A un dels murs de les ruïnes d’Empòrion, la ciutat grega, es troba una rèplica de l’escultura d’Asclepi —Esculapi per als romans—, déu de la medicina. Aquesta estàtua de marbre, de 2,15 metres d’alçària, es va trobar el 1909 dividida en 85 fragments i, després de ser restaurada al Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser retornada a Empúries el 2008. Ara es pot veure al museu del jaciment. Actualment és ben blanca, però en el seu origen havia estat acolorida, com totes les estàtues de l’antiguitat. El santuari d’Asclepi no va sobreviure.

Empòrion mai no va tenir un aqüeducte que subministrés aigua potable a la comunitat, per això la ciutat va disposar en tot moment d’un complex sistema de cisternes, pous i conductes que garantien l’abastament, l’ús i la distribució d’aigua. Aquestes cisternes estaven darrere del santuari d’Asclepi, ja que en aquests dipòsits s’emmagatzemava l’aigua necessària per dur a terme els ritus de purificació que es feien al temple. Aquí també es poden observar filtres depuradors de l’aigua, unes àmfores cilíndriques amb un orifici a la base i plenes de materials filtrants.

S’articulen al voltant d’un pati a cel obert on es poden veure restes d’un pou, una petita font i una cisterna. El pati està envoltat d’un pòrtic amb columnes (peristil) i al seu entorn hi ha els diferents àmbits de la casa. D’algunes habitacions, se’n pot conèixer l’ús per les inscripcions que s’han conservat. Per exemple, de camí al port, hi ha una habitació destinada als simposis, menjars en comú, i en la qual podem llegir la inscripció “Dolç estar reclinat”.

Aquesta plaça rectangular i porticada estava ubicada al centre d’Empòrion. Les nostres places porxades, com la de Vic, en són hereves. Les àgores tenien funció de centre cívic, polític i econòmic. Tancava l’àgora un edifici perpendicular al mar i de doble pòrtic: l’estoa, on es realitzaven les transaccions mercantils (avui en diríem llotja o cambra de comerç). Tot i que actualment aquesta zona és de color terrós, en el seu temps la plaça estava pintada de colors.

Es va inaugurar el 1917 a l’antic convent de Santa Maria de Gràcia dels monjos de l’orde dels Servents de Maria. A dins, s’hi pot veure una esplèndida mostra del que s’ha trobat en el decurs de les excavacions, treballs que s’allarguen a més d’un segle d’història, ja que la primera intervenció a la zona amb finançament públic data del 1846.

A més de l’escultura original d’Asclepi, destaquen el mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia i una petita nina articulada. És una figureta grega de ceràmica de 12,9 centímetres d’alçària per 3,76 centímetres d’amplària. Al cap porta un barret molt peculiar, una corona cilíndrica (pólos) que conserva restes de pintura vermella. Va pentinada amb trenes i porta un vestit curtet, amb plecs al final, que té restes de pintura blanca. Les espatlles i els malucs estan travessats per un forat que permetia lligar i moure els braços i les cames, respectivament.

Aquesta domus, de més de 3.000 metres quadrats, és comparable a les que hi ha als jaciments italians de Pompeia i Herculà. Els mosaics de tessel·les blanques i negres que decoren els paviments d’algunes habitacions són excepcionals. A aquesta gran casa romana hi havia un atri (l’espai obert central que servia per ventilar les cases romanes) amb l’impluvi i el compluvi per recollir l’aigua de la pluja. Posteriorment, va ser ampliada incorporant una zona enjardinada voltada d’un peristil. A l’interior del jardí (viridarium) hi havia arbres fruiters, plantes aromàtiques, bancs per seure o escultures.

Des d’un lateral del peristil, una escala condueix a un espai subterrani: el criptopòrtic, passadís cobert a nivell de terra o semienterrat que s’usava per a la conservació d’aliments com ara la carn o el gra, o bé per passejar-hi a l’hora de la calor. Els arqueòlegs encara no han pogut saber què hi guardava el propietari d’aquesta finca, potser així haurien pogut esbrinar l’origen de la seva fortuna. A l’interior, un audiovisual en 3D recrea com era l’interior de l’habitatge.

És la versió romana de l’àgora grega. Una plaça porticada i plena d’estàtues on es concentraven els edificis públics i religiosos més importants. És difícil no identificar-la, ja que es tracta d’una esplanada equivalent a quatre illes de cases. Al sector nord es concentrava l’activitat religiosa pública. Avui es pot contemplar la reconstrucció del podi on estaria assentat el temple principal. Un dels grans misteris d’Empúries és saber a quina divinitat estava dedicat aquest edifici. Sí que, en canvi, se sap que a un lateral del fòrum i pagat per un magistrat de la ciutat hi havia un templet dedicat a la deessa Tutela, a qui se li podia demanar la protecció de persones o coses.

Al fòrum, però, també hi havia edificis civils, els dos més importants dels quals eren la basílica, on s’exposaven les lleis, s’impartia justícia i es custodiaven els presos, i la cúria, on es reunien els magistrats que governaven la ciutat.

La zona de les tabernae (botigues) era una illa de cases i botigues. En aquest espai els habitatges són construccions més populars.

Emporiae estava delimitada per unes muralles perimetrals. El sector millor conservat és el pany meridional que presenta dues portes d’accés. En aquesta porta hi ha un fal·lus, símbol de benvinguda a la ciutat romana, de fortuna i de protecció. Aquí també es poden veure les roderes dels carros marcades a la via.

L’annexió física i jurídica d’Empòrion i Emporiae —situada just a sobre de l’altra—, es va produir al darrer quart del segle I aC. El terreny pla els va permetre una construcció urbanística en forma de rectangle perfecte dividit per dos eixos de comunicació: el decumanus maximus d’est a oest i el cardo maximus de nord a sud. Passejant pel cardo es poden veure tots els punts imprescindibles d’un jaciment que va començar la seva història el 275 aC, amb l’arribada dels grecs, i la va acabar al segle III dC, quan la ciutat romana va ser abandonada després que la via Augusta unís les principals ciutats romanes seguint la costa, que era la via comercial, i apartant Empúries.

A partir del 10 de gener, la gran batalla dels monuments es viurà a TV3, al concurs Batalla monumental, que tindrà Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Ivan Medina com a reporters.

Les restes arqueològiques d'Empúries i de Tàrraco, el castell de Miravet i el de Cardona, l'església de Sant Climent de Taüll i el monestir de Sant Pere de Rodes, la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau, el monestir de Santes Creus i el de Poblet, i la Seu Vella de Lleida i la catedral de Girona són els dotze monuments que competiran durant els vuit capítols de Batalla monumental. Podeu veure'ls en aquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe.