sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Qui eren els Quatre Gats?

La història de la cerveseria del carrer Montsió que es va convertir en el centre bohemi per excel·lència, amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Pere Romeu

Josep Bargalló Dilluns, 12 de juny de 2017

Els Quatre Gats va ser el punt de trobada d’una amalgama d’artistes, projectes i activitats difícil de definir però que responien a un moment històric precís, el de l’esclat del Modernisme en una Barcelona del luxe i la misèria, com la va definir Xavier Viura, el jove poeta wagnerià que creixeria al redós del local.

Cultura a la ciutat del luxe i la misèria

El dissabte 12 de juny del 1897 la cerveseria Els Quatre Gats va obrir les seves portes al carrer de Montsió. Prenia com a referent el cabaret parisenc de Le Chat Noir. L’obertura va ser molt comentada a la premsa: per la singularitat de l’edifici, per la personalitat dels seus promotors i per l’originalitat del local, que, segons ‘L’Esquella de la Torratxa’, “és cerveseria, és cafè, és casino, però sense tenir amb aquests establiments cap punt de contacte”. O com escrivia ‘La Vanguardia’: “Por sus botellas es taberna, por sus mesas merendero, por sus bancos posada, por su arquitectura palacio, por sus panoplias sala de armas y por sus cuadros, museo”.

‘La Veu de Catalunya’ ho rematava: “Crida l’atenció per l’aire catalanesc modernista que s’hi respira”. Els Quatre Gats van ser tot això, i molt més. Una amalgama d’artistes, projectes i activitats difícil de definir però que acollia un moment històric precís, el de l’esclat del Modernisme i de la seva creativitat desbocada en una ciutat que assumia la seva capitalitat, girava el cap vers l’Europa de nord enllà i apostava per la modernitat de la mà d’una nova burgesia florent. La ciutat del luxe i la misèria, com la va definir Xavier Viura, el jove poeta wagnerià que creixeria al redós del local.

Els Quatre Gats es van instal·lar, de lloguer, als baixos de la Casa Martí, una nova construcció d’aire medievalitzant que havia enllestit l’any abans l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Ocupava el solar del convent de Santa Maria de Montsió, un edifici del segle XIV que havia estat traslladat el 1888, pedra a pedra, a la Rambla de Catalunya. Els baixos tenien dos espais, el d’entrada —el més conegut per les il·lustracions que se’n conserven, on hi havia la barra del bar i les taules— i un altre d’interior més gran, que serviria com a galeria d’art, teatre, gimnàs, auditori i sala de banquets. Les parets estaven plenes de quadres, de pintors ja reconeguts, com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, però també de joves, alguns d’ells fins i tot inèdits. El mobiliari, com l’edifici, era una barreja d’antigor i modernitat.
Entrada d'Els Quatre Gats Una imatge actual de l'entrada d'Els Quatre GatsWikimedia Commons

A cada ‘gat’ el seu paper

Qui sempre en va ser considerat l’amo va ser Pere Romeu, però n’hi havia tres més: Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo. Cadascun d’ells va tenir el seu paper a la casa: Rusiñol en va ser l’ideòleg; Casas es va encarregar de la imatge corporativa, amb els seus cèlebres cartells; Utrillo va assumir bona part de la programació, i Romeu en va ser la cara pública i va fer-hi de gerent, encarregant-se del dia a dia en el local. Els inversors van ser igualment quatre: Casas, Romeu i dos socis capitalistes més —Matías Ardeniz, un drapaire enriquit, i el banquer i empresari Manuel Girona, ben connectat amb els més alts prohoms barcelonins. Així, la cerveseria que esdevindria el símbol de la bohèmia modernista i que acolliria l’art jove més emergent estava arrelada a la més estricta ortodòxia burgesa.

En realitat, els Quatre Gats van passar poc temps junts i no van ser tan bohemis com sembla. Una coneguda anècdota ens ho il·lustra a la perfecció. “Recordes quan fèiem de bohemis a París?”, va dir Rusiñol a Casas. I Utrillo, que era a la vora i ho va sentir, li va respondre: “Tu i en Casas en fèieu. Jo n’era!”. Anys després, Rusiñol ho reblava en una entrevista: “Una cosa es ser bohemio y otra vivir con bohemios. A mí me ha gustado siempre [...] la compañía de los jóvenes, de los rebeldes, de los bohemios, pero yo no he podido ser nunca bohemio, porque yo pertenecía a una familia adinerada y la verdadera bohemia no la he vivido nunca”.

Certament, de gana en van passar poca. “Cuina catalana i francesa. Begudes de superior qualitat”, deia un dels primers anuncis de la cerveseria. Alguns plats del dia eren fricandó amb pèsols, gigot à la bretonne, llengua amb moixernons, bacallà a la biscaïna o a la catalana, vedella amb puré de patates o estofada, anyell amb cebes, potes de moltó, tripes a la catalana... i l’oferta d’abonaments consistia en 30 àpats per 60 pessetes. Els sopars, que s’oferien a partir de les 11 de la nit, costaven 2 pessetes i es podia elegir un plat a escollir de la carta, postres, pa, vi i cafè.

Entre plat i plat, a Els Quatre Gats un podia entretenir-se mirant quadres, sense anar més lluny, de Pablo Picasso. De fet, Els Quatre Gats van acollir les dues primeres exposicions individuals de l’artista malagueny. Però en aquell moment la mostra que va generar més expectació va ser l’exposició inaugural de l’establiment, en què es van poder veure quadres de pintors consolidats com Casas, Utrillo, Rusiñol, però també de joves com Lluís Bonnín, Ricard Canals, Joaquim Mir, Isidre Nonell o Ramon Pichot. Hi havia les exposicions oficials però també les informals, que consistien simplement a penjar quadres a les parets de manera lliure, com va fer el mateix Picasso.
Ramon Casas i Pere Romeu en tàndem La icona per excel·lència del local (i del Modernisme) és aquesta: 'Ramon Casas i Pere Romeu en tàndem'. El quadre, pintat pel primer, presidia el llarg taulell del cafè. En l'escena, tots dos amics comparteixen bicicleta amb la ciutat desdibuixada de fons.Ramon Casas

Un local per a tots els públics

Si Casas i Rusiñol es van dedicar a la recerca de nous talents pictòrics, Utrillo i Romeu es van centrar en els espectacles considerats menors, com les sessions d’ombres xineses o el teatre de putxinel·lis, que va acabar imposant-se amb representacions gairebé diàries. En les sessions pensades per als més petits aquestes tenien inclosa amb l’entrada la “xocolata amb bescuits”, mentre que els adults podien gaudir també de xocolata amb ensaïmada, al preu de 30 cèntims.

Menció a banda mereixen els espectacles musicals. Fos en audicions específiques o com a acompanyament d’altres espectacles, per la cerveseria hi va passar una àmplia nòmina dels músics catalans del moment: Isaac Albéniz, Enric Granados, Lluís Millet, Felip Pedrell... A vegades musicaven les ombres xineses i a vegades, les vetllades literàries. O es combinaven entre si. Joan Maragall, per exemple, no va posar cap objecció perquè el seu poema “Montserrat” fos el reclam de la presentació del teatre d’ombres.

Dos cartells de premis —un de dedicat als gats i un altre de peces teatrals per a titelles—van obrir el foc de les activitats literàries de la casa. Fins i tot hi va recitar el nicaragüenc Rubén Darío. Noms il·lustres, però la programació literària no va ser especialment rellevant pel que fa al futur de la cultura catalana. Dels promotors, el que tenia més contactes amb el món literari era Rusiñol. I Rusiñol va ser, per motiu dels seus continus viatges i de la malaltia que el començava a debilitar, el que més aviat va desentendre’s del local. Malgrat tot, Els Quatre Gats van resultar un lloc d’atracció per a alguns dels escriptors més joves del moment, que hi van fundar revistes diverses. La més longeva i fructífera va ser ‘Joventut’, dedicada a la literatura, les arts i les ciències, modernista i catalanista, que va aparèixer, significativament, l’1 de gener de 1900.

La intensa vida literària també va propiciar que a l’hostal se succeïssin les tertúlies, debats profunds i encesos que atreien al voltant de la taula espectadors que seguien les intervencions dels participants amb interès i respecte. Es debatia molt sobre art i sobre les modes que arribaven de París, però també sobre el desastre de la guerra de Cuba i les Filipines i sobre el creixent clima de tensió social.

Romeu també va obrir l’hostal a l’activisme cultural, polític i esportiu. El Club Autonomista Català s’hi reunia els divendres, el 1901 s’hi va celebrar l’assemblea constituent de l’Associació Wagneriana, i l’abril del 1902 s’hi va celebrar una trobada d’automobilistes, antecedent del futur RACC. A més, s’hi van celebrar reeixides vetllades de boxa i esgrima que van aplegar els millors especialistes en totes dues disciplines.
Lògicament, a l’hostal s’hi van viure també moments de gresca i s’hi van oferir sopars en homenatge de músics, cantants i actors estrangers que actuaven a la ciutat. El menú d’aquests grans àpats era més generós que el diari i podia consistir, per exemple, en truita, filet amb patates i formatge cheshire, al preu de 3,50 pessetes amb doble de cervesa i propina inclosa. Curiosament, els parroquians dissentien sobre la qualitat de les menges, però tots coincidien en l’escassa quantitat dels plats. En això, Els Quatre Gats devia ser més parisenc que no pas barceloní. Rusiñol ironitzava dient que això passava per haver triat com a encarregat Romeu, el més esprimatxat de tots quatre.
Cartell putxinel·lis Quatre Gats Els espectacles de putxinel·lis eren dels que tenien més èxit i es feien cada dia. Els nens tenien inclosa amb l'entrada la 'xocolata amb bescuits'.Ramon Casas

Tancat d’un dia per l’altre

La sala interior va ser el marc dels saraus més íntims i, també, dels més festius. Vetllades flamenques conduïdes per Pablo Picasso i els germans Fernández de Soto; cançons de piano interpretades espontàniament pel pintor i escriptor Carles Casagemas, o de guitarra improvisades pel també pintor Darío Regoyos. En aquest altre off-Quatre Gats corrien el bon humor i els aiguardents, amb una certa predilecció per l’anís i l’absenta, que havia posat de moda Le Chat Noir. Amb tot, la cervesa va ser la beguda que sempre hi va tenir més sortida, més popular i més barata que la resta de refrescs.

Un bon dia, sense avisar, Romeu no va obrir la cerveseria. Era el divendres 26 de juny de 1903. S’ha insistit reiteradament que ho va fer perquè no era rendible, però no és del tot cert. Rendible possiblement mai no ho va arribar a ser. Romeu no va tancar Els Quatre Gats per diners. Ho va fer perquè en certa manera ja havien aconseguit les fites que s’havien proposat; perquè Rusiñol, Casas i Utrillo ja gairebé no hi anaven, immersos en viatges continus i les seves pròpies carreres i perquè la majoria dels joves pintors havien marxat a París. I també perquè ell mateix tenia llavors d’altres interessos.

Coincidint amb el tancament de la cerveseria, a Barcelona es va fundar l’Sportmen’s Club, que esdevindria, en molt poc temps, una entitat de gran repercussió social, organitzadora de multitud de competicions i introductora a casa nostra d’esports com l’hoquei patins o el motociclisme. Romeu hi va començar col·laborant com a mestre d’esgrima i patinatge i, després, en va ser nomenat delegat de la Junta, el que ara en diríem director general. També va iniciar una frenètica activitat professional al voltant del món de l’esport, especialment del motor —com a tècnic, fotoperiodista, empresari i practicant. El Modernisme començava a iniciar un peculiar camí de comunió entre cultura, premsa, ciutadania i el nou món que s’albirava. Un camí que el republicanisme d’esquerres va consolidar i que exemplifica bé la biografia de Josep Sunyol, el president del Barça executat pels feixistes el 1936.

El llegat d'una generació

Romeu va ser el primer dels Quatre Gats a morir, el 1908. Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van viure força més anys: Rusiñol va finar el 1931; Casas, el 1932, i, Utrillo, el 1934. Desapareixeria la primera generació modernista, una generació que va assentar bé les bases perquè pogués aparèixer una segona: la dels Ramon Pichot, Isidre Nonell, Joaquim Mir... I encara una tercera: la dels Pablo Picasso, Carles Casagemas, Ricard Opisso... Tots ells van tenir una de les seves primeres oportunitats a les parets i sales d’Els Quatre Gats.

Aquest reportatge es va publicar al número 174 del SÀPIENS (octubre de 2016)
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Un 16 d'agost de 1977, ens deixava el rei del rock. Ho recordem amb les seves cançons més mítiques
Treballador incansable, el seu amor per l’arqueologia el va acabar conduint fins als nacionalistes àrabs quan lluitaven per desfer-se del jou de l’imperi Otomà
Desvelem algunes creences populars sobre aquesta monumental construcció xinesa
Us parlem d'alguns territoris que són motiu de disputa entre els diversos països que en reclamen la possessió
Els premis #tuetscultura reconeixen els dos millors projectes a desenvolupar de l’àmbit de la cultura i de la comunicació
  • Zapata. Ni un pas enrere!Vida i mort del revolucionari més llegendari del sud de Mèxic
  • Vestir-se a l'edat mitjanaLes peces, els teixits i els estils que marcaven tendència entre els segles XII i XV
  • Pere Català i Pic, amb una sabata i una espardenyaL'autor del mític cartell 'Aixafem el feixisme' va ser un pioner en diversos camps artístics
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació