sapiens.cat

Descobreix la teva història

Preguntes amb història
  • Comenta

Per què els francesos compten diferent?

El sistema vigesimal, propi dels celtes i normans, va ser introduït a l'antiga Gàl·lia

Roger Costa Divendres, 19 de maig de 2017

Calendari republicà francès, 1794
Calendari republicà francès,1794
Wikimedia Commons

La llengua francesa conserva una peculiaritat en el seu vocabulari que consisteix a dir algunes quantitats mitjançant combinacions numèriques: en lloc de setanta hom diu “seixanta-deu” (soixante-dix), “quatre-vints” (quatre-vingts) en lloc de vuitanta i “quatre-vint-deu” (quatre-vingt-dix) en lloc de noranta. L'explicació rau en el fet que durant l'edat mitjana a França era costum comptar de vint en vint.

De fet, també hi havia les formes 'vint et dis' (30), 'deux vins' (40), 'trois vins' (60), etc. És el que hom anomena sistema vigesimal, utilitzat per celtes i normands, possibles introductors d'aquesta pràctica a l'antiga Gàl·lia. Des de la darreria de l'edat mitjana, però, les formes 'trente', 'quarante', 'cinquante' i 'soixante', més concordants amb el llatí, s'estengueren amb èxit. I per què només fins al seixanta? No se sap del cert, però el més probable és que el costum d'utilitzar bases de vint en els càlculs mentals fos massa arrelat com per bandejar-lo completament.

D'un sistema a un altre
Al segle XVIII l'aristocràcia intel·lectual il·lustrada va decidir abandonar les bases 20 i 12 (també molt esteses i molt pràctiques per a divisions per 2, 3 o 4) i adoptar el sistema decimal. El calendari republicà va passar a dividir l'any en deu mesos i va arrodonir les setmanes a deu dies. Posteriorment, en pactar Napoleó amb l'Església catòlica, aquest calendari es va abandonar i les divisions partint de 12, 20 i 60 es van reprendre. Més tard, quan la república va tornar, les escoles van ensenyar el sistema decimal de nou. Fins a l'època d'entreguerres la majoria de manuals esmentaven simplement com a “termes arcaics que encara s'utilitzen” els enunciats d'aquest tipus.

No fou fins als anys cinquanta del segle XX que es va abandonar definitivament l'intent 'decimalitzador', passant el 'quatre-vingts' a esdevenir un senyal distintiu amb el qual s'identificaren molts francesos.

Els darrers practicants de l'enunciació decimal correcta viuen a les 'llunyanes províncies', com ara al Delfinat o al Llenguadoc, i a les zones francòfones de Suïssa i Bèlgica. El Quebec, com que no va conèixer la Revolució, va romandre sempre fora d'aquest intent normativitzador.

Aquest article es va publicar al número 14 del SÀPIENS (desembre de 2003)

Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
  • Egipcis contra hititesCadeix: revivim la primera batalla de la història
  • Penedès, segle XIQuan Mir Geribert va desafiar el casal de Barcelona
  • Conte de NadalEl 'best-seller' de Dickens que va sacsejar Anglaterra el 1843
Segons aquesta superstició, cap compositor podria superar la frontera de la Novena Simfonia
El compositor i l'escriptora es van instal·lar a Valldemossa a finals del 1838
Aquest cap de setmana vam entrar al monestir. Us ho expliquem el dia en què s'hi traslladaran les peces del Museu de Lleida
De l'emperador Didi Julià a Bernard Madoff passant pel cardenal francès que va tenir un afer amb una falsa Maria Antonieta
De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació