Al segle XIV, la guerra contra Pere el Cruel de Castella va fer que Pere III el Cerimoniós promogués la fortificació de les principals poblacions catalanes. Montblanc en va ser una, i avui té una de les muralles més espectaculars del país. Els seus murs fan sis metres d’alçària i un metre i mig de gruix, i s’estenen al llarg d’un quilòmetre i mig. Però fa tot just cinquanta o seixanta anys només les hauríeu intuït, aquestes muralles: la major part dels seus 1.500 metres de perímetre estaven tapats per cases adossades a banda i banda. I és que, a partir del segle XV i fins al XVIII, quan van perdre utilitat com a element defensiu, les autoritats van decidir arrendar les torres i permetre l’aprofitament dels murs per a la construcció de nous habitatges. Que avui puguem resseguir-les, reconeixent-ne la majestuositat, és fruit d’un minuciós i llarg treball de recuperació.

En tot el perímetre hi ha una trentena de torres amb merlets que fan entre 16 i 20 metres d’alçària. Tenen una base rectangular amb la part interior descoberta, excepte una, la dels Cinc Cantons, situada en un dels angles del recinte i que té una planta en forma de pentàgon. Al costat mateix, unes modernes lletres de ferro colat amb el nom de la vila us serveixen per provar tota mena d’enquadraments per a la fotografia de record. La dels Cinc Cantons és una de les dues torres més singulars de la ciutadella, juntament amb la torre portal de Bové, amb una quarta paret i escales interiors per accedir als pisos superiors. 

Originalment, el recinte emmurallat tenia quatre portals d’entrada orientats a cada un dels punts cardinals. Cap a l’oest, en el camí cap a Lleida, hi havia el de Sant Antoni, que durant el segle IX es va derruir per permetre l’accés dels carruatges dins la vila. El de Bové, encarat a llevant, consta d’una torre que és l’única construïda per tots quatre costats. Però potser el més singular és el de Sant Jordi, situat al tram de muralla del mateix nom i que es troba encarat cap al sud, en direcció a les muntanyes de Prades. Just en aquest punt el costumista Joan Amades hi va situar l’enfrontament entre sant Jordi i el drac, un episodi que es reviu cada any durant la Setmana Medieval que es fa a Montblanc al voltant del 23 d’abril.

Posats a començar a vorejar les muralles en algun punt d’aquest quilòmetre i mig que mesuren, proposem que sigui aquest, el portal que protagonitza la llegenda més romàntica de Catalunya. Si seguim l’ordre de les agulles d’un rellotge, caminem en direcció nord-est, enganxats al mur, i la parada següent serà a l’església de Sant Marçal, que fa just de cantonada del trapezi irregular que és la ciutat antiga: un dels pocs indrets en què no es va poder recuperar el mur original, probablement perquè va desaparèixer, com es pot observar a la torre adjacent, amb tota una cara convertida en finestrals de vidre. El tram de muralla que veurem a continuació és dels més fotografiats del conjunt, per l’estampa rectilínia, de set torres, que s’albiren amb una mateixa ullada, fins a ser al portal de Sant Antoni, que es distingeix dels altres pel matacà que el corona. Davant seu, l’Hospital de Santa Magdalena, avui seu de l’arxiu comarcal, mereix una visita.

Més endavant, al segle XV, es va obrir un nou portal, el del Castlà, orientat cap a Barcelona, i que era de pas exclusiu del representant del rei cap al palau fortalesa del Castlà a través dels jardins. Dels trams de muralla, a més del de Sant Jordi, destaca també el baluard de Santa Anna, que, com que tenia una posició més enlairada, era l’únic on mai no va haver-hi un fossat.

Entre una torre i l’altra, tot i que camineu pel carrer de la Muralla de Santa Tecla, passareu pel tram on els murs medievals són menys visibles i continuen tapats; així us fareu una idea de com era el Montblanc desemmurallat. És un bon moment per entrar al  clos de la ciutat antiga, ja que aneu a parar de ple al carrer dels Jueus, un dels que conserven més bé l’esperit medieval, amb cases que tenen el revestiment de pedra primari, i un parell de misteriosos arcs apuntats que el travessen. La comunitat jueva va ser una part indestriable de la vila. En temps medievals, el call s'estenia en un vertader barri, però, després de ser salvatgement eliminat l’any 1391, avui només en queda el carrer dels Jueus.

És una de les joies de la vila medieval de Montblanc. De nau única coberta amb voltes de creueria i amb capelles als costats, es va alçar al segle XIII sobre l’antiga església romànica de la població. La seva construcció va ser testimoni del moment més potent de Montblanc: la vila necessitava una nova església i un estil més d’acord amb els nous temps, el gòtic. Els orfebres i picapedrers van esculpir escenes de l’Antic Testament als capitells dels pilars de la nau i, a les capelles de l’absis, del Gènesi. L’any 1327, l’església ja tenia una capella i un altar. Sis anys més tard, ja va poder acollir la clausura de les Corts Generals de Catalunya. No va ser mai una seu ni una catedral, però a Montblanc sempre s’ha conegut com la catedral de la Muntanya.

Seguiu pels carrerons fins a la plaça de Sant Miquel i visiteu-ne l’església: un exemple característic dels temples que es van construir a la Catalunya Nova i a València i Mallorca després de les conquestes de Jaume I. Basíliques molt simples, d’una nau, poca decoració i una torre ben alta. L’interior, dels segles XIV-XV, és d’una sola nau amb capelles als contraforts i coberta amb un enteixinat notable. Sapigueu que les Corts Catalanes s’hi van reunir tres vegades, al llarg del segle XIV, convocades per Jaume II el Just, Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.

Des de la plaça de Sant Miquel, el carrer Major us tornarà a portar fins a la muralla, en un dels pocs trams enderrocats, que permet traspassar-la sense haver de sortir per cap portal. Quedareu encarats al convent de Sant Francesc, del qual només queda dempeus l’església, on l’any 1414 es reuniren, també, les Corts Generals. També hi ha constància documental de la celebració d’un capítol provincial de l’orde del Temple, l’any 1307. L’interior de l’església és un exemple preciós del gòtic primerenc, amb el qual podeu acabar la ruta al voltant de les muralles montblanquines: el portal de Sant Jordi és a la cantonada següent, a un centenar de metres.

Des del 13 de gener, la gran batalla dels monuments es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada del concurs Batalla monumental, que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres.

Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que han competit durant els darrers cinc capítols de Batalla monumental. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

D'aquests deu monuments, només cinc s'han classificat per competir a la gran final monumental, un programa en directe que es disputarà dijous 17 de febrer, a les 22.45 h, a la Seu Vella de Lleida. L'audiència ha decidit el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram.