És habitual esmentar que després de la capitulació de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, en la guerra de Successió, tothom va tornar a la seva feina per recuperar una normalitat sovint alterada per la guerra. Però el cert és que aquella guerra va alterar més que cap d’anterior la normalitat del país.

Després d’un setge de 14 mesos, els filipistes no en tenien prou amb la victòria i la imposició de nous impostos i lleis que eliminaven la seva independència: també estaven decidits a fer desaparèixer un bon tros de la vella ciutat. I no un tros qualsevol: alguns dels carrers més actius, plens de botigues, tallers i magatzems que hi havia a tocar de la plaça del Born –coneguda popularment com la plaça Major. Prop de mil cases estaven marcades als plànols de l’enginyer Pròsper de Verboom, que havia rebut l’encàrrec directe del duc de Berwick. L’objectiu era construir en el seu lloc una fortalesa, la Ciutadella, destinada a vigilar una ciutat amb fama de sediciosa.

L’any 2002, unes obres van treure a la llum les restes del barri enderrocat al subsol de l’antic mercat del Born. Un jaciment arqueològic únic que avui ocupa l’espai central del Born Centre de Cultura i Memòria i que mostra al visitant 11 illes, 42 carrers, 60 cases i les restes del Rec Comtal, en una trama urbana de 8.000 m2 que en alguns sectors es remunta a l’època romana. Tot passejant pel conjunt, el visitant pot fer-se una idea de com era la vida quotidiana a la Barcelona de finals del segle XVII i principis del XVIII, abans que quedés interrompuda pel desenllaç de la guerra de Successió.

El jaciment del Born reposa sota l’estructura de l’antic mercat del Born, una icona de l’arquitectura del ferro del segle XIX. Aquest és, de fet, el primer dels nous mercats que es van projectar amb aquesta tècnica arquitectònica a Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Obra de Josep Fontserè, es va inaugurar el 1876 per acollir el mercat del barri de la Ribera, funció que va acomplir al llarg de 95 anys. El 1921 es va convertir en el mercat central majorista de fruita i verdura.

La seva construcció va ser possible gràcies a un projecte d’urbanització dels terrenys de la Ciutadella –enderrocada feia poc temps– entre els quals hi havia l’esplanada per a la qual s’havien derruït un miler de cases entre el 1716 i el 1718. Després de tancar les seves portes el 1971, l’edifici va passar tres dècades esperant una resolució sobre el seu destí, fins que el 2013 s’hi va inaugurar el Born Centre Cultural coincidint amb el tret de sortida de la commemoració del Tricentenari de la gran desfeta del 1714.

Al voltant del jaciment arqueològic, un espai expositiu mostra milers d’objectes i documents trobats durant les excavacions en l’exposició permanent Barcelona 1700, de les pedres a les persones. La mostra, ubicada a la Sala Villarroel, explica, més enllà de les batalles i les grans gestes èpiques d’aquell període, com era la vida quotidiana dels barcelonins i les barcelonines del 1700.

Els treballs arqueològics van permetre recuperar peces de ceràmica, vidre i metall que comprenen funcionalitats molt diverses. Destaquen les vaixelles importades d’Itàlia, de França, de Portugal i del nord d’Europa. Els terrissers de Barcelona també produïen peces de taula, com l’anomenada pisa blanca catalana decorada en blau, que va ser molt popular a l’època i seguia els corrents estètics del moment. Algunes vaixelles es feien per encàrrec; en aquest cas, les peces portaven el nom de la família: com els Auliach, Ballascà i Xapelli, tot tres residents al Born. Se’n pot veure una bona part a la mostra, juntament amb peces de vestir i altres objectes quotidians.

Inaugurat el 2013 amb el nom de Born Centre Cultural, l’equipament va canviar el seu nom a Born Centre de Cultura i Memòria el 2016 amb l’objectiu d’anar més enllà de la recerca dels fets de la guerra de Successió i afegir una nova línia de programació sobre la memòria política i social del passat des d’una mirada contemporània. D’aquesta manera, avui és un equipament cultural polivalent que treballa en la preservació del patrimoni i en la divulgació i la transmissió de coneixements al voltant de la memòria col·lectiva, donant visibilitat a col·lectius i moviments com ara les lluites obreres, les expressions igualitàries i els moviments socials per a l’assoliment de drets civils. En aquest sentit, el centre promou, a les seves sales polivalents –la Sala Casanova, la Sala Moragues i la Sala Castellví– exposicions i activitats culturals i educatives que conviden a reflexionar sobre aquests eixos. Podeu consultar-ne la programació actual aquí.

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumental. Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competeixen en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.