D’estil gòtic, sobta la riquesa de la seva decoració, estranya en l’austeritat dels monjos de l’orde del Cister. El van fer construir el rei Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou, els dos grans mecenes del monestir, juntament amb Pere el Gran. Com a Poblet, al centre hi ha el templet del lavabo, on els monjos es rentaven les mans abans d’entrar al refetor (menjador).

Les figures dels capitells són sorprenents: animals exòtics, com un elefant o simis, alguns vestits i amb el cap cobert per una gorra o un mocador; animals fantàstics, com una sirena, dos dracs amb els colls entrellaçats o un grifó (una criatura mitològica meitat ocell, meitat lleó). També hi ha els anomenats ‘homes verds’, per la boca dels quals surten branques amb fulles, símbol del naixement de la naturalesa. Una de les figures més conegudes és la d’un escultor amb eines a les mans, que, per a alguns historiadors, és l’autoretrat del mestre d’obres Reinard des Fonoll, que va dirigir durant uns anys les obres del claustre.

A la galeria sud hi ha urnes sepulcrals de personatges nobiliaris destacats, com la de diversos nobles que van morir en la conquesta de Mallorca, com Ramon Alemany de Cervelló; Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn.

El parlador o locutori era l’únic espai del monestir on els monjos podien conversar; això sí, breument. També era el lloc on el prior distribuïa les tasques de la jornada. El parlador comunica el claustre principal amb el posterior, que té, al centre, un brollador d’aigua envoltat de xiprers.

Encara s’hi poden veure les grans piques de pedra a les parets de l’estança, un fogó de pedra o un molinet. Una finestra connectava amb el refetor per passar els plats d’una sala a l’altra. Originàriament, el menjador formava part del Palau Reial: era la sala de recepcions, una funció que va perdre amb els anys. Després d’una reforma, aquest saló del tinell es va convertir en el lloc on els monjos menjaven, bàsicament llegums, verdura i fruita procedents dels horts del monestir, tot acompanyat d’una mica de pa i vi.

El Palau Reial es va començar a construir a iniciativa de Pere el Gran, però es va acabar en època de Jaume II i Blanca d’Anjou. Acollia els reis quan visitaven el monestir. Més tard es va convertir en palau abacial.

Al monestir es poden visitar diferents estances que permeten reviure la vida diària de l’abadia, com el dormitori, una sala àmplia de 46 metres d’ample per 11 de llarg on reposaven els monjos, en comunitat, sobre jaços de palla. També es poden veure la sala capitular, on es reunien per fer la lectura diària d’un capítol de la Regla de Sant Benet ‒la que seguien els monjos de l’orde del Cister‒, i l’escriptori, el lloc on copiaven els manuscrits. Va exercir aquesta funció fins al segle XVII, quan es va reconvertir en celler. A l’ala nord del claustre hi ha la infermeria (no visitable) i les restes dels habitatges dels monjos jubilats. Aquestes estances van patir els espolis que va viure el monestir després que els monjos en marxessin, definitivament, el 1835.

Els vitralls de la rosassa i de les tres finestres que té a sota són un dels pocs conjunts de vidre cistercenc que es conserven a Europa. A més d’il·luminar, tenien una funció simbòlica: si la rosassa, el punt més elevat, representava Déu, les finestres representaven la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant).

La llum també entrava pel gran finestral gòtic de la façana, que, amb els seus vitralls policromats, és l’únic element decoratiu del temple, juntament amb el retaule barroc de l’altar major.

Santes Creus va ser el lloc on van ser enterrats Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva quarta esposa, Blanca d’Anjou. El del rei Pere, que es va començar a construir el 1291, conté una banyera de pòrfir vermell que va ser coberta amb una llosa de 900 quilos, un pes que la va salvar de ser profanada. Va arribar intacta fins al 2010, quan es va obrir en el projecte de restauració del panteó reial del monestir. Als peus del monarca reposen les despulles de l’almirall Roger de Llúria, que va voler ser enterrat al costat del rei i al terra, perquè les persones que transitessin la tomba de Pere el Gran trepitgessin la seva.

El de Blanca d’Anjou i Jaume II és un mausoleu doble. A diferència del de Pere el Gran, sí que va ser profanat (podeu llegir-ho aquí). Tot i que els assaltants en van treure les restes i les van llançar a un pou, el cos de la reina va poder ser reconstruït, en el marc del projecte de restauració que es va dur a terme coincidint amb el 850è aniversari de la fundació del monestir.

A Batalla monumental, dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs, diumenge 7 de febrer) i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Aquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.