davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica els Stolpersteine reuneixen les famílies o grups de persones separades per la deportació. L’objectiu de l’artista és fer aturar i interpel·lar els vianants per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa: com es deia?, quan va néixer?, quan va morir?, on vivia?, on i quan fou deportada?

El memorial en forma de plaques disperses esteses per tot el continent que ha esdevingut la suma dels Stolpersteine ens permet adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. I és que, ara per ara, és el monument descentralitzat més gran del món.

Actualment trobem ja més de 60.000 Stolpersteine en 21 països d’Europa, entre d’altres: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna, Grècia i... Catalunya.

Un punt i seguit
Després de les actuacions recents a Manresa, Igualada i Castellar del Vallès, aquest projecte tindrà continuïtat en altres poblacions gràcies a l’aposta del Memorial Democràtic i la Direcció General de Relacions Institucionals per promoure la recerca de la biografia d’aquelles persones que foren víctimes del nazisme i per commemorar i reivindicar les polítiques de memòria del país.

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Cuina.cat fa un pas endavant i presenta un redisseny que aposta clarament per les receptes
Aquest any, les conferències giraran al voltant de la història comuna dels Països catalans
Demà a les 23 hores, s'estrena a TV3 i a internet una producció sobre l'agent literària que va propulsar l'èxit de García Márquez, Vargas Llosa o Isabel Allende
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
  • Exclusiva SàpiensQui eren els confidents del cònsol americà a la Barcelona dels anys 70
  • París subterraniDescendim pel laberint de catacumbes que amaga la ciutat
  • Arqueologia subaquàticaDescobrim un vaixell romà carregat d'àmfores sota les aigües de Cabrera
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació