OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Batalla monumental

La Colònia Güell: els punts imprescindibles

Passegem pels carrers d'una de les colònies industrials més singulars de Catalunya i un dels deu monuments que es batran a 'Batalla monumental'

Arnau Cònsul i Anna M. Bofarull

La Colònia Güell, amb la majestuosa Cripta Gaudí, és un dels deu monuments que competeixen a la segona temporada de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. El tercer episodi, que s'emetrà dijous 27 de gener a les 22.45 h, enfrontarà aquesta joia modernista i el Palau de la Música Catalana en la Batalla modernista. El guanyador el decidirà l'audiència, que podrà votar a les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i Instagram.

1 Una colònia industrial singular
Cripta Gaudí de la Colònia Güell
Cripta Gaudí de la Colònia Güell

Com totes les colònies industrials del país, l’origen d’aquesta joia modernista enclavada al Baix Llobregat, dins del municipi de Santa Coloma de Cervelló, té a veure amb l’intent de la burgesia empresarial catalana de minimitzar les pèrdues provocades per la conflictivitat laboral de la segona meitat del segle XIX. En aquest cas, va ser Eusebi Güell qui, vistes les conseqüències de la vaga general del 1885, va decidir traslladar totes les fàbriques que tenia al Vapor Vell de Sants a un indret tranquil, enmig del camp i l’aire pur.

Aprofitant uns terrenys propietat de la família a la finca de Can Soler de la Torre, va fer construir una fàbrica de vellut que s’envoltava del que ben bé es pot considerar un nou poble: amb capella i mossèn propis, habitatges per a tots els treballadors, servei mèdic, escola per als fills, una cooperativa on poder comprar viandes a preus més baixos i fins i tot un local per a les hores d’oci: un ateneu amb teatre!

Fins aquí, el model no és gaire diferent del d’altres colònies industrials disseminades arreu del país, si no fos que els Güell comptaven, com si estigués en nòmina, amb Antoni Gaudí. El genial arquitecte i l’industrial, que havien estat presentats feia pocs anys i s’havien avingut de seguida, van encetar una col·laboració que avui els reporta una fama mundial i un lligam indissolubles: són dos cognoms que van sempre junts. 

2 La plaça Joan Güell
Teatre Fontova de la Colònia Güell
Teatre Fontova de la Colònia Güell Herodotptlomeu - Wikimedia Commons

Enfeinat com estava amb projectes per mig Estat espanyol, Gaudí només va planificar el conjunt de la colònia i va deixar que els seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver i Josep Canaleta i Cuadras s’encarreguessin de dissenyar i aixecar els diferents edificis. Això sí: es va reservar l’església, de la qual us parlem més endavant.

Malgrat que hi van intervenir diversos enginyers, la uniformitat del conjunt de la Colònia Güell és molt notable. I és que tots quatre tenien ben clar els cànons modernistes: fer servir el maó vist, la ceràmica, el ferro forjat i el vidre en totes les edificacions, que s’agrupen al voltant de la plaça Joan Güell.

Al bell mig de la plaça, presideix l’espai una estàtua d’Eusebi Güell, el fundador i fill de Joan Güell, i al voltant es troben edificis com l’Ateneu Unió i el Teatre Fontova, dos llocs de confluència de la vida social, lúdica i cultural de la colònia.

3 Residències emblemàtiques
Ca l'Espinal, a la Colònia Güell
Ca l'Espinal, a la Colònia Güell Canaan - Wikimedia Commons

Can Soler de la Torre
Tot caminant per l’avinguda de Ferran Alsina trobem, a la plaça de la Masia, la residència familiar de la família Güell. L’antiga masia Can Soler de la Torre, del segle XVII, va ser rehabilitada per Francesc Berenguer i Mestres.

Ca l’Ordal
Seguint per l’avinguda Ferran Alzina, Ca l’Ordal és un edifici dividit en tres habitatges que va allotjar famílies pageses que treballaven les terres de l’amo. Obra de Joan Rubió i Bellver, la construcció té l’estructura d’una masia amb elements modernistes.

Ca l’Espinal
Joan Rubió també és l’autor d’un dels edificis més rellevants del conjunt, Ca l’Espinal, situat al capdamunt del carrer Malvehy. Va ser la residència de l’administrador de la fàbrica i destaca per la seva façana de pedra i maó vist amb una balconada cilíndrica i un magnífic joc de sanefes.

4 La Casa del Mestre i l'Escola
Casa del Mestre, a la Colònia Güell
Casa del Mestre, a la Colònia Güell Enfo - Wikimedia Commons

Obra de Francesc Berenguer i Mestres, aquest magnífic edifici modernista era la residència del mestre de l’Escola, situada a tocar i unida per un pont d’arcs parabòlics. Ambdós edificis combinen la pedra amb elements de maó vist i eren imprescindibles en la vida de la colònia, ja que Eusebi Güell va donar gran importància a l’educació dels infants que hi vivien. En una de les cantonades de la casa, tal com si fos un castell, destaca una torreta angular acabada amb un pinacle de ceràmica vidriada que té al capdamunt una creu de ferro forjat.

5 La Cripta Gaudí
Cripta Gaudí de la Colònia Güell
Cripta Gaudí de la Colònia Güell

Tal com explicàvem unes línies més amunt, Gaudí es va reservar l’església de la Colònia Güell. Només entrar a la cripta, el visitant pot sentir la seva expressivitat, resultat evident de les agosarades mesures arquitectòniques del mestre. I és que en tota la construcció no hi ha cap columna amb la mateixa inclinació, cadascuna es veu sotmesa a la càrrega que ha de suportar.

La volta catalana tradicional també hi és transformada de tal manera que, convertida en cobertes parabòliques i hiperbòliques, esdevé un clar precedent del que anys després va ser l’arquitectura d’avantguarda. L’interior està dominat per la pedra basàltica i el maó, i quatre columnes rústiques s’imposen sobre el visitant, amb un cert aire de religiositat primitiva. En contrast, els vitralls i els mosaics omplen l’indret de colors.

Malauradament, Gaudí només va tenir temps de construir-ne la cripta, perquè quan Eusebi Güell va morir el 1918, els seus fills van desistir del projecte. De fet, això ja va anar bé a Gaudí, que es volia dedicar en exclusiva a la seva obra definitiva: la Sagrada Família. No és estrany, per tant, trobar rastres d’aquesta basílica a la cripta: l’arquitecte la va fer servir de banc de proves, sobretot de noves tècniques de càlcul d’estructures. El fet que quedés inacabada no va ser un impediment perquè fos inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

6 La Cooperativa, actual exposició de la Colònia Güell
Antiga Cooperativa de la Colònia Güell
Antiga Cooperativa de la Colònia Güell Enfo - Wikimedia Commons

Per entendre bé el funcionament i l’esperit de les colònies industrials, i en particular de la Colònia Güell, no hi ha una opció millor que visitar l’exposició permanent que trobareu a l’antic edifici de la Cooperativa. Té cinc àmbits de visita i la planta baixa està dedicada, en exclusiva, a la història de les colònies industrials de Catalunya.

A la planta superior, us sorprendrà la reproducció de la maqueta estereostàtica ideada per Gaudí per visualitzar l’església en tres dimensions. En aquesta part, l’arquitecte modernista és el gran protagonista: hi aprendreu els descobriments que va fer i que li van permetre idear la Sagrada Família.

7 'Batalla monumental'
Segona temporada de 'Batalla monumental'
Segona temporada de 'Batalla monumental'

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumentalLes fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competeixen en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: FacebookTwitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.

Subscriu-t'hi

Portada del número 242 de SÀPIENS (maig 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 242 de SÀPIENS (maig 2022)

Les víctimes oblidades de la Transició

Publiquem, per primera vegada, la llista completa de les víctimes de la violència policial

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto