El temple d'Asclepi, un balneari religiós a Empúries
Us expliquem com funcionava aquest santuari d'Empúries, un centre terapèutic i religiós en què el malalt vivia una experiència inoblidable, amb invocacions al déu perquè fes un diagnòstic al malalt, que ingeria un beuratge al·lucinogen

La figura del jaciment d'Empúries que mira al mar és una rèplica de l’escultura d’Asclepi —Esculapi per als romans—, déu de la medicina, encara que alguns no descarten que també es pugui tractar de Serapis, divinitat grecoegípcia amb poders sanadors. Aquesta estàtua de marbre, de 2,15 metres d’alçària, es va trobar l’any 1909 dividida en 85 fragments i, després de ser restaurada, va ser retornada a Empúries el 2008. Tot i que la imatge ha sobreviscut, el santuari no s'ha conservat. Què era el temple d'Asclepi? No era únicament un temple, sinó més aviat un centre terapèutic i religiós, una espècie de balneari.
Cerimònies i beuratges al·lucinògens
Tot aquell que buscava els beneficis de la divinitat, després de l’indispensable pagament per fer l’ingrés, havia de sotmetre’s a tres fases. La primera consistia a fer dieta, massatges, caminades i visites a les botigues d’exvots, que eren part del negoci. La segona era l’anamnesi: en aquesta fase l’asclepíade, així era conegut el metge sacerdot, examinava el malalt, li feia prendre un bany purificant i tot seguit era traslladat a l’àbaton, l’edifici destinat a guarir els malalts on feien la incubació en espera de ser cridats al temple on es produiria la catarsi, la tercera part del procés. Era una cerimònia en la qual el metge sacerdot invocava Asclepi, perquè regalés el seu diagnòstic al devot que romania prostrat davant seu. El déu parlava a través de l’asclepíade, i el pacient, atordit com estava després d’haver ingerit un beuratge al·lucinogen (kykeón), es despertava convençut que Asclepi se li havia aparegut entre somnis i li havia ofert el diagnòstic. El malalt potser no es curava, però havia viscut una experiència inoblidable.

A partir del 10 de gener, la gran batalla dels monuments es viurà a TV3, al concurs Batalla monumental, que tindrà Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Ivan Medina com a reporters.
Les restes arqueològiques d'Empúries i de Tàrraco, el castell de Miravet i el de Cardona, l'església de Sant Climent de Taüll i el monestir de Sant Pere de Rodes, la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau, el monestir de Santes Creus i el de Poblet, i la Seu Vella de Lleida i la catedral de Girona són els dotze monuments que competiran durant els vuit capítols de Batalla monumental. Podeu veure'ls en aquest mapa interactiu.
L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe.
Comentaris