La gran muralla que circumda la capital de la Segarra es va construir entre els segles XIV i XV per ordre de Pere III el Cerimoniós, dins del procés de fortificació de les principals poblacions del Principat durant la guerra contra Castella. El recinte emmurallat actual en va substituir un de més antic del segle XIII, que havia quedat en desús quan els veïns havien construït balconades per unir les cases amb els horts enganxats al mur defensiu. Gairebé tres quilòmetres de muralla, amb una alçària d’entre deu i dotze metres, encerclaven originalment una superfície de prop de 200.000 m2 dividida en dos sectors, situats al nord i al sud de la plaça de Santa Anna. Avui es conserva el perímetre que envolta el carrer i la plaça Major. Una vintena de torres, deu portals d’accés i un fossat de vuit metres completaven la fortificació.

No exagerem si diem que el patrimoni de Cervera és especialment significatiu: té 11 monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional! Ja sigui pel seu valor històric, artístic o arquitectònic, a través d’ells, així com de la resta d’estructures del nucli urbà, els visitants poden dibuixar gairebé mil anys d’història.

Una bona manera de començar la visita és recórrer el carrer Major, on se succeeixen diversos edificis emblemàtics. Al número 15, hi trobareu l’antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem, del segle XII. D’entrada se us farà estrany, perquè als baixos hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia, però un petit detall delata el llegat dels antics Hospitalers: una creu de Malta, tradicionalment associada a l’orde.

Si seguiu caminant, atureu-vos al número 64, davant el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. És l’edifici amb més transcendència de la ciutat per dos motius. En primer lloc, en aquest indret es van reunir les Corts del 1359, que, presidides per Pere III el Cerimoniós, van servir per acordar la creació de la Generalitat. Un segle més tard, el 1469, Isabel i Ferran, futurs Reis Catòlics, van signar-hi les capitulacions matrimonials.

Al número 79, hi trobareu un altre edifici vinculat a l’antiga Diputació del General, la casa delmera; fixeu-vos en un dels balcons, on encara figura l’escut de la institució. A tocar mateix us sorprendrà la Casa Joan, amb elements renaixentistes ben a la vista i, una mica més amunt i a l’altra banda, el convent de sant Agustí i la Casa Duran i Sanpere, que conserva el mobiliari original de l’inici del segle XX i avui seu del Museu comarcal.

A la plaça Major, el campanar de l’església de Santa Maria, monumental temple gòtic, talla la respiració. Probablement haurem tingut ocasió, abans, de sentir el so de les sis campanes que encara es toquen manualment: la més gran de totes, el Seny Major, data de mitjan segle XV. L’església, construïda a mitjan segle XIV, va completar-se anys a venir amb la construcció d’una cripta el 1588, de la capella del Sant Misteri el 1630 o amb la substitució de la façana, per una de neogòtica, el 1821.

Des de la plaça també podreu accedir al que queda del primer camí de ronda cerverí: un carreró cobert format el segle XIII quan la construcció de la nova muralla va deixar-lo en desús i les cases del carrer Major van decidir ampliar-se passant-hi, literalment, per sobre. La llegenda diu que les nits de lluna plena les bruixes hi celebraven aplecs. La moderna festa de l’Aquelarre, l’últim dissabte d’agost, li deu el nom i l’esperit.

Un dels símbols de visita imprescindible a Cervera és la universitat, un imponent edifici d’estil barroc i neoclàssic que ocupa una hectàrea de superfície. Després de la guerra de Successió, Felip V va tancar totes les universitats catalanes i va decidir crear-ne una de nova per controlar l’ensenyament superior. La concessió d’aquest nou centre, que a partir del 1717 substituiria tots els altres, va aportar un gran creixement econòmic, intel·lectual i demogràfic al municipi. Avui, quan s’arriba a la plaça de la Universitat, sorprèn trobar un edifici tan monumental, considerat un dels millors exemples d’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Des del 13 de gener, la gran batalla dels monuments es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada del concurs Batalla monumental, que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres.

Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competiran durant els set capítols de Batalla monumental. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

L'audiència decideix el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe.