Situat estratègicament sobre un cim a 800 metres d'altitud, la construcció del castell de Mur és senzilla, però molt singular: una única planta de forma triangular i amb els angles dels murs arrodonits, de manera que tot sovint se'n compara la silueta amb la d'un vaixell. Un dels vèrtexs, el que faria de proa, s'encara a la carena d'un turó que domina la Noguera Pallaresa i la conca de Tremp.

Un dels fets més excepcionals que caracteritzen la construcció és la seva conservació exacta. No només resulta que el castell no ha patit els estralls de les moltes guerres posteriors, sinó que a més la seva estructura ferrenya, que l'inhabilitava com a residència nobiliària, no s'ha modificat al llarg dels segles per convertir-la en un palau amb més luxes.

El mur perimetral, que s'ha conservat íntegrament, es mostra imponent en aquesta nau de pedra que s'adapta amb precisió sobre la roca: la façana de ponent, amb una insòlita forma triangular, té unes muralles que pengen fins a 18 metres. Amb un metre de gruix i un nombre mínim d'obertures en forma d'espitllera, els murs del castell responen a una robustesa que s'entén en el context del seu temps. Era una fortalesa de frontera entre terres cristianes i musulmanes.

La situació del fort és immillorable i les vistes de què gaudireu un cop us hi hàgiu enfilat us tallaran l'alè. De la mateixa manera, des del punt de vista geoestratègic, la ubicació era ideal per vigilar els moviments dels sarraïns. Perquè d'això es tractava. El castell es va construir en algun moment del segle X, just quan la frontera entre els comtats catalans i l'Al-Àndalus passava per aquests verals pallaresos.

Documentat des de l’any 969, el castell va adquirir importància en convertir-se en una de les places fortes des d'on Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval, va liderar ràtzies contra els sarraïns, una vegada i una altra, entre el 1034 i el 1072.

Dins del recinte es conserva, adossada al mur de llevant, la torre mestra, de planta circular i setze metres d'alçària. Es creu que els fonaments corresponen a la construcció del segle X, mentre que la part superior seria del segle XI. L'espai interior de la torre, dividit en quatre pisos, és molt reduït, fet que fa pensar que no podia ser habitable d'una manera continuada, així que tenia un ús purament militar.

La bestorre del costat contrari, ubicada en l'angle menor del triangle i sostinguda per una gran arcada, mira cap al nord i, d'aquesta manera, queda arrecerada dels possibles atacs. Per això hi trobem les úniques obertures de tot el conjunt, fet que indica que és en aquest sector on, poc o molt, s'hi feia vida.

Enmig de les dues torres, al pati d'armes, les excavacions i la restauració del 1986 van rescatar-hi una cisterna i restes de murs que evidencien l'existència d'altres dependències.

La visita al castell de Mur, però, no serà completa si no feu cap a l'altra punta del turó, on hi ha la col·legiata de Santa Maria, un monestir agustinià que va arribar a tenir jurisdicció sobre una dotzena d'esglésies dels voltants. Us sorprendran les dimensions de l'església, una mostra exquisida de romànic llombard, de tres naus cobertes amb volta de canó, si bé actualment només se'n conserven dues.

El pati del claustre del monestir, de dimensions reduïdes i absolutament irregular en totes les galeries (no n'hi ha cap que tingui el mateix nombre de columnes i arcs), és un bon testimoni de la vida monàstica medieval lluny dels grans centres religiosos.

La col·legiata és famosa per les pintures romàniques del seu absis, que van ser arrencades l'estiu del 1919 després que el capellà les vengués per 7.500 pessetes a Ignasi Pollak, un ciutadà del món que es va enriquir comprant i venent peces d'art a museus europeus i nord-americans. Una d'aquestes transaccions va ser la dels frescos del castell de Mur. Després d'adquirir-los, Pollak els va traspassar al col·leccionista i empresari Lluís Plandiura, que va enviar les pintures a Nova York, on l'abril del 1921 va tenir lloc una subhasta que va guanyar el Museum of Fine Arts de Boston.

Va ser la primera de moltes pintures que patirien les mateixes circumstàncies. Les de Mur encara es conserven en aquest equipament dels Estats Units i són considerades una de les millors mostres de pintura romànica. Altres restes de pintura es conserven al Museu d'Art de Catalunya, i un petit rastre encara es pot percebre in situ, a l'absis central de la col·legiata. El que hi trobareu, avui, n'és una reproducció. 

Abans d'enfilar el camí de tornada, tingueu present que, al capdamunt d'aquest turó, a més d'una fortalesa inexpugnable i d'un monestir amb poders senyorials, hi havia un poble sencer: el poble castral de Mur, envoltat d'una muralla ciclòpia i amb habitatges tallats a la roca. Se'n sap poca cosa, només que va ser abandonat ben aviat, probablement quan les ràtzies contra els sarraïns es van desplaçar cap al sud i van permetre una vida més plàcida a la plana, lluny de les estretors i les incomoditats d'una fortalesa militar.

Des del 13 de gener, la gran batalla dels monuments es viu a TV3, en la segona temporada del concurs Batalla monumental, que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres.

Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competiran durant els set capítols de Batalla monumental. Podeu veure'ls en aquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe.