Com s'obtenien els colors del romànic?
Us expliquem com els mestres del romànic obtenien els colors amb què van pintar, entre d'altres, la 'Maiestas Domini' de Sant Climent de Taüll
Seguint els tractats més populars de pintura medieval i els coneixements locals d’algunes receptes, els mestres del romànic barrejaven diversos minerals i així preparaven amb precisió les ternes de colors: el to normal i també la seva versió més clara i més fosca, per donar profunditat i realisme en alguns elements com les celles, els plecs de les robes, els cabells...
No es descarta, però, que l’artista portés altres pigments —o li fossin subministrats—, com ara el cinabri o el verd de malaquita 8, que no són propis de la serralada pirinenca, però que s’utilitzaven en altres indrets del continent europeu.
D'aquesta manera es van obtenir els colors per pintar, entre d'altres, la 'Maiestas Domini' de l'església de Sant Climent de Taüll, un dels 12 monuments del concurs Batalla monumental. Diumenge 24 de gener es va enfrontar al monestir de Sant Pere de Rodes, en el que va ser el tercer capítol del programa que escollirà el nou monument favorit dels catalans.

L’ocre marró s’obté a partir de la limonita 3, i el siena i el vermell terrós, de l’hematites 4, minerals que són barreges d’òxids de ferro.

Per al blau s’utilitzava el lapislàtzuli 5, un mineral molt car procedent de l’Orient, que s’emprava només per acolorir elements importants (com el mantell de la Mare de Déu). En el cas de Taüll, el blau prové de l’aerinita 6, un mineral de ferro, alumini i calci molt abundant a la serralada pirinenca.

El negre s’obtenia del carbó mineral 1 i actuava com a delimitador de les formes; perfilava les accions dels personatges, la indumentària i els elements de l’ambient.

El blanc, procedent del caolí 2, donava vivesa i brillantor a les figures; s’emprava com a contrapunt o contrast i per crear relleu.

L’aerinita 6 també era la base per obtenir altres tonalitats, com ara el verd, que s’aconseguia amb la barreja amb el groc de la goethita 7.

A Batalla monumental, sis enfrontaments (un per capítol), més la gran final, que serà un programa en directe. En cada enfrontament hi ha dos monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs); la Pedrera i Sant Pau (batalla de Modernisme); Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals), i Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla de romànic). Podeu passejar-vos per tots ells en aquest mapa interactiu.
En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Aquí us expliquem com.
Comentaris