Pot semblar paradoxal haver convertit un poble bombardejat en un monument. I, més encara, que figuri a la llista dels monuments favorits dels catalans. No es tracta de cap construcció que ens parli de l’antiguitat remota, ni d’una obra que exemplifiqui un determinat estil arquitectònic, ni d’un edifici de dimensions colossals o aixecat per perpetuar el record d’algun fet memorable. En essència, són les ruïnes d’una vila que va patir com poques els estralls de la Guerra Civil, quan, l’estiu del 1938, el front va arribar a l’Ebre i s’hi va estancar fins al novembre.

Durant setmanes, els veïns van sentir xiular bales i bombes a la vora i van veure com les parets els quedaven marcades de trets, fins que va arribar el 3 de setembre i els franquistes van aconseguir trencar la línia defensiva justament per Corbera, després d’un intens bombardeig. La part alta del poble va quedar gairebé tota enderrocada, els veïns es van mudar a les cases de la part baixa i l’exèrcit rebel va instal·lar tres-cents canons al poble per bombardejar la serra de Cavalls, just davant, que és fins on havia reculat la defensa republicana. Així i tot, la batalla encara es va allargar dos mesos, fins al 16 de novembre, i va deixar 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.

El Poble Vell de Corbera d’Ebre ha estat, des d’aleshores, testimoni mut de la violència bèl·lica. És de tot plegat que ens parlen aquestes ruïnes, que van romandre intactes, tal com les havien deixat les bombes, i que amb el temps van ser convertides en monument per voluntat popular, a causa de l’afluència incessant de visitants que rebia el Poble Vell. Aquest va ser el motiu que va dur la Generalitat a museïtzar l’espai.

Passejar pels carrers i contemplar les cases derruïdes del Poble Vell permet comprendre els esdeveniments que hi van tenir lloc aquell estiu i fer-se una idea del brutal impacte que la guerra va deixar sobre les Terres de l’Ebre. Pobles arrasats, cases abandonades, trinxeres i refugis per tot arreu... Un paisatge que va canviar per sempre.

L’únic edifici que es manté dret a l’antiga vila és la imponent església de Sant Pere, malmesa i parcialment rehabilitada, de la qual es conserva l’esquelet. L’església barroca es va construir damunt d’una antiga fortalesa de l’orde del Temple. Pavimentada de nou, la restauració es va fer amb cura de mantenir el record de la batalla de l’Ebre i avui s’utilitza com a espai de memòria i centre d’activitats culturals. S’hi fan exposicions d’art i de fotografia, concerts, obres de teatre i altres activitats culturals, sempre amb l’objectiu de fer memòria d’uns fets que no s’han d’oblidar mai.

Als carrers del nucli, declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya, les indicacions són sobreres, perquè la destrucció parla per si sola. Comprovareu, però, que, a més de les runes, l’espai s’ha convertit en un referent per a molts artistes, que han volgut homenatjar els milicians que van defensar la democràcia.

D’aquesta manera, hi trobareu una estàtua de Joan Brossa, La bota, que demana que ningú torni a calçar-ne mai cap, i un monument de record a les Brigades Internacionals, obra de l’artista José Luis Terraza.

Repartides per tot el poble també hi ha un seguit d’escultures, 28 en total, una per cada lletra de l’alfabet, que formen l’Abecedari de la Llibertat. Vint-i-vuit expressions artístiques que conviden a reflexionar sobre el diàleg en la construcció d’una societat justa. És per tot plegat que avui el Poble Vell de Corbera d’Ebre s’ha convertit, amb tots els honors, en un monument a la pau.

Val la pena passar, abans o després de visitar el Poble Vell, pel Centre d’Interpretació 115 Dies, al centre de Corbera d’Ebre. Us hi explicaran punt per punt tots els detalls de la batalla més llarga i cruenta de la guerra, les ofensives i contraofensives dels dos exèrcits –amb maquetes, diorames i vídeos– i podreu contemplar una mostra d’elements quotidians del front: uniformes, cascs, banderes, obusos... A més, és el punt de partida de la majoria de rutes per espais de la batalla de l’Ebre que s’organitzen i podreu informar-vos de com podeu arribar a cada lloc pel vostre compte.

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumental. Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competeixen en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.