Subscriu-t'hi
#NOERENBRUIXES, EREN DONES
Reparem la seva memòria. Signa el manifest
#NoErenBruixes, eren dones
Batalla monumental

Reial Monestir de Santes Creus: els punts imprescindibles

Us expliquem què no us podeu perdre d'un dels cenobis més impressionants del nostre país, una abadia cistercenca que reposa als peus del riu Gaià

Diumenge, 7 de febrer, el Reial Monestir de Santes Creus s'enfronta al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet en el que serà el cinquè duel de Batalla monumental, el programa de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans.

1 El claustre
El claustre de Santes Creus
El claustre de Santes Creus Getty Images

D’estil gòtic, sobta la riquesa de la seva decoració, estranya en l’austeritat dels monjos de l’orde del Cister. El van fer construir el rei Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou, els dos grans mecenes del monestir, juntament amb Pere el Gran. Com a Poblet, al centre hi ha el templet del lavabo, on els monjos es rentaven les mans abans d’entrar al refetor (menjador).

Les figures dels capitells són sorprenents: animals exòtics, com un elefant o simis, alguns vestits i amb el cap cobert per una gorra o un mocador; animals fantàstics, com una sirena, dos dracs amb els colls entrellaçats o un grifó (una criatura mitològica meitat ocell, meitat lleó). També hi ha els anomenats ‘homes verds’, per la boca dels quals surten branques amb fulles, símbol del naixement de la naturalesa. Una de les figures més conegudes és la d’un escultor amb eines a les mans, que, per a alguns historiadors, és l’autoretrat del mestre d’obres Reinard des Fonoll, que va dirigir durant uns anys les obres del claustre.

A la galeria sud hi ha urnes sepulcrals de personatges nobiliaris destacats, com la de diversos nobles que van morir en la conquesta de Mallorca, com Ramon Alemany de Cervelló; Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn.

2 El parlador i el claustre posterior
El claustre posterior
El claustre posterior Getty Images

El parlador o locutori era l’únic espai del monestir on els monjos podien conversar; això sí, breument. També era el lloc on el prior distribuïa les tasques de la jornada. El parlador comunica el claustre principal amb el posterior, que té, al centre, un brollador d’aigua envoltat de xiprers.

3 La cuina i el refetor
El templet del lavabo, on els monjos es rentaven les mans abans d’entrar al refetor (menjador)
El templet del lavabo, on els monjos es rentaven les mans abans d’entrar al refetor (menjador) Getty Images

Encara s’hi poden veure les grans piques de pedra a les parets de l’estança, un fogó de pedra o un molinet. Una finestra connectava amb el refetor per passar els plats d’una sala a l’altra. Originàriament, el menjador formava part del Palau Reial: era la sala de recepcions, una funció que va perdre amb els anys. Després d’una reforma, aquest saló del tinell es va convertir en el lloc on els monjos menjaven, bàsicament llegums, verdura i fruita procedents dels horts del monestir, tot acompanyat d’una mica de pa i vi.

El Palau Reial es va començar a construir a iniciativa de Pere el Gran, però es va acabar en època de Jaume II i Blanca d’Anjou. Acollia els reis quan visitaven el monestir. Més tard es va convertir en palau abacial.

4 El dormitori i la sala capitular
El dormitori de Santes Creus
El dormitori de Santes Creus Getty Images

Al monestir es poden visitar diferents estances que permeten reviure la vida diària de l’abadia, com el dormitori, una sala àmplia de 46 metres d’ample per 11 de llarg on reposaven els monjos, en comunitat, sobre jaços de palla. També es poden veure la sala capitular, on es reunien per fer la lectura diària d’un capítol de la Regla de Sant Benet ‒la que seguien els monjos de l’orde del Cister‒, i l’escriptori, el lloc on copiaven els manuscrits. Va exercir aquesta funció fins al segle XVII, quan es va reconvertir en celler. A l’ala nord del claustre hi ha la infermeria (no visitable) i les restes dels habitatges dels monjos jubilats. Aquestes estances van patir els espolis que va viure el monestir després que els monjos en marxessin, definitivament, el 1835.

5 L'església
La rosassa de Santes Creus
La rosassa de Santes Creus Getty Images

Els vitralls de la rosassa i de les tres finestres que té a sota són un dels pocs conjunts de vidre cistercenc que es conserven a Europa. A més d’il·luminar, tenien una funció simbòlica: si la rosassa, el punt més elevat, representava Déu, les finestres representaven la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant).

La llum també entrava pel gran finestral gòtic de la façana, que, amb els seus vitralls policromats, és l’únic element decoratiu del temple, juntament amb el retaule barroc de l’altar major.

6 Els mausoleus reials
Tomba de Pere el Gran
Tomba de Pere el Gran Paco Amate / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Santes Creus va ser el lloc on van ser enterrats Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva quarta esposa, Blanca d’Anjou. El del rei Pere, que es va començar a construir el 1291, conté una banyera de pòrfir vermell que va ser coberta amb una llosa de 900 quilos, un pes que la va salvar de ser profanada. Va arribar intacta fins al 2010, quan es va obrir en el projecte de restauració del panteó reial del monestir. Als peus del monarca reposen les despulles de l’almirall Roger de Llúria, que va voler ser enterrat al costat del rei i al terra, perquè les persones que transitessin la tomba de Pere el Gran trepitgessin la seva.

El de Blanca d’Anjou i Jaume II és un mausoleu doble. A diferència del de Pere el Gran, sí que va ser profanat (podeu llegir-ho aquí). Tot i que els assaltants en van treure les restes i les van llançar a un pou, el cos de la reina va poder ser reconstruït, en el marc del projecte de restauració que es va dur a terme coincidint amb el 850è aniversari de la fundació del monestir.

7 'Batalla monumental'
La Candela Figueras lluita contra un gladiador a #BatallaClàssicsTV3, la primera emissió de 'Batalla monumental'
La Candela Figueras lluita contra un gladiador a #BatallaClàssicsTV3, la primera emissió de 'Batalla monumental'

A Batalla monumental, dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs, diumenge 7 de febrer) i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i InstagramAquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.

Subscriu-t'hi

Portada del número 233 del SÀPIENS (agost 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 233 del SÀPIENS (agost 2021)

Investigació SÀPIENS: el túnel secret de la Guerra Civil

Entrem dins del túnel desconegut que hi ha al carrer de Pelai de Barcelona i us expliquem quan i per què es va construir

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto