Cent anys de la Primera Guerra Mundial

El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria era assassinat a Sarajevo. Fou l'espurna d'una guerra sense precedents que es desenvolupà a la terra, al mar i a l'aire, que esberlà els grans imperis europeus i que convertí els camps de batalla en autèntics inferns, amb unes trinxeres que foren l'escenari d'una carnisseria espantosa en la qual s'utilitzaren per primer cop els gasos asfixiants. Tot i que la xifra exacta es desconeix, es calcula que hi deixaren la vida 10 milions de soldats. Ho recordem amb aquest especial multimèdia.

Antecedents

  • Library of Congress

    Tensions al Vell Continent

    El segle XX arriba amb nous avenços que fan creure que el món gira més ràpidament i que s'ha entrat en una època de progrés sense fi: el tren metropolità meravella els visitants de l'Exposició Universal de París, s'enlaira el primer dirigible i el primer avió dels germans Wright, s'estén l'ús de l'electricitat, el vapor es generalitza com a font d'energia per a la navegació... Malgrat la llum que aporten tots aquests avenços, les tensions continuen latents. La unificació alemanya l'any 1871 ha transformat la geopolítica continental, deixant rancúnies a França, que en la guerra francoprussiana de 1870 es va veure humiliada i va perdre les regions d'Alsàcia i Lorena, i creant recels a la Gran Bretanya i Rússia, tres estats que també es miren de cua d'ull.

    Tanca
  • Library of Congress

    Alemanya reclama el seu propi imperi

    El progrés industrial alemany transforma el país en segona potència econòmica mundial, per darrere dels Estats Units i per davant dels seus rivals immediats: la Gran Bretanya, França i Rússia. En conseqüència, la nova classe política alemanya busca reconeixement i reclama tenir un imperi a l'Àfrica (la ‘Mittelafrika') que estigui a l'altura del seu potencial econòmic, en clara confrontació amb el Regne Unit i les demés potències imperialistes, com França i Rússia, que estén la seva influència Àsia enllà i teixeix aliances pels territoris balcànics.

    Per preservar l'imperi, comença una escalada armamentística de proporcions inaudites que porta a la modernització i l'augment de la marina militar i a la invenció de nou armament com les metralladores i els tancs o la generalització de l'ús de la dinamita.

    Tanca
  • Library of Congress

    Les grans potències europees s'alien contra Alemanya

    Alarmades pel poder creixent alemany, la Gran Bretanya i França deixen enrere les rancúnies de l'època napoleònica i el 1904 creen l'‘entente cordiale'. Per mantenir el paper de potència política, Rússia s'hi afegeix després d'una derrota humiliant davant el Japó pel control de Manxúria i l'actual Corea i signa un tractat amb Londres per delimitar el joc d'influències a l'Àsia i concentrar, així, els seus interessos als Balcans, una regió que, amb la debilitat de l'imperi turc, s'ha convertit en un autèntic polvorí.

    Aquesta estratègia xoca amb les pretensions de l'imperi austrohongarès, aliat de la nova Alemanya, que en necessita el domini per controlar les reivindicacions eslaves que, des de Sèrbia, poden acabar amb un imperi plurinacional on els eslaus txecs i hongaresos se sentin menystinguts.

    Tanca
  • Aisa

    L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria

    Entre 1912 i 1913 tenen lloc dues guerres als Balcans que deixen com a conseqüències la creació d'Albània, amb el suport d'Itàlia i l'imperi austrohongarès, i l'emergència d'una Sèrbia acomboiada per Rússia però frustrada perquè se li neguen les possibles sortides al mar.

    El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, nebot i hereu de l'emperador Francesc Josep I, i la seva esposa, Sofia Chotek, són assassinats a Sarajevo, la capital d'una Bòsnia-Herzegovina sota el domini de l'imperi austrohongarès. L'autor del magnicidi és Gavrilo Princip, un estudiant que pertany a ‘Unió o mort', un moviment terrorista format per ultranacionalistes serbis. Viena acusa Sèrbia d'instigar el magnicidi, i Alemanya li dóna suport convençuda que Rússia no té prou força per oferir ajut militar a Sèrbia i que ni França ni la Gran Bretanya li donaran suport. Tanmateix, Rússia no està disposada a abandonar Sèrbia i deixar de ser un gran imperi; França no pot abandonar Rússia pels seus acords econòmics i diplomàtics, i la Gran Bretanya no pot abandonar el continent si no vol perdre el prestigi internacional i la credibilitat davant l'‘entente cordiale'.

    Tanca
  • Library of Congress

    Comença la guerra

    El 28 de juliol, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia; el 31, Rússia mobilitza el seu exèrcit; l'1 d'agost, Alemanya, que va mobilitzar 4,4 milions de soldats en 11.000 trens, declara la guerra a Rússia i anuncia la invasió de França, a través de Bèlgica. Finalment, el 4 d'agost, la Gran Bretanya, garant de la neutralitat belga, entra en el conflicte. És l'inici de la carnisseria de la Gran Guerra.

    Tanca

Contendents

La triple entesa: els aliats

França

La contesa va esclatar en la França de la III República -establerta després de la derrota francoprussiana-, una França predominantment agrícola, amb uns 40 milions d'habitants, amb un dels contingents de reservistes més nombrosos d'Europa i un exèrcit una mica antiquat en equipament i procediments. Li preocupava l'escalada militar d'Alemanya, a la qual havia hagut de cedir Alsàcia-Lorena el 1871. L'aliança amb Rússia es considerava estratègica per als interessos del país i per contrarestar la coalició d'Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. En tota la guerra va mobilitzar més de 8 milions de soldats.

Library of Congress

La triple entesa: els aliats

Rússia

Amb 173 milions d'habitants, era la potència demogràfica més gran d'Europa, però, en proporció, la més dèbil econòmicament. La humiliant derrota contra el Japó (1905) havia palesat l'endarreriment militar del país que governava el tsar Nicolau II des de 1894. La rivalitat amb Àustria-Hongria era secular, i estava preocupada per la puixança d'Alemanya i el seu suport a l'imperi Otomà, que podia posar en risc la seva via comercial per l'estret dels Dardanels. A banda, Rússia es considerava líder natural del món eslau i estava enrabiada per les intervencions dels seus rivals als Balcans.

La triple entesa: els aliats

Gran Bretanya

Tot i que la seva política exterior era l'aïllacionisme amb Europa i la defensa de les colònies, es va aliar amb França i Rússia, antics rivals, davant la creixent amenaça alemanya i la seva intenció de bastir una força naval puixant. Tenia 46 milions d'habitants (460 milions a tot l'imperi), gaudia d'una economia pròspera, era líder mundial en les finances i el comerç i posseïa l'armada més poderosa del món. Durant tota la guerra va mobilitzar més de 6 milions de soldats, a més de 3 milions més de les colònies, principalment d'Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, l'Índia i Sud-àfrica.

Library of Congress

La triple entesa: els aliats

Els altres aliats

Itàlia va canviar de bàndol el 1915, quan va pactar amb els aliats un tractat que recollia les seves aspiracions territorials. Altres membres secundaris de l'Entesa van ser Bèlgica, Sèrbia, Grècia, Montenegro, Romania, el Japó i, amb menys pes encara, Portugal, Siam, el Brasil i uns contingents de combatents sense estat, com les legions txecoslovaques i poloneses, els àrabs revoltats del Hejaz i els armenis que lluitaven contra l'imperi Otomà. Els EUA van entrar a la guerra el 1917, i amb l'amenaça de la seva potència industrial i militar van fer evident que la causa alemanya estava perduda.

La quàdruple aliança: les potències centrals

Alemanya

En les dècades anteriors al conflicte, l'imperi alemany havia experimentat un creixement espectacular a nivell econòmic, demogràfic i militar: tenia l'exèrcit més poderós del moment i en menys de 10 anys havia forjat l'única armada capaç de fer ombra a la britànica. A nivell polític, cada vegada estava més aïllada internacionalment per les polítiques temeràries de Guillem II. La lluita per la supremacia al món exigia la derrota d'uns i altres, però tenia uns aliats força dèbils. Tot i que normalment el seu exèrcit tenia mig milió de soldats, durant la guerra en va arribar a desplegar 13 milions.

Aisa

La quàdruple aliança: les potències centrals

Àustria-Hongria

Era un imperi plurinacional amb múltiples tensions internes. S'hi parlaven 14 idiomes i reunia dos estats sota la figura d'un emperador, Francesc Josep I, que regnava sobre Àustria, Hongria i sobre territoris semiautònoms com Croàcia-Eslavònia i Bòsnia-Herzegovina. Tenia un exèrcit de mig milió d'homes que a l'inici de la guerra estava mal equipat i poc format. Era una gran potència en indústria pesant, el segon estat més gran d'Europa i el tercer més poblat. Comptava que, gràcies a la seva aliança amb Alemanya, la seva guerra amb Sèrbia no passaria de ser un conflicte regional.

Library of Congress

La quàdruple aliança: les potències centrals

Imperi Otomà

La revolució dels Joves Turcs de 1908 va marcar l'inici del final d'un imperi que, a l'inici de la guerra, es trobava en procés de descomposició per la pressió dels moviments independentistes en el seu si. El declivi de les rutes comercials amb Orient va marcar la seva decadència econòmica, i va veure l'aliança amb Alemanya per a la construcció de la línia fèrria Berlín-Bagdad com una estratègia per a la modernització i la supervivència del règim. Tenia 28 milions d'habitants -15 d'ells a l'actual Turquia- i en total va mobilitzar 2,8 milions d'homes, la majoria de religió musulmana.

La quàdruple aliança: les potències centrals

Bulgària

Aquesta monarquia constitucional que s'havia independitzat dels otomans el 1908 era el membre més petit i dèbil de l'aliança, amb només 4,8 milions d'habitants i un PIB 30 vegades menor que l'alemany. El seu exèrcit era relativament fort per a un país tan petit i va aconseguir mobilitzar al llarg de la guerra 1,2 milions d'homes. El ressentiment per la derrota recent a la guerra dels Balcans de 1913 a mans de Grècia, Sèrbia, Romania i l'imperi Otomà era molt viu. A banda de l'ànsia de revenja, tenia reclamacions territorials pendents contra els seus quatre veïns hostils.

Cronologia

El mapa

Per terra, mar i aire

La vida a les trinxeres

L'infern a la terra

Tot i que ja s'havia utilitzat en altres batalles, la guerra de trinxeres va arribar al seu màxim exponent en la Primera Guerra Mundial. La vida quotidiana en aquestes fortificacions excavades al terra era esgotadora. Alguns testimonis expliquen que, en fer-se de nit, la guarnició havia d'estar llevada i a la trinxera. De les deu de la nit a les sis del matí només podien dormir, per torns, dos homes de cada escamot, de manera que cadascun d'ells dormia unes dues hores.

Soldats alemanys en una trinxera Library of Congress

Soldats alemanys en una trinxera

Soldats alemanys en una trinxera Library of Congress

Soldats alemanys descansant

Soldats americans en una trinxera a França l'any 1918 Library of Congress

Soldats americans a França l'any 1918

Soldat francès vigilant

Soldat francès vigilant

La vida a les trinxeres

Descans a dins de la terra

Quan plovia o glaçava, la humitat travessava totes les capes de lona i roba i els homes es llançaven dins dels abrics per mirar de descansar una mica. Es tractava de forats excavats al talús de la trinxera, unes palades de terra i una mica de palla podrida. Si plovia, gotejaven durant dies i dies, i si diversos homes volien ajeure's alhora, havien de deixar les cames fora, a la trinxera. Aquestes condicions tampoc no permetien dormir gaire durant el dia, i a més calia continuar amb les guàrdies diürnes, fer la neteja, portar el menjar, el cafè i l'aigua, i fer altres tasques de manteniment que incloïen cavar trinxeres, apuntalar i anivellar el terreny, instal·lar desaigües, posar filferro espinós i apilonar sacs de terra.

Descans en una trinxera Library of Congress

Moment de descans

Soldats francesos menjant en una trinxera

Soldats francesos menjant

La vida a les trinxeres

Cuina de campanya

Al final de la tarda arribava la cuina de campanya, l'únic àpat calent de la jornada i un dels moments més esperats del dia. El menjar era adequat, però mai suficientment abundant. Hi podia haver sort, com els dies que hi havia pèsols amb porc, o potser només hi havia una escudella de llegums secs. També es repartia amb abundància l'aiguardent i el tabac, que ajudaven els soldats a distreure's de l'avorriment i de les moltes privacions que patien. Els polls i les puces, per exemple, eren omnipresents i una de les molèsties més grans per als soldats. Les seves picades eren tan constants que només qui es desplomava absolutament esgotat era capaç d'adormir-se.

Escenes de la guerra: 'Doughboys' nord-americans cavant una trinxera, soldats afaitant-se a un búnquer, d'altres fent cua per menjar i d'altres, descansant
Corbis Motion

Escenes de la guerra: 'Doughboys' nord-americans cavant una trinxera, soldats afaitant-se a un búnquer, d'altres fent cua per menjar i d'altres, descansant

La vida a les trinxeres

Bom­bar­de­jos inin­ter­rom­puts

Els obusos queien sense treva a les trinxeres, de vegades durant setmanes. El perill era a tot arreu, cap indret es podia considerar totalment segur. L'angoixa i el pànic atrapaven els homes que formiguejaven per les trinxeres. El testimoni del soldat alemany Ernst Jünger és esfereïdor: "Havíem d'aguantar el foc a la gatzoneta sense cap mena de protecció, ésser bombardejat ininterrompudament amb projectils d'un calibre tal que un sol d'ells seria suficient per arrasar un poble de dimensions mitjanes".

Metralladores alemanyes Library of Congress

Metralladores alemanyes

Artilleria francesa

Artilleria francesa

El mariscal britànic Douglas Haig inspeccionant les runes de la línia Hindenburg
The National Archives

El mariscal britànic Douglas Haig inspeccionant les runes de la línia Hindenburg

La vida a les trinxeres

Gasos asfixiants

A més de les bombes, també es van utilitzar els gasos asfixiants i irritants, com el clor, el fosgen i el gas mostassa, que es van fer servir per primera vegada a gran escala. Hi havia màscares de gas, però eren molt incòmodes, i impedien als que les duien de moure's amb rapidesa i veure-hi bé.

Soldats nord-americans posant-se la màscara antigàs Library of Congress

Soldats nord-americans posant-se la màscara antigàs

La vida a les trinxeres

Ope­ra­cions ofen­si­ves

Una de les pitjors proves eren les operacions ofensives, en què els soldats d'infanteria havien de trepitjar terra de ningú i llançar-se contra els filats enemics, coberts per les temudes metralladores. Eren accions temeràries que només assolien uns guanys ridículs, si és que tenien èxit, i que sempre tenien un cost altíssim en vides humanes. Entre els filats es podrien els caiguts que ningú no podia anar a buscar.

Escenes de la guerra: soldats disparant, corrent a les trinxeres, protegint-se de les explosions mentre els cau una pluja de fang i avançant al camp de batalla
Corbis Motion

Escenes de la guerra: soldats disparant, corrent a les trinxeres, protegint-se de les explosions mentre els cau una pluja de fang i avançant al camp de batalla

La vida a les trinxeres

Cossos des­mem­brats

El soldat alemany Ernst Jünger descrivia així les operacions ofensives: "El camí i el terreny del darrere estaven sembrats de cadàvers alemanys; el de davant, d'anglesos. Dels talussos sorgien, rígids, braços, cames i caps; davant dels nostres forats hi havia membres solts arrencats, així com cossos sencers. Sobre una part d'ells hi havien llançat capots i lones de tenda de campanya, per escapar així de la visió permanent d'aquells rostres desfigurats. Tot i les altes temperatures, ningú no pensava a cobrir els morts amb terra".

Un capellà oficia un funeral per soldats francesos en una trinxera Library of Congress

Un capellà oficia un funeral per soldats francesos en una trinxera

Una ambulància francesa s'emporta un ferit durant la batalla de Verdun

Una ambulància francesa s'emporta un ferit durant la batalla de Verdun

Estació d'ajuda als ferits

Estació d'ajuda als ferits

La vida a les trinxeres

La guerra a l'aire

Durant la Primera Guerra Mundial, el cel va ser un camp de batalla nou. En un primer moment, els avions es van utilitzar per realitzar tasques de reconeixement, però de seguida es va demostrar que aquesta tasca resultava infructuosa: als pilots els costava interpretar o fotografiar amb precisió allò que sobrevolaven i les condicions de combat a terra, amb fum arreu i bales que provaven punteria contra ells, dificultaven enormement la seva tasca.

Caça alemany sobrevolant la frontera oest l'agost de 1918 Aisa

Caça alemany sobrevolant la frontera oest l'agost de 1918

Aviador alemany rebent ordres abans d'enlairar-se Library of Congress

Aviador alemany rebent ordres abans d'enlairar-se

Avió alemany abatut

Avió alemany abatut

'Rumpler' alemany

'Rumpler' alemany

La vida a les trinxeres

El per­fec­cio­na­ment de l'aviació

A mesura que avançava la guerra es van anar perfeccionant les tècniques de l'aviació. Així, França, després que la seva ofensiva 'Pla 17' fracassés en part perquè els seus avions no van detectar la construcció d'artilleria pesada, van convertir la fotografia aèria en una ciència. També es va incorporar el suport mecànic als aeròdroms i el servei aeri va quedar dividit en tres unitats: tasques de reconeixement, bombardejos i accions de combat. Aquesta darrera va representar l'aparició dels primers caces, dissenyats per protegir les altres dues unitats en les seves missions i per abatre les dels seus homòlegs enemics. L'aparició d'aquests avions va ser possible gràcies a la millora de la sincronització de la metralladora amb l'hèlix, que permetia als pilots ser també el seu propi artiller.

Escenes de biplaces disparant al contrari o llançant bombes sobre el territori enemic
Corbis Motion

Escenes de biplaces disparant al contrari o llançant bombes sobre el territori enemic

La vida a les trinxeres

Pilots ex­cel·lents

Per ser un pilot excel·lent, els soldats requerien habilitat i resistència física. En altituds que al final de la guerra assolirien els cinc mil metres, havien de suportar un fred extrem, amb temperatures trenta graus inferiors a les del nivell del mar. Al perill d'hipotèrmia, també s'hi afegien els efectes de la manca d'oxigen que provocaven mareig o pèrdua de consciència, mentre que l'exposició a les forces de l'acceleració els extenuava fins al punt de ser incapaços de sortir de la cabina sense ajuda després de dues hores de vol.

El pilot francès Georges Guynemer va perdonar la vida a l'alemany Ernst Udet després que a aquest, en anar a disparar-li, se li encallés la metralladora Library of Congress

El pilot francès Georges Guynemer va perdonar la vida a l'alemany Ernst Udet després que a aquest, en anar a disparar-li, se li encallés la metralladora

La vida a les trinxeres

El Baró Roig

Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, més conegut com el 'Baró Roig' pels seus compatriotes o com el 'Diable Vermell' pels seus enemics, va ser el pilot més temut i llegendari de la Primera Guerra Mundial. Durant la guerra els pilots que abatien cinc aparells o més eren qualificats d'asos per la resta d'aviadors. Richthofen n'aconseguiria abatre 80, 22 dels quals durant l'abril del 1917. Va morir el 21 d'abril de 1918 víctima d'una bala anònima disparada des de terra a Vaux-sur-Somme.

Primer, la màquina i, després, el pilot. Sempre amb una distància ideal per disparar de 15 metres. Aquesta era la tàctica del 'Baró Roig'
Corbis Motion

Primer, la màquina i, després, el pilot. Sempre amb una distància ideal per disparar de 15 metres. Aquesta era la tàctica del 'Baró Roig'

Guerra al mar

Petites es­ca­ra­mus­ses navals

Exceptuant la batalla de Jutlàndia, la Gran Guerra naval es va basar en petites escaramusses. Tots dos bàndols temien l'enfrontament obert en una decisiva batalla naval: els aliats comptaven amb una armada potentíssima, l'anglesa, però la de la resta de potències no era per tirar coets. La situació era semblant en les potències centrals. Per tenir una flota operativa, les potències es van posar a construir cuirassats del tipus 'dreadnought', superiors en protecció, capacitat de foc i velocitat. Entre el 1906 i el 1914, Berlín en va construir 18 i Londres en va avarar 35.

Mariners d'un cuirassat lleuger alemany durant un combat contra la flota britànica Aisa

Mariners d'un cuirassat lleuger alemany durant un combat contra la flota britànica

El 'Neptú', un cuirassat 'dreadnought' de l'armada britànica que es va utilitzar durant la Primera Guerra Mundial Library of Congress

El 'Neptú', un cuirassat 'dreadnought' de l'armada britànica que es va utilitzar durant la Primera Guerra Mundial

Destructor de tipus 'Paulding' de l'armada dels Estats Units Library of Congress

Destructor de tipus 'Paulding' de l'armada dels Estats Units

Guerra al mar

Guerra submarina

Per enfonsar els cuirassats 'dreadnought' es van inventar els torpedes i els submarins, que també van ser utilitzats per Alemanya per atacar el comerç marítim i, així, tallar els subministraments a Anglaterra i suprimir les línies comercials. Entre octubre i novembre de 1915 es van enfonsar més de 62 vaixells de subministrament per a britànics. Aleshores, la Gran Bretanya va declarar la mar del Nord com a zona de guerra i Alemanya ho va fer al canal de la Mànega i a totes les aigües al voltant de la Gran Bretanya i Irlanda. Els submarins alemanys van liquidar tres quartes parts dels vaixells britànics en només sis mesos.

Els torpedes i els submarins van ser les armes que es van desenvolupar per destruir els cuirassats 'dreadnought'
Corbis Motion

Els torpedes i els submarins van ser les armes que es van desenvolupar per destruir els cuirassats 'dreadnought'

Submarí francès Library of Congress

Submarí francès

Guerra al mar

L'en­fon­sa­ment del 'Lusitania'

El transatlàntic 'Lusitania' va ser atacat pels submarins el 7 de maig del 1915 en aigües d'Irlanda i en divuit minuts es va enfonsar. Hi havia quasi dues mil persones a bord, i n'hi van morir 1.198, de les quals 128 eren ciutadans nord-americans. Un altre vaixell de passatgers que va ser enfonsat per un submarí alemany va ser el 'Sussex', on va perdre la vida el compositor català Enric Granados el 24 de març de 1916.

Els britànics van creure que l'enfonsament del 'Lusitania' empenyeria els Estats Units a entrar en la guerra, però el president Wilson va refusar-ho Library of Congress

Els britànics van creure que l'enfonsament del 'Lusitania' empenyeria els Estats Units a entrar en la guerra, però el president Wilson va refusar-ho

La vida a la rereguarda

Allis­ta­ment

Els governs van explotar sàviament els sentiments patriòtics per aconseguir un allistament massiu de joves. El famós cartell britànic que deia "Your country needs YOU" va contribuir al creixement del petit exèrcit de la Gran Bretanya: en una setmana es van allistar 175.000 homes, i, en un mes, 750.000.

Cartell de reclutament de la I Guerra Mundial amb la imatge del militar britànic Herbert Kitchener

Cartell de reclutament de la I Guerra Mundial amb la imatge del militar britànic Herbert Kitchener

El govern del Regne Unit demana a la població que doni diners per ajudar a construir municions, armes, cuirassats 'dreadnought' i per pagar els soldats
The National Archives

El govern del Regne Unit demana a la població que doni diners per ajudar a construir municions, armes, cuirassats 'dreadnought' i per pagar els soldats

Pòster del caricaturista francès Abel Faivre apelant al patriotisme dels francesos per donar diners a l'Estat. Faivre va utilitzar els estereotips nacionals francesos, com el gall francès en oposició al casc de punta alemany

Pòster del caricaturista francès Abel Faivre apelant al patriotisme dels francesos per donar diners a l'Estat. Faivre va utilitzar els estereotips nacionals francesos, com el gall francès en oposició al casc de punta alemany

Pòster propagandístic de 1918 de Maurice Neumont amb el cèlebre crit de defensa contra l'enemic \

Pòster propagandístic de 1918 de Maurice Neumont amb el cèlebre crit de defensa contra l'enemic "No passaran" ("On en passe pas", en francès)

Pòster dels Estats Units en què es veu l'oficial John J. Pershing a cavall amb els seus 'croats'. Pershing va liderar l'Exèrcit dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial

Pòster dels Estats Units en què es veu l'oficial John J. Pershing a cavall amb els seus 'croats'. Pershing va liderar l'Exèrcit dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial

Cartell alemany de 1915 anunciant un "Nagelungstag" ("nailing day", en anglès), diada en què es recaptaven fons per als membres i familiars de les forces armades

Cartell alemany de 1915 anunciant un "Nagelungstag" ("nailing day", en anglès), diada en què es recaptaven fons per als membres i familiars de les forces armades

Pòster dels Estats Units

Pòster dels Estats Units

La vida a la rereguarda

El suport femení a l'exèrcit

Moltes dones no es van quedar a casa enyorant els fills o marits que havien marxat al front. Van treballar donant suport a l'exèrcit, fent d'infermeres, telefonistes, cuineres, administratives, netejadores, transportistes... Algunes van deixar les ciutats per anar a ajudar al camp i a Rússia fins i tot n'hi va haver que van lluitar al front.

Pòster francès amb tres escenes que representen algunes de les feines que van haver de fer les dones durant la guerra

Pòster francès amb tres escenes que representen algunes de les feines que van haver de fer les dones durant la guerra

Imatge d'una dona al front feta per la fotoperiodista nord-americana Helen Johns Kirtland, corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial Library of Congress

Imatge d'una dona al front feta per la fotoperiodista nord-americana Helen Johns Kirtland, corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial

La vida a la rereguarda

Fàbri­ques d'ar­ma­ment

Les dones van entrar en àmbits laborals que fins llavors els havien estat vetats perquè es consideraven masculins. Alguns de molt perillosos i durs com la construcció d'armament. A les acaballes del 1915, a la Gran Bretanya hi havia 73 fàbriques d'armes, i el 60% dels seus treballadors eren dones. Fabricaven explosius, omplien i traslladaven obusos...

Les dones que treballaven a les fàbriques d'armament tenien un sou remarcable, però una feina molt perillosa

Les dones que treballaven a les fàbriques d'armament tenien un sou remarcable, però una feina molt perillosa

La vida a la rereguarda

Els 'canaris'

Els treballadors de les fàbriques d'armament tenien un sou remarcable però una feina molt arriscada, que va provocar almenys 400 morts, a causa d'explosions accidentals, per intoxicació o per problemes derivats del contacte amb el TNT. Les persones que manipulaven aquest explosiu s'havien de rentar bé. L'aigua de la banyera quedava tenyida de vermell, i la pell no perdia el groc llimona, per això se'ls coneixia com els 'canaris'.

A la Gran Bretanya, la guerra va suposar una revolució industrial i social. Es va registrar un atur del 0%

A la Gran Bretanya, la guerra va suposar una revolució industrial i social. Es va registrar un atur del 0%

  • Conceptualització i producció Caterina Úbeda
  • Selecció d'imatges i vídeos Àlex Novials, Daniel F. Galeote i Caterina Úbeda
  • Textos Edició feta a partir de diversos reportatges publicats en el número 143 de SÀPIENS (juny 2014), dedicat íntegrament a la Primera Guerra Mundial.
  • Disseny i desenvolupament Codelic
Revista SÀPIENS número 143