Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Batalla monumental

La catedral de Girona: els punts imprescindibles

Us expliquem què no us podeu perdre d'un temple que conté la nau més ampla del gòtic català i la segona més ampla del món, superada només per la basílica de Sant Pere del Vaticà

Diumenge, 21 de febrer, la catedral de Santa Maria de Girona s'enfronta a la la Seu Vella de Lleida en el que serà el sisè i últim duel de Batalla monumental, el programa de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Després vindrà la gran final, en què s'enfrontaran en directe els sis monuments vencedors dels diferents enfrontaments. De moment tenim aquests classificats: Tàrraco, castell de Cardona, Sant Pere de Rodes i Recinte Modernista de Sant Pau. I aquest diumenge sabrem quin dels dos cenobis del duel de monestirs passarà a la gran final: Poblet o Santes Creus. Recordeu que teniu temps per votar fins dissabte 20 de febrer a les 15 h. Aquí us expliquem com ho heu de fer.

1 L'escalinata
La catedral de Girona
La catedral de Girona Getty Images

Va donar la volta al món quan es va convertir en un dels escenaris del rodatge de la sisena temporada de Joc de trons. El setembre de 2015, un munt de soldats i cavallers de la sèrie van ocupar l'escalinata barroca de 90 graons que cal pujar per accedir a la catedral. Ja existia en època romana i medieval, però més curta i més estreta i tenia dues fileres de cases a banda i banda. Es va reconstruir entre el 1690 i el 1694 i es va reconvertir en l'espectacular escalinata actual, que està dividida en tres trams de 30 graons cadascuns amb sis terrasses laterals.

2 La façana
La façana de la catedral de Girona
La façana de la catedral de Girona Bob Masters / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

D'època barroca, va començar a construir-se el 1606, però no es va acabar fins al segle XX, amb la instal·lació de les diferents figures de les fornícules. De fet, un bon exercici visual és identificar aquestes figures a partir dels símbols que les representen: a la part inferior, sant Pere, amb les claus, i sant Pau, amb l'espasa; al primer pis, flanquejant la Mare de Déu amb el Nen, sant Josep, amb la vara florida, i sant Jaume, vestit de pelegrí, i al segon pis, sant Joan Evangelista, amb l'àliga als peus, i sant Narcís, patró de la ciutat, amb mitra i bàcul.

A la part superior, a sota de la cornisa, una data recorda l'any en què es van completar les escultures i la rosassa, el 1733.

3 El claustre
El claustre de la catedral de Girona
El claustre de la catedral de Girona Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Juntament amb la torre de Carlemany i la sagristia, és l'únic vestigi que queda de l'època romànica de la catedral. És un dels més importants de Catalunya per la riquesa escultòrica dels seus 122 capitells, que contenen escenes de l'Antic i del Nou Testament. N'hi ha de molt impactants, com la del calderó amb tres condemnats damunt de les flames o la d'uns homes envoltats de serps que s'apunyalen. També hi ha un gran repertori d'aus, monstres i animals mitològics, a més de passatges bíblics com episodis de les vides de Noè i Samsó.

Un autoretrat en pedra recorda un dels mestres que va esculpir els capitells, Arnau Cadell, escultor dels segles XII-XIII que també va participar en la decoració del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. No és l'única selfie de pedra; al fris d'un dels pilars una figura que representa un dels constructors del claustre mira des de fa segles els visitants.

Passejant per les quatre galeries, totes de llargades diferents, trepitjareu làpides de canonges datades d'entre els segles XV i XVIII. Ningú no pot marxar del recinte sense haver-se fixat en les figures que sostenen les columnes, algunes de molt inquietants, com un cap humà mossegat per dues serps.

4 La nau, la segona més ampla del món
La nau de Santa Maria de Girona és la segona més ampla del món
La nau de Santa Maria de Girona és la segona més ampla del món Bob Masters / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

La construcció de la primera catedral romànica es va iniciar el 1015 sobre el temple romà de Gerunda. En quedar petita, s'hi va construir la catedral gòtica a partir del segle XIV. D'aquesta en destaca la nau, imponent. N'havia de tenir tres, però finalment se'n va construir una de sola; això sí, els seus 23 metres la van convertir en la més ampla del gòtic català i la segona més ampla del món, superada només per la basílica de Sant Pere del Vaticà. La construcció, que va durar tres segles, es va iniciar el 1312.

En un dels costats de la nau gòtica hi ha la torre de Carlemany, l'antic campanar, del segle XI, i un dels vestigis de l'època romànica de la catedral.

5 El campanar i l'àngel
El campanar de la catedral de Santa Maria i l'àngel que el corona
El campanar de la catedral de Santa Maria i l'àngel que el corona Getty Images

La construcció del nou campanar va començar el 1580, quan l'arquitecte de la catedral, Joan Balcells, va presentar el seu projecte. Però, com en el cas de la façana, un any més tard s'havia avançat molt poc en la seva edificació, que no es va completar fins ben entrat el segle XVIII, quan es va aixecar l'octògon que es pot veure avui dia. De les sis campanes que té, la Beneta (també coneguda com el Bombo) és la més popular. Data del 1574. I l'Assumpta actual no és l'original; aquesta va caure el 20 de juny de 1946, just quan començava la processó del Corpus, i es va esmicolar sense causar morts ni ferits. Els diferents fragments es van refondre i així va néixer la nova Assumpta, que l'octubre d'aquell any ja tornava a repicar.

A la cúpula del campanar hi ha l'àngel. El 1968, una grua va alçar-lo per substituir una figura decapitada durant la guerra del Francès. L'escultura originària, però, no era un àngel sinó una figura alada amb els ulls tapats com una al·legoria de la fe. Ara bé, el desig popular, que des de lluny no veia els ulls embenats, va convertir-lo en un àngel. Per això, quan es va decidir restaurar-lo, ja es va encarregar un àngel, que el 6 de juny de 1968 es va col·locar en el punt més alt del cloquer.

6 La porta dels Apòstols
La porta dels Apòstols
La porta dels Apòstols Getty Images

Als peus del campanar, sortint del temple, hi ha la porta dels Apòstols. Les seves figures ja no hi són, però la visió en conjunt de la torre es manté. La catedral romànica i l'actual tenien tres portes d'accés, una de les quals era la dels Apòstols. Construïda entre els segles XIV i XX, les figures dels 12 apòstols les va construir al segle XV l'escultor i mestre d'obres Antoni Claperós. Malauradament, el material de què es van fer (terracota) no va aguantar bé el pas del temps ni, tampoc, l'intent de trasllat que es va fer a inici de la Guerra Civil. De les sis escultures que quedaven a l'interior de la catedral, només se'n van poder traslladar dues: les altres es van esmicolar!

7 El Tresor de la catedral
Una de les il·lustracions del 'Beatus' de Girona
Una de les il·lustracions del 'Beatus' de Girona Wikimedia Commons

Al costat de l'església es troba el Tresor de la catedral. Conté l'excepcional Tapís de la Creació, que il·lustra l'origen del cel i de la terra tal com eren concebuts al final del segle XI, i el Beatus de Girona, una còpia del segle X del Comentari a l'Apocalipsi realitzat pel Beat de Liébana. El manuscrit conté 115 miniatures, la majoria a pàgina sencera, il·lustrades amb colors vius, molt d'or i argent.

8 Els sepulcres d'Ermessenda de Carcassona
El sepulcre de Ramon Berenguer II
El sepulcre de Ramon Berenguer II Bob Masters / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

A la catedral de Girona reposen les restes d'una de les dones més importants de la nostra història, Ermessenda de Carcassona, que va morir l'1 de març del 1058. El sepulcre de la comtessa (l'original) es troba a una de les moltes capelles que hi ha a la catedral, que ara porta el nom de la dona que va governar intermitentment la Catalunya del segle XI. Vers el 1335 va estar dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista.

La imatge que la representa és del “mestre de pedra” Guillem Morell, que va treballar en la realització d'una de les portes de la catedral.

El sepulcre de Ramon Berenguer II
També són obra de Morell l'escultura jacent i algunes ornamentacions del sepulcre del comte Ramon Berenguer II, anomenat el Cap d'Estopes per la seva cabellera rossa i arrissada. D'ell també en trobareu el falcó, l'ocell que, segons una llegenda, va desemmascarar l'assassí del seu amo. No en trobareu les pedres, sinó una escultura que el representa i que està situada a les arquivoltes de la porta de sant Miquel.

9 'Batalla monumental'
'Batalla monumental' compta amb Roger de Gràcia com a conductor i amb Candela Figueras i Ivan Medina com a reporters
'Batalla monumental' compta amb Roger de Gràcia com a conductor i amb Candela Figueras i Ivan Medina com a reporters

Batalla monumental, dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs, diumenge 7 de febrer), i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals, diumenge 21 de febrer). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i InstagramAquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto