La Bíblia en pedra. Amb aquest nom es coneix la gran portalada de Santa Maria de Ripoll. I és que en aquest arc del segle XII es pot veure Caín enterrant el seu germà Abel, Moisès fent brollar aigua de la roca de l’Horeb i David traslladant l’Arca de l’Aliança a Jerusalem. Situada a la façana occidental de l’abadia, la portalada és un llibre monumental esculpit en pedra, amb escenes bíbliques, motius vegetals i geomètrics, animals i representacions dels dotze mesos de l’any. És, en definitiva, una de les peces escultòriques més destacades de l’art romànic europeu i l’autèntica joia del monestir de Ripoll.

La portalada no formava part de l’edifici original, fundat per Guifré el Pelós el 879, ni de l’ampliació patrocinada per l’abat Oliba el 1032, sinó que s’hi va afegir a mitjan segle XII, gràcies al mecenatge de Ramon Berenguer IV. És una façana adossada d’uns onze metres i mig d’amplada, i més de set metres d’alçària, i un gruix d’un metre! Exempt podria recordar un arc de triomf, però, com a pòrtic, cal distingir-hi quatre parts: les arquivoltes centrals, el fris superior i els dos costats, cadascun amb una iconografia pensada amb exactitud que és impossible detallar en aquest apunt. Val a dir que és una compilació d’escenes bíbliques que inclou des de personatges com Nabucodonosor, Neró i Simó el Mag, fins als més habituals patriarques, profetes i sants, a més d’una representació dels pecats capitals. Un munt de relats esculpits fabulós que avui està protegit per un vidre, ja que la degradació de la pedra, a causa de la seva composició calcària, com en altres monestirs de l’època, és galopant.

Quan traspasseu el portal accedireu a l’interior de l’església, totalment reconstruïda al segle XIX, després que el monestir fos incendiat per soldats isabelins durant la primera guerra Carlina. Cal tenir clar en tot moment que totes les parets que hi ha darrere el pòrtic, que es va salvar de manera miraculosa de l’incendi del 1835, són fruit de diverses restauracions vuitcentistes. La primera és anterior a la desamortització, es va dur a terme quan els darrers monjos encara habitaven el cenobi i va afectar l’església, que va passar a tenir tres naus. La més important, però, és la que va començar a partir del 1863, obra de l’arquitecte Elies Rogent, en bona mesura gràcies a la iniciativa del bisbe de Vic, Josep Morgades, i a les aportacions de molts feligresos, que van finançar les obres.

Aquesta reconstrucció de mitjan segle XIX respon al pla de l’edifici impulsat per l’abat Oliba i consagrat per ell mateix el 1032. Es va dur a terme respectant en gran manera l’estil tradicional, però afegint-hi detalls propis del neoclassicisme imperant a l’època. L’exterior del transsepte té set absis: imponent el central, molt més gran i decorat, i subsidiàries, però úniques, les sis absidioles que l’acompanyen. No deixeu de fer un volt per la cripta, on es va descobrir una necròpoli d’època romana, amb unes quaranta sepultures.

El claustre, de quatre galeries de dos pisos i amb capitells d’estil corinti, és una obra mestra del romànic català. Es va construir entre el segle XII i el XVI, però gran part del que avui es conserva correspon també a la restauració del segle XIX. El claustre i l’església eren el centre del conjunt i vertebraven la vida monàstica, envoltant-se de la resta de dependències: la sala capitular (lloc de reunió dels monjos), el dormitori, el refectori (menjador), els horts i els jardins.

Entre els segles IX i XII el cenobi va ser panteó comtal, el primer de la dinastia que anys a venir governaria la Corona d’Aragó. Avui la memòria dels comtes enterrats a l’església del monestir encara és viva, i les tombes de Guifré el Pelós, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV són de visita imprescindible. Per tot plegat, el monestir de Ripoll és un merescut aspirant a ser declarat patrimoni mundial per la Unesco.

La importància de Ripoll, en temps carolingis, va anar estretament lligada a la producció de manuscrits. Entre els segles X i XII, el seu scriptorium –espai on els monjos copiaven manuscrits– va ser el més important dels comtats catalans. La seva activitat de producció i còpia de manuscrits va convertir el monestir en un focus cultural i en un gran centre d’ensenyament. El seu llegat és un dels més importants d’Europa.

A tocar del monestir, una exposició permanent del Museu Etnogràfic de Ripoll recrea l’antic scriptorium. A més de descobrir de manera didàctica com es copiaven els textos medievals, aprendreu com es fabricaven els pergamins, com s’ho feien els monjos per transformar plomes d’oca en eines d’escriptura o com es relliga un còdex medieval. I, si ho voleu, podreu posar-ho en pràctica!

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumental. Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que competeixen en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.