Subscriu-t'hi
Batalla monumental

El castell de Cardona: els punts imprescindibles

Fem un recorregut per una de les fortaleses que es batrà en duel al concurs 'Batalla monumental' per ser el nou monument favorit dels catalans

Víctor Farradellas

El castell de Cardona és un dels dotze monuments que s'enfronten a Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Diumenge 17 de gener es va enfrontar a una altra fortalesa icònica, la de Miravet. 

1 La torrre de la Minyona
El castell de Cardona
El castell de Cardona Domènec Nogués

Tot i que avui fa uns 13 metres d’alt, fa segles en tenia uns vint i era una bona talaia per vigilar l’entorn. Ha passat a la història per la llegenda d’Adalès, la filla del duc de Cardona que es va enamorar d’un príncep musulmà i com a càstig va ser confinada a la base de la torre, on va morir presa de la tristesa. No és estrany, perquè la torre no només és un calabós absolutament fosc, per on no s’escola ni un raig de sol, sinó que a més té el terra sorrenc i irregular, amb pendent als costats, per dificultar l’escalada. Amb el temps va tenir diferents usos, com el de magatzem d’aigua o de gra.

torreminyona
La torre de la Minyona / © Josep Giribet

2 La col·legiata de Sant Vicenç
La col·legiata de Sant Vicenç
La col·legiata de Sant Vicenç © Josep Giribet

La llum s’escola a l’interior a través de sis finestrals, situats tant als laterals com a l’absis central. Consagrada entre els anys 1029 i 1040 a sant Vicenç i d’estil romànic, el sostre de la col·legiata es perd ben amunt, fins a la volta de canó on convergeixen els arcs de mig punt. De planta basilical, el temple es divideix en tres naus i tres absis semicirculars. La nau central està presidida per un ampli presbiteri, a sota del qual hi ha una cripta. Recentment, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha restituït les pintures murals romàniques que decoraven el sostre del recinte funerari dels vescomtes de Cardona. Sota el gran Crist en majestat hi ha panteons, com els del duc Ferran I o el comte Joan Ramon Folc I. També s’han restituït unes pintures de l’inici del segle XIV que mostren la defensa de Girona pel vescomte Ramon Folc VI el 1285.

3 El passadís secret
Sepulcre de Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i de la la seva primera muller, Francisca
Sepulcre de Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i de la la seva primera muller, Francisca © Josep Giribet

Al lateral dret de la col·legiata, a tocar d’un dels sepulcres dels senyors de Cardona, hi ha una trapa que suposadament amaga l’entrada d’un passadís secret. S’explica que en cas d’atac aquesta obertura permetia escapolir-se del castell sense ser vist, que era una fugida alternativa que devia arribar fins al Cardener. Ara, l’obertura està tapiada i, en realitat, no és una ossera, sinó un corredor secret.

4 El pati ducal i les restes del claustre
Restes del claustre del castell de Cardona
Restes del claustre del castell de Cardona patrimoni.gencat

A pocs passos de l’entrada a la col·legiata de Sant Vicenç es pot veure una part de l’antic claustre gòtic. No cal caminar gaire més per arribar al pati ducal, on una gran cisterna recorda que els defensors del castell estaven preparats per resistir en cas de setge.

5 Els baluards
Vista aèria del castell de Cardona
Vista aèria del castell de Cardona

Al final del segle XVII els enginyers van planificar una corona de set baluards que abraçaven el castell a través de la muntanya, per tal d’adaptar els murs medievals a la guerra moderna. Ells potser no n’eren conscients, però estaven fent d’aquella fortalesa un bastió inexpugnable. Passejar entre els baluards d’època moderna, que vistos a vol d’ocell donen a tota fortificació una característica forma de rosa, com les que va manar plantar l’enginyer Vauban per tot França, permet entendre les diferències entre la guerra medieval i la moderna. En la primera, el més important era tenir un mur ben alt per fer front a les màquines de setge; en la segona, calia créixer cap als costats per evitar l’abast de l’artilleria.

6 La casamata
Recreació històrica durant l'aplec de Cardona
Recreació històrica durant l'aplec de Cardona

És una mena de búnquer defensiu construït al segle XIX que actualment acull l’espai 1714 i que explica l’èpica resistència de Cardona durant la guerra de Successió. Entre plafons explicatius, que inclouen imatges i plànols de l’època, hi ha una gran maqueta de color blanc sobre la qual es desplega el desenvolupament del setge amb un munt de punts de colors. El mapatge permet fer-se una idea molt clara de l’estratègia seguida pels dos bàndols, dels moviments de les tropes i de l’enginy dels austriacistes en l’últim combat el 1714.

7 El Parc Cultural de la Muntanya de Sal
El Parc Cultural de la Muntanya de Sal
El Parc Cultural de la Muntanya de Sal Getty Images

No forma part del castell, però és una visita imprescindible. A través de mig quilòmetre de galeries a una profunditat de fins a 86 metres, el visitant pot veure-hi la sal en la seva forma natural, formant estalactites i estalagmites. A més de l’espectacle cromàtic que creen les diferents vetes d’aquest mineral (n’hi ha de blanca, però també de vermella) barrejat amb la roca, els guies expliquen com s’ha extret la sal des de la prehistòria fins fa tres dècades, quan la mina era una de les explotacions de sal potàssica més importants d’Europa.

8 'Batalla monumental'
'Batalla monumental'
'Batalla monumental'

Després d'un primer capítol en què es van enfrontar els jaciments d'Empúries i Tàrraco, diumenge 17 de gener, torna Batalla monumental amb un duel de castells que posarà cara a cara les fortaleses de Cardona i Miravet. De nou, Candela Figueras i Ivan Medina defensaran un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. Aquest és un dels sis enfrontaments que tindrà el concurs, un per capítol. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants a aquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i InstagramAquí us expliquem com.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 226 (gener 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 226 (gener 2021)

Redescobrim els vikings

A partir de les darreres investigacions genètiques, confirmem i desmentim alguns dels tòpics d'aquests antics habitants dels països escandinaus

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto