Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Batalla monumental

La Seu Vella de Lleida: els punts imprescindibles

Us expliquem què no us podeu perdre d'un monument que des del segle XIII presideix la capital del Segrià i que el mes de gener passat va guanyar el concurs 'Batalla monumental'

Albert Velasco Gonzàlez
1 La catedral
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida Getty Images

La primera pedra de la Seu Vella es va col·locar el 22 de juliol de 1203, davant la presència del bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere el Catòlic i el comte Ermengol VIII d'Urgell. L'arquitecte en cap era llavors Pere de Coma, qui feia deu anys havia signat un contracte per tirar endavant el projecte. Lleida ja feia 54 anys que havia estat conquerida als musulmans. Aquell 1149, al tossal on ara hi ha la Seu Vella els cristians van trobar-se l'epicentre de la ciutat andalusina, amb la fortalesa de la Suda, la mesquita major i el barri principal de la ciutat.

A l'interior del temple consagrat a Santa Maria no es conserva gairebé res. Entre moltes coses, manquen el cor i l'altar major. Per això es pot admirar l'estructura gòtica en estat pur. De planta basilical, en forma de creu llatina –formada per la intersecció d'un braç llarg que va des dels peus a la capçalera, amb un altre de més curt (transsepte)–, el temple es divideix en tres naus. A la capçalera, quatre absis flanquegen el principal. En el creuer, la intersecció de la nau central amb la tranversal, s'aixeca un imponent cimbori, una torre que contribueix a la il·luminació i ventilació de l'edifici. Els capitells de la capçalera i els que coronen els pilars de les naus, tots ells farcits de temes zoomòrfics, vegetals i historiats, van ser elaborats per tallers autòctons, però també per equips de picapedrers arribats del Rosselló i el nord d'Itàlia.

2 Les set portes monumentals
La portalada dels Fillols
La portalada dels Fillols Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

L'edifici conserva set portes monumentals: dues a la façana nord, dues més a la sud i tres a l'occidental. Les més antigues són les que s'ubiquen als extrems del transsepte, la de Sant Berenguer i la de l'Anunciata, totes dues de començament del segle XIII. La segona, segons diu la tradició, era l'accés per on entraven les núvies que anaven a casar-se, mentre que els nounats que anaven a ser batejats hi accedien per la dels Fillols, emplaçada només uns metres més enllà.

Les tres portes de la façana ubicada als peus de l'església, afins com la de l'Anunciata i la dels Fillols al que es denomina Escola de Lleida, responen a un tipus de portal molt característic que es va difondre durant la segona meitat del segle XIII per diferents llocs de Catalunya i Aragó i, fins i tot, la ciutat de València. Aquestes portalades lleidatanes són un seguit de motllures col·locades al voltant d'un arc i ornamentades amb sanefes. La influència islàmica també s'hi palpa.

3 Les capelles
La porta de San Berenguer
La porta de San Berenguer Getty Images

A l'interior del temple tot són capelles. Per arreu. Eren necessàries perquè la catedral aplegava una comunitat de canonges i beneficiats molt nombrosa. Les capelles, a més, eren un element de prestigi. A l'edat mitjana, fer-se la capella familiar a la catedral era com qui ara es compra un cotxe de luxe. Això va fer que importants nissagues com els Montcada o els Gralla adquirissin al segle XIV els drets d'algunes capelles de la capçalera, el millor lloc, per instal·lar-hi panteons familiars que els permetessin reposar eternament, gaudir del poder intercessor de les oracions dels clergues de la Seu i, no cal dir-ho, beneficiar-se de la virtut protectora de les relíquies que es conservaven allà, com la del Sant Drap.

4 El claustre
El claustre de la Seu Vella
El claustre de la Seu Vella Getty Images

És un claustre gegantí, exagerat. El més gran d'Europa en superfície, diuen. Va ser erigit com un símbol de poder del Capítol catedralici lleidatà, però no va ser pensat perquè els canonges hi fessin vida comunitària, sinó per esdevenir un gran cementiri, el principal de la ciutat. Els escuts heràldics que hi ha a tot el perímetre de la socolada de les galeries claustrals així ho confirmen. Aquells emblemes servien de guia als clergues per saber on havien de fer les misses d'aniversari per l'ànima dels respectius difunts. A les diferents ales del claustre s'ubiquen una infinitat de capelles. L'inici de la construcció del claustre cal situar-lo cap al 1278, poc després de la consagració de l'església i un cop les naus van enllestir-se. L'obra va perllongar-se durant bona part del segle XIV i les claraboies de les arcades van anar evolucionant. Totes són diferents. Els capitells que les sustenten mostren fulles de parra, carrolls de raïm, pàmpols, figures, animalons i éssers fantàstics. És la decoració habitual del gòtic.

5 La portalada dels Apòstols
La portalada dels Apòstols
La portalada dels Apòstols Getty Images

L'emplaçament del claustre als peus del temple va provocar que els tres portals romànics quedessin imbuïts dins del recinte claustral. Eren els principals accessos i això va motivar que el Capítol decidís obrir la catedral a la ciutat amb una nova i magna portalada, que es va convertir en el nexe de connexió de la Seu amb la ciutat. Es tracta de la portalada dels Apòstols, la construcció de la qual també es va allargar un segle, fins als anys quaranta del segle XV. És un portal que segueix el model francès, amb la Mare de Déu i el Nen presidint-la i els dotze apòstols als brancals.

6 'Lo campanar'
El campanar de la Seu Vella
El campanar de la Seu Vella Getty Images

En un dels angles del claustre s'alça, majestuós i altiu, 'lo campanar'. Un “campanar fet per titans ó per homes de rassa gegantina”, que va escriure el poeta Magí Morera i Galícia a l'inici del segle XX. S'enlaira amunt i amunt i les seves crestes superiors les acarona Déu cada matí. La imatge llunyana de la Seu Vella no seria la mateixa sense aquest campanar. I la imatge de Lleida, tampoc.

Subscriu-t'hi

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto