sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta

Per què vam perdre la batalla de Muret?

Si Pere el Catòlic hagués guanyat, avui Catalunya potser arribaria fins a Marsella i Tolosa de Llenguadoc. Us diem els 4 punts clau que van portar a la derrota

Antoni Sella (text) Jaume Fernàndez (assessorament històric) Dimarts, 12 de setembre de 2017

La derrota de Muret comportà la fi d’un projecte polític pacientment treballat durant quasi dos-cents anys pel casal comtal de Barcelona: el de bastir uns dominis a banda i banda dels Pirineus i fer de la cadena muntanyosa la columna vertebral de la seva àrea d’influència. Fins aquell fatídic 12 de setembre del 1213, els diners, les armes i els matrimonis havien servit per teixir una densa teranyina d’interessos i relacions entre els dos vessants pirinencs. Quines van ser les causes de la derrota?

1. L’habilitat de Simó de Montfort, líder militar excepcional

Era un líder militar excepcional i conduïa la millor cavalleria de l’època, amb més experiència i molt acostumada a maniobrar compactadament en el camp de batalla. La cohesió i la coordinació de les seves tropes era gairebé perfecta. Quan van atacar, ho van fer de manera demolidora.
Simó de Montfort Il·lustració de Simó de Montfort feta el 1835Wikimedia Commons

2. La descoordinació aliada

Pere el Catòlic conduïa una host més nombrosa, però molt diversa. A més, la coordinació de la cavalleria catalana amb la tolosana era inexistent, ja que feia pocs dies que estaven junts. La meitat del destacament català, menat per Guillem de Montcada, encara havia d’arribar a les portes de Muret.
Batalla de Muret per Oriol Garcia Quera Il·lustració sobre la batalla de MuretOriol Garcia Quera

3. La mala defensa dels campaments aliats

Allunyats dels turons de Perramon (a la plana i molt exposats als atacs enemics), el lloc triat per aixecar els campaments és bàsic per entendre el desenllaç final de la batalla. El comte de Tolosa va demanar als catalans de fortificar els campaments amb una palissada, però el rei Pere es va burlar de les seves precaucions.
Segell del comte Ramon VI de Tolosa El segell del comte Ramon VI de TolosaWikimedia Commons

4. L’actitud del rei Pere el Catòlic

Simó de Montfort va interpretar que el rei català no refusaria el combat a camp obert, en lloc de refugiar-se al campament i salvar la vida, en un gest altament cavalleresc però políticament irresponsable. La notícia de la mort del rei s’escampà ràpidament pel camp de Muret. Les forces aliades, desesperades, van fugir perseguides pels croats.
Pere I el Catòlic Pere I el CatòlicLeo Flores

Per saber-ne més: els antecedents

Mort Alfons el Cast –que havia obtingut el vassallatge dels nobles veïns: els vescomtes de Besiers i Carcassona, de Narbona i Nimes, i també dels senyors de Bigorra i els comptes de Foix i de Bearn– el seu primogènit continuà la política d’expansió. L’estiu del 1204 el rei Pere I el Catòlic maridà amb Maria de Montpeller, incorporant aquesta important baronia als seus dominis. Feia pocs mesos que la seva germana Elionor havia esdevingut la cinquena muller de Ramon IV de Tolosa. El cap de l’antiga casa rival acabava de convertir-se en potencial aliat del casal de Barcelona.

No era un gest inútil, el del comte de Tolosa. A l’inici del segle XIII bufaven mals vents procedents de Roma i els nobles occitans necessitaven aliats poderosos que els donessin suport. L’extensió pel Llenguadoc del catarisme, aquella religió que per a l’Església catòlica era una heretgia, havia desfermat l’ira del papa Innocenci III. Exigia dels gran nobles occitans que l’exterminessin, però aquests no podien fer-ho sense anar en contra de la seva pròpia gent, d’un bon grapat de petits nobles i cavallers, menestrals i burgesos que, pacíficament i sense generar problemes, seguien el mestratge dels ‘bons homes’, els profetes d’aquella religió. De fet, l’heretgia dels càtars enverinà les relacions d’Occitània amb Roma, fins al punt que Ramon VI de Tolosa, cunyat de Pere el Catòlic, fou excomunicat. Des del nord de França, se seguia amb interès rampinyaire la possibilitat de llançar-se sobre el ric sud gal.
Batalla de Muret Miniatura sobre la batalla de Muret que apareix a les 'Grandes Chroniques de France'Anònim / Wikimedia Commons

La mort que ho va precipitar tot

Tot es precipità a principis del 1208. El 15 de gener, l’endemà d’haver mantingut una tensa reunió amb el comte de Tolosa, era assassinat Pere de Castellnou, el legat pontifici. L’airada reacció romana no es féu esperar i no fou pas de curta volada: per primera vegada, el papa convocava una croada en terres cristianes. Àvids de riquesa i de glòria, els cavallers del nord de França s’apressaven pel combat. Sota la destra direcció militar de Simó de Montfort, van iniciar la campanya de conquesta l’estiu del 1209. Amb inusitada i extrema violència, assaltaren les ciutats de Besiers i Carcassona, matant sense miraments tothom qui trobaven. Però, a més, van empresonar el jove vescomte Ramon Roger de Trencavell, vassall del rei català. A partir d’aquest moment, el Catòlic ja no podia quedar-se quiet, més quan li havia estat reclamada l’ajuda que tot senyor ha de prestar a qui li ha rendit homenatge. Llavors, el monarca d’Aragó inicià una llarga etapa de negociacions a diverses bandes. Unes negociacions que van acabar al camp de batalla.
Assassinat de Pere de Castellnou Detall d'una miniatura del segle XIV que mostra el moment de l'assassinat de Pere de Castellnou
Anònim
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Amb la suspensió 'de facto' de l'autonomia, repassem 12 moments en què l'Estat ha tingut Catalunya en el seu objectiu
El procés franquista per espanyolitzar el club blaugrana en 12 punts
Un curs de la UB aprofundeix en els episodis de la història ocorreguts arran d’aquest procés polític
La d'avui no és la primera reacció del poble català davant els abusos de Madrid. Recordem la resta de vegades que ens hem plantat
Es tracta de la primera pel·lícula sonora d’animació dels estudis Walt Disney
  • La construcció d'un estatEl llegat de Pere III el Cerimoniós
  • Una nissaga sobiranaLes lluites i els pactes dels primers comtes per tenir un territori propi
  • Senyors del marQuan tots els peixos del Mediterrani lluïen les quatre barres
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació