Subscriu-t'hi
Batalla monumental

La Pedrera: els punts imprescindibles

Us expliquem què no us podeu perdre de l’edifici civil més emblemàtic d’Antoni Gaudí, la Casa Milà, que el 1984 va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco

Diumenge, 31 de gener, la Pedrera s'enfronta al recinte modernista de Sant Pau en el que serà el quart duel de Batalla monumental, el programa de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans.

1 La façana
La Pedrera
La Pedrera Getty Images

Antoni Gaudí va dissenyar una façana que no era un mur de càrrega, sinó una cortina de més de 6.000 blocs de pedra units a l’estructura per elements metàl·lics que va ser l'origen del nom amb què és coneguda la casa, la Pedrera. Això permetia que aquesta pogués ser més lleugera, ondulada i tenir finestres més grans. De fet, tota la façana, en aparença tan feixuga, se sosté per si mateixa. En veritat, hi ha tres façanes: la del passeig de Gràcia, la del xamfrà i la del carrer de Provença.

Un bon exercici és posar-se a comptar balcons i finestres, però, si no el voleu fer, retingueu aquests números: 32 i 150! Trenta-dos balcons amb unes reixes de ferro que van ser fetes amb restes de ferralla de desballestament, planxes, barres i cadenes; i cent-cinquanta finestres.

També cal fixar-se en la porta, una porta feta amb fragments de vidre que creen una trama de formes orgàniques (a l'època no hi havia vidres continus). Està dividida en tres parts: una per a les persones que entren a peu, una altra per als automòbils i la part "dels targetons" (part superior) que s'obria a l'estiu perquè l'aire es regenerés.

2 Els vestíbuls
La Pedrera
La Pedrera Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

N’hi ha dos: el del passeig de Gràcia i el del carrer de Provença. Tant de l’un com de l’altre destaquen les pintures murals de les parets i dels sostres, que imitaven tapissos de tema mitològic. Al principal hi ha representats els amors de Vertumne, déu de les estacions, i Pomona, deessa dels fruits i jardins. Al de Provença s’hi poden veure, entre d’altres, la sèrie dels herois de la guerra de Troia i la de les aventures de Telèmac, totes dues inspirades en passatges de la Ilíada i l’Odissea. Aquesta decoració pictòrica va ser dirigida pel pintor simbolista Aleix Clapés. Hi van participar pintors com Xavier Nogués, Iu Pascual i Teresa Lostau. 

3 Els patis
El pati de passeig de Gràcia
El pati de passeig de Gràcia Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

A més de petits patis de ventilació, Antoni Gaudí va construir dos patis de grans dimensions per millorar la il·luminació i la ventilació en els setze apartaments de què disposava la finca. Eren el pati de les flors (passeig de Gràcia) i el de les papallones (carrer de Provença), al qual s'accedeix a través d’un túnel que el connecta amb el de les flors, que era l’accés a l’habitatge on vivia el matrimoni Milà. Des del pati es pot veure com Gaudí va situar i idear la mida i la forma de les finestres, pensant en la ventilació i l'entrada de llum natural als habitatges. Per això, als pisos de sota hi ha uns grans finestrals i als de dalt, no. També va tenir en compte la sortida de les males olors i va disposar les cuines i els banys al voltant de sis celoberts.

La peculiaritat d’aquests patis és la disposició de les finestres, que faciliten la ventilació i l’entrada de llum natural als habitatges. I a les parets, pintures murals a tot color amb motius florals, escenes mitològiques i detalls policroms. Un cop més, la inspiració natural de Gaudí es fa present en aquest edifici.

4 Els pisos
Al 'pis dels veïns' es pot veure com era un dels habitatges de lloguer de la Pedrera
Al 'pis dels veïns' es pot veure com era un dels habitatges de lloguer de la Pedrera Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

La Pedrera tenia setze apartaments. El matrimoni Milà (Pere Milà i Rosario Segimon) vivia a un pis de 1.300 metres quadrats que ocupava tota la planta principal i que ara està reconvertit en sala d’exposicions. Actualment es pot visitar l'anomenat pis dels veïns, que recrea un dels apartaments de la quarta planta, amb mobles, atuells i elements decoratius originals. Els seus més de 250 metres quadrats es repartien en dos banys (un d’ells de tipus suite); un espaiós despatx gran connectat i alhora separat per una porta corredissa de l’ampli menjador i sala d’estar; una cuina ampla i de tipus office amb molta claror, i l’habitació dels nens a un bon grapat de metres de distància del menjador i del dormitori principal.

L'espai interior dels habitatges no tenia parets de càrrega: totes eren envans. El sistema estructural de pilars de pedra, totxo o ferro que va idear Gaudí li permetia distribuir lliurement l'espai interior dels habitatges sense necessitat de parets mestres.

Un dels elements ornamentals que va utilitzar l'arquitecte als pisos van ser els falsos sostres (cel rasos). Uns dels més espectaculars eren els de les plantes nobles.

5 El terrat
El terrat de la Pedrera
El terrat de la Pedrera Getty Images

És el lloc on hi ha aquelles punxes de corbes impensables que formen part de la silueta de Barcelona. Són els badalots o caixes d’escala, que comunicaven les golfes amb el terrat i per a les quals Gaudí va utilitzar formes corbes. Quatre dels sis que hi ha estan coberts per trencadís de pedra, marbre o ceràmica. També hi ha les torres de ventilació, que ajudaven a renovar l'aire de les golfes, i les xemeneies, que apareixen soles o en grups de tres o quatre i que són els guerrers d'un edifici màgic.

6 Les golfes
Les golfes de la Pedrera
Les golfes de la Pedrera Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

És un espai diàfan, construït sobre l'últim pis, que té una de les moltes genialitats de Gaudí: 270 arcs catenaris de maó, que van permetre a l'arquitecte no augmentar el pes de l'edifici. A les mateixes golfes s'explica que l'arc catenari és un arc prim i fàcil de construir que es recolza per si mateix i que no necessita cap contrafort, amb una distribució de càrrega perfecta que aconsegueix una estructura oberta i lleugera. En aquest espai s'hi feia la bugada i ara allotja una exposició permanent sobre Gaudí i les seves obres, amb un àmbit dedicat a la Pedrera on trobareu maquetes, plànols, objectes, dissenys, fotografies i vídeos.

7 'Batalla monumental'
La Candela Figueras lluita contra un gladiador a #BatallaClàssicsTV3, la primera emissió de 'Batalla monumental'
La Candela Figueras lluita contra un gladiador a #BatallaClàssicsTV3, la primera emissió de 'Batalla monumental'

A Batalla monumental, dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic, 24 de gener); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme, diumenge 30 de gener); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs) i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i InstagramAquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

No eren bruixes

Dediquem un dossier especial al fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya amb la voluntat de dignificar els milers de dones que en van ser víctimes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto