Abans d’entrar a l’església, es passa per la galilea, un edifici adjunt que, com un vestíbul, ordenava l’accés a les naus. L’església és de creu llatina i amb tres naus. La portalada, del segle XII, era una de les joies de l’abadia. Esculpida pel mestre de Cabestany seguint el model d’un arc de triomf romà, les seves columnes i els relleus de marbre van ser arrencats i quasi no en queda res.

Les naus són del segle XI i imposen silenci. La seva alçària desmesurada i arriscada sobta en el món del romànic. Són gegantines i amb un estrany sistema de doble columna que li dóna un aspecte antic, com de temple romà. Aquí, el gran repte constructiu va ser aguantar el pes de la volta de canó, tan ampla, que cobreix la nau central. Es va optar per un sistema de doble ordre de columnes sobreposat damunt d’un podi, com si es tractés de tres pisos. Una solució arriscada que el converteix en una peça única del romànic.

Destaquen també els capitells, molt escultòrics, voluminosos i d’un gran mestratge. N’hi ha de corintis i de carolingis i la simetria entre els dels dos costats de la nau és perfecta: no hi ha cap diferència!

El segon cop d’efecte de l’església és la capçalera, amb un deambulatori o girola doble —de dos pisos— que envolta l’absis de la nau central. El corredor que dóna la volta a l’absis es va construir per donar fluïdesa i circulació als pelegrins que arribaven a l’església per venerar les relíquies, protegides sota l’altar. Una enginyosa solució polivalent que permetia que, mentre el poble accedia a l’altar, els monjos seguissin orant a l’espai central de la nau.

S’hi arriba sortint de l’església. Hi ha dos claustres, que corresponen a dos moments en el temps: el primer, del segle XI, respon a les primeres necessitats d’una comunitat que tot just començava. El segon, del segle XII, es va fer quan l’altre havia quedat petit. Al claustre superior hi ha el capitell dels monjos, un retrat de 16 monjos del segle XII curiós per la seva gran expressivitat. A més, és el més ben conservat.

Després de patir diverses crisis i de convertir-se en un lloc insegur a causa dels saquejos, els monjos van marxar del monestir el 1798. Hi ha fotografies de Sant Pere de Rodes abandonat i ruïnós. Espoliat diferents vegades, relleus i capitells van ser arrencats i revenuts fins que, ja el 1930, amb l’impuls de la Segona República, va ser declarat monument històric. Des de llavors, l’esforç per recuperar-lo ha estat constant. En aquest esforç per retrobar la identitat originària del monestir, l’equip de restauració va decidir que deixaria els seus dos claustres a la vista. El primer, el del segle XI, primitiu i sobri, sense capitells i amb volta de canó. I el segon, el del segle XII, més ampli, estilitzat, amb capitells decorats, i que va ser construït a tocar de l’altre, en un punt més alçat del terreny.

Amb l’estructura quadrada buida i la verticalitat amb tres nivells de finestres i un quart amb obertures circulars, el campanar és un exercici de perfecta geometria visual. La visita del seu interior buit impressiona.

Situada a llevant, amb la costa nord del cap de Creus al davant i el Port de la Selva als peus. Es troba al sobreclaustre, un segon pis del claustre on, amb els segles, es van anar construint noves dependències, que avui no s’han conservat. Un cop allà, només cal seguir les indicacions, que porten a la terrassa. En aquesta zona, un bon exercici és imaginar com podia ser la vida en aquesta falda de muntanya del cap de Creus quan una comunitat d’uns vint monjos hi resava, hi treballava la terra, gestionava les rendes de la pagesia, disputava el poder amb comtes i nobles, i promocionava el pelegrinatge.

El darrer tast de la vida medieval del monestir es pot fer al restaurant del recinte, sempre amb permís de la pandèmia. Es troba a tocar de la terrassa dels monjos, en un edifici recuperat on vivien les famílies que treballaven per al monestir. Des de les seves àmplies obertures es veu la zona exterior destinada als horts, la séquia, la cisterna i el safareig.

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes està format pel monestir, pel castell de Sant Salvador de Verdera i pel poble de Santa Creu de Rodes. El castell està situat al punt més elevat del cap de Creus. S’hi arriba per un camí que surt a tocar del monestir. Hi ha 30 minuts de ruta ascendent molt ben senyalitzada. Just a l’aresta de la serra, hi ha les restes del castell de Verdera, del segle XIII, i de l’església de Sant Salvador, del segle XI. El poble de Santa Creu de Rodes va ser un nucli habitat entre els segles XII i XV amb l’església, la plaça, els carrers i la muralla per on passava tot aquell qui arribava al monestir. Pelegrins, novicis, autoritats comtals i eclesiàstiques, pastors i comerciants, entre d’altres, creuaven el portal nord d’accés al poble, on arribaven tots els camins de la zona.

A Batalla monumental, dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic, 24 de gener); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme, diumenge 30 de gener); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs) i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Aquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.